ELS CÀTARS, SI…PERÒ DE “PUNTETES”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El diumenge 17 d’abril, acompanyats de la nostra benvolguda amiga Josefina,  qui va ser en tot moment, la guia i inspiració del viatge, varem fer un “tour” perla CatalunyaNordi Occitània, per tal de veure i conèixer la ruta dels càtars.

Varem fer base a “L’anciènne Auberge, de Bolguères, a l’Alta Cerdanya, i des d’allí, cada dia sortirem a « descobrir » i gaudir de nous paratges. Ens vam bellugar entre els rius Ariège i l’Aude, ara anant cap al Nord, ara baixant , a dreta i esquerra del mapa, intentant arribar a tot arreu.

Faré una relació dels llocs que visitàrem, sense estendre’m amb gaires consideracions: Prades. Villefranche de Conflent. Carcassone. Ax-les-Thermes. Tarasgon. Quillan. Mirepoix. i els castells càtars de ROQUEFIXADA, MONTSEGUR, LAGARDE, USSON i PUIVERT. Només us diré que vaig quedar gratament impressionada per tot. La bellesa del paisatge, la “història” que s’endevinava, quasi sentida,  entre  muralles, la polidesa dels pobles i ciutats…. No sabria dir-vos què em va agradar més.

De tots els castells abans esmentats, només poguerem visitar el de PUIVERT, on el cotxe ens va deixar quasi als seus peus.  Encara s’hi podia deambular entre vàries sales on s’oferien “quadres” de diferents aspectes de la vida quotidiana dels càtars. Interessant.!

Els altres quedaven una mica apartats del lloc destinats a parquings i s’havia de pujar caminant, per la qual cosa, vam desistir de fer-ho. Impressionava veure’ls quasi penjats del cim de la muntanya, com guardians gelosos  dels seus secrets. El de Lagarde, tot en runes, estava  custodiat per dos cavalls.

Per poder parlar-vos una  mica sobre els CÀTARS, he buscat informació via Internet. He seleccionat fragments, (m’hauré deixat possiblement, el més important). 

“Els càtars van ser homes i dones en la seva majoria occitans, però també molts ciutadans del Regne d’Aragó que durant els segles XII, XIII i bona part del  XIV, van cometre el “pecat” d’intentar practicar  un cristianisme diferent del model establert per l’església catòlica de Roma. Cristianisme sense creu, cristianisme sense eucaristia…. Cap gota de sang, ni humana ni divina, va ser vessada, cap carn va ser danyada ni duta a la mort..

El catarisme va ser un evangelisme. Els esforços del Papat per retornar els càtars a l’ortodòxia catòlica, varen fracassar, fins arribar a procediments inquisitorials de Roma i les posteriors fogueres col·lectives .

Esdevinguts Bons Cristians, els antics cavallers aprenien a teixir o a cosir. I també les  Grans dames (símptoma de religiositat i d’una assumpció del paper de la dona, com a participant en plena igualtat de drets i obligacions en l’aventura espiritual que s’anava gestant), estaven obligades a treballar amb la filosa per tal de viure. Predicadors itinerants s’esdevenien també marxants i seguien les rutes del comerç pels burgs i les fires. De manera natural, eren encaminats a fer-se portadors de plaça en plaça, tant dela Paraula del bé com dels productes procedents dels seus tallers. Contribuint així al finançament de la seva Església.

Precisament, per l’extensió i importància que tingué a Occitània, els càtars eren coneguts també amb el nom d’albigesos (de la ciutat occitana d’Albí on s’hi aplegà un important nombre de càtars), tot que els centres principals foren Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix.. Es caracteritzen igualment pel progrés i l’expansió econòmica i també per una estructuració de les ciutats que adquireixen llibertats, franquícies i consolats, en detriment dels vells senyors feudals .”

Després d’haver conegut com vivien els anomenats càtars, crec sincerament, que eren persones bones, treballadores, cultes, i pacífiques. En definitiva, no podien conviure ambla ReligióIntolerant, Inquisidora i Fosca que pretenia (i encara ho segueix pretenent) ser els portadors dela Veritat.

Però…. quina veritat?….

 

Ambla Josefinade guia, no varem perdre gaire bé  res. Entre mig del recorregut per la ruta càtar, també poguérem veure i passejar per Puigcerdà i per  l’estany d’Oceja, i el llac de Bouillouses, on comença el camí vers el Carlit. També vam pujar al Puigmal, i varem recórrer Andorra passant pel Pas dela Casai el Port d’Envelira.  I a la tornada, passàrem perLa Molinafins a Castellar de N’Hug, fent després una breu paradeta aLa Poblade Lillet. Faig evident, que la primavera ens va rebre amb tot un esclat de  colors. Els arbres florits competien entre si per mostrar-ne la seva verdor i ufanor i quasi sempre, un riu, ens anava acompanyant. I arreu, flors i més flors.  El congost de Quillan és impressionat. Sembla que les roques i la muntanya ens caiguin a sobre i que el cotxe no pugui  passar per l’estreta escletxa de la carretera.  I davant de tanta bellesa, una reviu de nou i oblida tots els mals de cap de cada dia. Gràcies, Josefina!

                                           Joana

1 comentari (+add yours?)

  1. la sudiste
    abr. 23, 2011 @ 19:47:06

    Un bon reportage, de très jolies photos et des commentaires très appropriés, que demander de plus ? Merci de nous faire partager cette découverte et ce voyage, j’espère que très bientôt nous nous retrouverons pour écouter “de vive voix” les impressions de cette belle promenade dans ce pays qui m’est cher au coeur.

    M'agrada