EL FIL DE PLATA, Lluís-Anton Baulenas

He trobat original la idea de narrar cada situació en tres temps, en la vivència de cadascú dels tres personatges centrals. Perquè la Maria, en Gregori i en Pere, són la imatge fidel d’uns anys on els nens deixaven molt aviat de ser-ho i creixien molt depresa, sense madurar gaire, forçats pels aconteixements del moment.
La Maria, “l’orfeneta” sempre pendent de fixar-s’hi en tot, àvida de nous coneixements que la duen a creure’s una “dona emancipada i lliure”, quan en realitat és un ocellet batent les ales per fugir….
En Gregori, amb les seves dèries i cabòries, amb el record constant dels avis i la por de fer com ells i anar-se’n al Brasil…. Amb un pare rondinaire i mal parlat i la veu de fons de la mare corregint: – Octavi, no diguis collons – Un noi tímid i enamorat bojament de la Maria, sentint-se en un començament gairebé un eunuc, fins que naturalment, deixa de ser-ho.
I en Pere, el noiet de Ripoll que baixa a Barcelona a estudiar i acaba deixant els llibres per treballar primer al “Llampec laietà” i després, amb la seva bicicleta, duent les bobines i cintes de les pel.lícules d’un cinema a l’altre, fent sonar el seu timbre “carring, carring… a pas que vinc”. De caracter obert, fa amistat amb en Ferro Peris, militant del BOC i acaba col.laborant amb ells, fent de “missatger” mentre fa el seu recorregut diari amb la seva bicicleta. I també, terriblement enamorat de la Maria, com un gat en zel, disposat a lluitar per ella en tot moment.
També un personatge entranyable és el senyor Eugeni, l’amo de la pensió on viu en Pere.
Mentre van succeint les trobades i retrobades dels tres amics, al país van passant nous esdeveniments que van canviant la història i els tres amics els viuen de diferents maneres.
M’ha agradat com l’autor fa un tomb en les relacions dels tres amics i com encaren les noves situacions. No t’esperes aquest final i això li dóna més coherència i versemblança als fets.
He de confessar que he plorat quan en Gregori torna la nit de cap d’any del 1985 al lloc de la cita, esperant i esperant el retrobament dels seus amics. És un moment molt ben aconseguit, on tots els sentiments i emocions retinguts durant 50 anys, ressorgeixen per poder posar definitivament en ordre, la seva vida. Quan torna a casa, desa tots els records dins d’una caixa de sabates i la guarda al fons de l’armari, i tot abraçant a la seva Roser, li agraeix el seu amor.
I jo dic:
– Qui no té amagat, dins d’una caixa de sabates. els seus més preuats records de joventut?. Qui no guarda un tros de la seva vida, en fotogradies i cartes?.

Joana Oliva i Sala
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs-Anton_Baulenas_i_Set%C3%B3

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s