PER LES TERRES DE L’EBRE (amb la garantia de les “tecles” de la Joana)

UN CURT PASSEIG I UN GRAN RECORD

Coll del Moro. L’observatori del bàndol facciós al Coll del Moro, està ubicat sobre una terrassa a 470 m. sobre el nivell del mar, damunt de la necròpolis ibèrica i ofereix una extraordinària panoràmica visual: CORBERE DE L’EBRE, a l’est. A l’oest, HORTA DE SANT JOAN i enfront, les serralades de Pàndols i Cavalls.

Des d’allà, un general anomenat Francisco Franco, va dirigir una de les batalles més cruentes i cruels de la nostra guerra civil. Un home de poca alçada i mancat de valors. Un soldat nascut per a dictador, impregnat del més ranci feixisme, que no dubtà sotmetre i matar els seus enemics: els que lluitavem per salvar la dignitat i la llibertat de tots els pobles de la península. Un botxí protegit pels militars, el clergat i la burgesia, que el van obeir fins el 20 de novembre del 1975. Un titella, sense la categoria necessària per dirigir la vida d’un país.

Quants vençuts amaguen aquestes terres de l’Ebre ?. Quant de dolor, quanta misèria sota l’’implacable petjada del vencedor!. Des d’aquest mirador, on el dictador va dirigir la batalla, sento vergonya, ràbia, impotència, per ser una de les moltes víctimes d’aquell feixisme que omplí de grisor i malsons la vida dels nostres pares i la nostra pròpia joventut.

El meu passeig continua fins al poble vell de Corbera de l’Ebre.

En la solitud de la tarda d’estiu, sota un sol de justícia, intento fer reviure aquest poble mort, destruït per les bombes dels soldats “nacionals”, dirigits (des del Coll del Moro) per aquell fatxenda que ens governà durant tants anys.

Intento reconstruir les runes, faig tot un exercici d’imaginació i veig la gent vivint en pau. Rialles de nens juganers, cants de dones feinejant, les fosques veus dels homes cridant als matxos i traginant verdures i fruits del tros…..

I rememoro, també, els pobres i valents soldats republicans, intentant salvar el que era ja insalvable. Tot va començar la mitjanit del 26 de juliol del 1938 i fins el 3 d’agost les forces republicanes van llençar durs atacs per continuar explotant l’èxit inicial. La població va aguantar fins el 4 de setembre, quan la quarta ofensiva nacional sobre el front, aconsegueix trencar les línies i les obliga a retirar-se de Corbera. Des del Coll del Moro, Franco continuava dirigint la batalla del Ebre. (La seva imatge dalt de la petita escala del mirador, em resulta grotesca i maligna. )

 No tots van caure, el meu pare, com molts d’altres, pogué salvar-se d’aquell infern.. Mentrestant, la meva mare tenia cura de la seva primera filla, nascuda en plena guerra, el 10 de febrer del 38. La vida i la mort són inseparables.

El meu curt passeig s’acaba amb un silenciós i emotiu homenatge a totes les víctimes i amb el sincer compromís de no oblidar mai aquesta part de la nostra història col•lectiva.

I dins del meu cap, ressona la veu de la Teresa Rebull, l’àvia de la nova cançó catalana, cantant….

“Des de l’any 38 jo no havia tornat

a la Serra de Pàndols…..”

22 d’agost del 2011

 Joana

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

1 comentari (+add yours?)

  1. Anònim
    set. 01, 2011 @ 22:43:28

    Oh Joana, que c’est émouvant ce reportage, bravo!!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.