L’Indiana de Montserrat

AVENTURES A L’ORIENT DEL 1910

L’Indiana de Montserrat – Martí Gironell novel·la els viatges del pare Bonaventura Ubach a Terra Santa i l’Iraq a la recerca de peces per al museu del monestir català

‘L’arqueòleg’ reivindica el monjo aventurer

Diumenge, 5 de desembre del 2010    El Periódico – ANNA ABELLA – BARCELONA
Eren els primers anys del segle XX i el pare Bonaventura Ubach (Barcelona, 1879 – Montserrat, 1960) recorria mig Orient buscant, com un Indiana Jones nostrat, peces per nodrir el museu bíblic del monestir de Montserrat, ja fossin mòmies egípcies o túniques coptes. Deixant l’hàbit de monjo a casa i armat d’una brúixola, una caixa per recollir animals i herbes, i una Kodak, i preparat amb els seus coneixements d’àrab i siríac, va discutir de religió i va prendre el te amb beduïns, va sentir al coll la daga d’un bandoler i va quedar fascinat per les idees dels Adoradors del Diable.
Erudit i savi, tolerant i de ment oberta a altres cultures i, sobretot, humil i senzill, Ubach, tota una llegenda a Montserrat, és gairebé desconegut per la majoria de mortals però era qüestió de temps que la seva insòlita figura i les seves aventures fossin carn de novel·la. Així ho va percebre Martí Gironell, autor del supervendes El pont dels jueus, que acaba de publicar en català L’argueòleg (Columna, en castellà sortirà a partir del març a Suma), on «reivindica» un personatge que considera «fascinant» i que va descobrir després de llegir un article en aquest diari sobre la mòmia que Ubach va adquirir per al museu.

«Com diu el subtítol del llibre, De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni, el pare Ubach utilitza els seus dots de persuasió per convèncer l’abat que el deixi anar a contrastar les Sagrades Escriptures amb els escenaris reals amb l’objectiu de fer la Bíblia en català i de passada anar recollint peces per al museu del monestir», explica Gironell.

Del Caire a l’Iraq del 1910, passant pel Sinaí, Petra i Jerusalem, el pare Ubach viatja rere els passos de Moisès i Abraham acompanyat del monjo belga Joseph Vandervorst, un personatge real que en la ficció pateix una crisi de vocació al contemplar extasiat els sensuals moviments d’una ballarina beduïna.

L’autor se serveix de la ficció per unificar en la novel·la els dos grans viatges d’Ubach, dels quals va deixar testimoni en dos llibres: El Sinaí. Viatge per l’Aràbia Pètria, del 1913, i Dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq. 1922-23 (editat fa només un any per Publicacions de l’Abadia de Montserrat). Els dos volums han servit de documentació a Gironell, que a més ha obtingut el testimoni del pare Pius Tragan, que va ser deixeble d’Ubach i és el continuador de la seva feina al museu, una institució que celebrarà el centenari el 2011 amb una exposició a Barcelona amb les obres més representatives que va portar Ubach.

S’hi guarden per exemple tres túniques coptes que es colen en la trama novel·lesca -«una d’un home, una altra d’una dona i una altra d’un nen, trobades en un barri egipci sota una església on la tradició diu que es va allotjar la Sagrada Família»-. La novel·la, a més d’estar condimentada amb «llegendes beduïnes, paràboles o històries gairebé de les mil i una nits», compta amb artistes convidats com el jove Thomas Edward Lawrence (futur Lawrence d’Aràbia).

Moltes referències a la Bíblia

El llibre, puntualitza Gironell, és «una novel·la de viatges i aventures, amb moltes referències a la Bíblia, que mostra un personatge amb moltes cares. Descobreixes el monjo, l’antropòleg, l’arqueòleg, el sociòleg, l’home que té curiositat per adquirir coneixement i compartir-lo».

Per a l’autor d’El pont dels jueus, del pare Ubach «sorprèn el seu absolut respecte pels altres i per les altres religions i també la seva obsessió per anar contra els saquejadors de tombes i espoliadors i contra les expedicions arqueològiques britàniques o franceses que es van emportar tants tresors». «Ubach, en canvi -afegeix-, catalogava i inventariava tot el que comprava, tot tenia el seu rebut. Tenia clar que la seva obra, el seu somni, el sobreviuria i no volia que mai ningú pogués acusar Montserrat com a institució d’espoliar, saquejar o robar. Era un abanderat».

1 comentari (+add yours?)

  1. La Sudiste
    des. 07, 2010 @ 18:48:47

    Quelle aventure formidable à cette époque ! Cela donne envie de lire le livre, j’espère que nous aurons l’occasion bientôt de visiter “in situ” ces petits trésors 🙂

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.