El Papa se enreda con el purgatorio

En una nueva corrección del más allá, Benedicto XVI sostiene que “no es un elemento de las entrañas de la Tierra, sino un fuego interno” http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Papa/enreda/purgatorio/elpepisoc/20110113elpepisoc_11/Tes

3 comentaris (+add yours?)

  1. montse errer
    febr. 06, 2011 @ 19:33:45

    Absolutament d’acord amb tu Joana, m’agradaria aprofondir-ho mes en algun “cara a cara” quan tinguem temps¡

    M'agrada

  2. la sudiste
    gen. 19, 2011 @ 10:27:37

    tout à fait d’accord avec toi Joana, tu nous a donné une synthèse excellente.

    M'agrada

  3. Joana
    gen. 16, 2011 @ 18:50:55

    El Papa de Roma (no el meu), ens acaba de dir que el purgatori no existeix. Gràcies, Santedat, han calgut XXI segles per arribar a aquesta conclusió?.
    Filla de pare ateu i mare educada en la religió catòlica, però no practicant, fins els meus 7 anys, data de la meva Primera Comunió, no vaig sentir parlar de Déu. Els pares, van acceptar que participés del sagrament, perquè en aquells temps, la llibertat de culte era inexistent. Recordo que quan estudiava el catecisme, preparant-me pel gran moment, m’imaginava al Creador com un gran ull dins d’un triangle (imatge de la portada del llibret).
    Vaig créixer i en el meu primer lloc de treball, una editorial cristiana i progressista amb connexions amb els monjos de Montserrat, vaig conèixer gent molt coherent amb la seva religiositat. Jo, en aquell temps, era molt mística i romàntica i vaig entrar lliurement en un nou món de fe i creences. Sempre, però, vaig ser molt crítica i tingué molts dubtes, sobre tot amb la doctrina i lleis eclesials. Els conceptes: cel, purgatori i infern, no encaixaven en la idea que jo m’havia construït . Premi i càstig, els dos pilars que defensa l’església i que ens fa anyells i vassalls. El meu Déu, era senzillament AMOR. Jo era jove, amb moltes pors, i amb moltes ganes de creure que hi ha un món fora d’aquest món. El meu misticisme ennuvolava els meus dubtes. Necessitava creure!.
    Ara, passats els anys, puc viure lliurement sense dependre de dogmes de fe, tot envejant, això sí, els qui encara hi creuen. No hi ha cap doctrina que sigui més forta que els valors humans, com la honestedat, l’amor, la sinceritat, el respecte, la tolerància, i molts d’altres malauradament poc practicats.
    El nostre cel està en la nostra manera de viure, quan convivim amb la família i amics, quan treballem en el que ens agrada, quan compartim alegries i emocions amb els demés. Quan gaudim de la pau i som responsables dels nostres actes, sense coaccions i amb llibertat.
    El purgatori, a Déu gràcies, (mai millor dit), està prescrit. El veritable purgatori de tots els humans, és el REMORDIMENT per les faltes comeses, per les coses mal fetes, i les que deixem de fer per pur egoisme, és el sentit de culpa per no actuar amb honestedat. En definitiva, és la nostra consciència de la que ningú es pot escapar.
    L’infern és l’horror, la guerra, el MAL en majúscules. Els dimonis no són els “banyuts” dels nostres pastorets, són els que malmeten el medi ambient, els que viuen de la misèria dels altres, els que especulen amb la nostra vida sense cap escrúpol, els que omplen de negror l’existència humana.
    Jo em quedo amb la Natura, la mare que ens rebrà de nou a la nostra mort. De vegades, cruel, incomprensiblement despietada, però alhora font de vida i meravella pels sentits.

    Joana

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s