CRÒNICA del VIATGE de la JOANA amb el MUNDO SENIOR (INSERSO)

 Anecdotari personal del que vaig viure i trobar en el viatge a la illa de TENERIFE

 1er dia, dimarts 5 d’abril.- Arribada al hotel “Panoramic Garden” situat a Los Realejos, a 5 km. del Puerto de la Cruz. Un tomb pels voltants, sopar i a dormir. 2òn. dia, dimecres. – Dues hores amb la guia del nostre grup. Talment semblava estar en l’ aula d’una escola bressol. Se’ns parlava com si fóssim nens petits, donant recomanacions òbvies, explicant-nos les diverses excursions programades i….. com una aranya, anava filant la teranyina per atrapar-nos. Era difícil escollir, en breus instants, el més interessant a visitar amb el grup del Mundo Senior. Ho varem fer, optant per conèixer preferentment la natura de la illa. Les rutes triades foren: ANAGA – GOMERA I CAPVESPRE AL TEIDE, AMB UNA MIRADA A LES ESTRELLES. Al migdia, vam baixar per uns carrers costeruts (allí tot eren pujades i baixades ) fins que un taxi ens va dur al Puerto de la Cruz, deixant-nos en un restaurant prop de la plaza del Charco, al costat mateix del oceà. Peix i les primeres patates arrugades amb el seu mojito. Mentre dinàvem, varem viure la primera anècdota i una gran emoció. Una noia, amb aires de hippi, anava tocant la flauta amb cançonetes sud-americanes ben conegudes. Semblava talment un canari i així l’hi varem dir quan li donàrem una propina. Tot seguit, se’ns va quedar plantada davant nostre i va començar a tocar “L’estaca, de’n Lluís Llach. Era ben difícil retenir unes llagrimetes davant d’aquells moments màgics. Li agraírem la cançó i vam encetar una conversa. Curta, però amb moltes complicitats. L’endemà, excursió a la serralada d’Anaga. Un paratge meravellós, amb molta i variada vegetació. A cops, el ramatge dels arbres cobria l’estreta carretera, formant un arc tancat, talment un tunel. Arribarem a Taganana, dinar i a la tarda, la visita a la platja de Las Teresitas, la única amb sorra duta expressament del desert del Sahara. Allí totes les platges estan cobertes de pedres i rocalla negra. Divendres 8.- Guagua (autobus amb la llengua dels guanches) destí a l’Orotava. El conductor ens va deixar a la part alta indicant-nos que anéssim baixant fins arribar a la “Casa de los Balcones”, centre comercial i turístic. Vam visitar el Jardí Botànic i los jardines Victoria. He de remarcar d’una manera especial, el “Drago” que és un arbre que crida l’atenció per la seva mida i la seva longevitat. Des de fa molts anys, el mític “arbor draconis” ha estat rodejat d’una aureola de misteri. Aquest fòssil vivent és un símbol de les Canàries. Veient la curiosa forma del drago, no és estrany que fos considerat pels antics habitants de les illes, com un arbre diví. El mil•lenari, es troba al poble de Icod. Un altre anècdota viscuda fent camí carrer avall. Ens va atreure l’atenció un edifici on s’indicava: “Casa Social”. Tafaners de mena, varem entrar i….. allò era un ateneu llibertari!!. Ens donarem a conèixer, com a antics membres fundadors de l’Ateneu de Sant Andreu i tot van ser atencions. Ens ensenyaren les dependències. Tenien una radio alternativa que es deia: Radio Pimienta. Quatre ordinadors, una gran sala de reunions amb una extensa biblioteca, un petit bar a l’eixida. En fi, un somni d’ ateneu res comparable amb el nostre petit local del carrer Servet. Casualitat o no, la trobada a l’atzar del ateneu canari, ens va suposar tot un esdeveniment inesperat que no oblidarem. Dissabte 9.- Sortida de l’hotel a les 5,15 per anar a embarcar en el ferry que sortia de “Los Cristianos”, localitat turística al sud de la illa, tipus Benidorm, o Lloret, per entendre’ns. El viatge amb vaixell va durar escassament una hora fins arribar a GOMERA. La seva capital, Villa de San Sebastian, consisteix amb un bonic passeig marítim i tres carrers paral•lels on es troben tots els locals i demés dependències de la illa. Les cases es van trobant penjades al voltant de la carretera, muntanya amunt. Al cim, una meravella de paisatge. Tota la vegetació de les illes és exuberant. Brucs enormes, ginesta gegant, arbres forts i frondosos…. I al fons, als nostres peus, l’oceà blau i tranquil. Diumenge 10.- Després de dinar, agafàrem el guagua per pujar al Teide. De nou, contrastes de vegetació, cada cop més rica. Encara no havien florit les flors, però ens van assegurar que la ginesta i altres plantes, omplen de colors la pujada cap al cim. Arriba un moment, però, que el paisatge es torna àrid i de color gris i marró, amb grans pedres volcàniques. Sembla, talment, que ens trobéssim a Mart. (Algú de nosaltres, crèduls i abduïts per les històries del cinema, buscàrem l’ E.T. sota les roques). Però res, vent i silenci trencat pels “clics” de les màquines fotogràfiques que no perdien detall. Vam esperar al capvespre per contemplar com el sol a poc a poc, anava desapareixent en l’horitzó, deixant enrere un estel vermellós . Vam sopar en el parador del Teide i després va arribar el millor de la excursió: El descobriment de les estrelles, amb explicacions detallades per part d’un astrònom, que amb un làser, anava assenyalant les diverses constel.lacions. Va ser la cirereta que adornava el pastís. Tota una meravella!!!. Dilluns 11.- Ultim dia de la nostra estança a la illa. Vam contactar amb un taxi perquè ens dugués a veure les “Piràmides de Güímar” Aquesta ruta no es troba en les turístiques de torn i el mateix taxista, va haver de consultar a Internet per saber de què es tractava. Aquestes piràmides es troben en el Parc Etnològic de Guímar¨i són l’estudi i projecte del Dr. Thor Heyerdahal, qui va organitzar l’expedició arqueològica, a bord d’una embarcació de joncs anomenada Kon-Tiki. ( La història és llarga, plena d’especulacions; si us interessa, consulteu a Internet.) Volíem, també, visitar el Museu de la Natura i l’home, a Santa Cruz de Tenerife, però quan vam arribar, estava tancat. Aleshores, el nostre guia-taxista i amic, ens va dur a fer un tomb turístic pels llocs més importants de Santa Cruz i La Laguna. Dimarts 12.- 6’30 matí, el guagua ens du, mig adormits, fins a l’aeroport del Sud i….. adéu Canaries!!!!. No vull acabar sense parlar una mica de política. Llegint el seu diari “EL DIA” vam constatar que els canaris també volen la independència. Un títol del comentari de EL DIA del 6 d’abril, diu “VIVIMOS DE FORMA INDIGNA”. I diàriament, sortia una crònica referent al tema. Parlant amb els guies i la gent, ens van confessar que les illes passaven per un mal moment econòmic i es sentien deixats de banda pels polítics de la península. Estimen molt les seves tradicions i la seva procedència dels guanches. Els canaris, són persones molt amables i obertes. Estem molt contents de la seva rebuda i els recordarem amb afecte. Com a colofó, la foto d’un “autèntic” canari, reclamant LLIBERTAT. Joana

2 comentaris (+add yours?)

  1. ANGELA
    abr. 25, 2011 @ 20:30:12

    hola yo tambien estuve en Canarias , me impresiono su naturaleza.

    explicaron que los pinos canarios , aunque haya un incendio , vuelven a regenerarse.¡ quede sorprendida y admirada.!
    Gomera tambien fue impresionante ver aquellos barrancos , y arriba de todo los arboles tan frondosos y al tocarlossalia agua.La guia nos explico que era gracias a los vientos eliseos.
    yo tuve la suerte de poder ver el museo , lo encontre muy interesante.
    en general disfrute mucho del viaje

    M'agrada

  2. la sudiste
    abr. 15, 2011 @ 19:15:32

    Très intéressant Joana, les descriptions sont réalistes, on s’y croirait 🙂 J’aimerais bien moi voir les étoiles depuis le sommet du Teide avec un astronome qui m’explique un peu ces grands mystères. Je vais chercher sur Internet les “Piràmides de Güímar”, ça m’intrigue beaucoup 🙂
    Merci de ce reportage, et… j’attends avec impatience le suivant!!!

    M'agrada