Les dones i la guerra

Lectores cronistas | LA VANGUARDIA – 30/08/2011 – 16:14h

Núria Olaria

Portada del llibre Virginia Woolf, Tres guinees, Angle editorial, Barcelona, 2011.

Virginia Woolf, Tres guinees, Angle editorial, Barcelona, 2011. Traducció de Marta Pessarrodona. (assaig)

Aquest assaig, amb traducció i pròleg de Marta Pessarrodona, respon a una pregunta clau que un Sir li va fer, per carta, a Virginia Woolf: “Segons la seva opinió, com podem evitar la guerra?”. No obstant, a mida que ens endinsem en el text, comprovarem com V. Woolf no tan sols s’esforça en ocupar-se a pensar com evitar la guerra i aconseguir viure en una societat en pau, sinó que, per a això, ha de realitzar una forta defensa de la importància del paper de la dona en aquesta societat per assolir l’objectiu esmentat. Així, a cadascuna de les tres parts en què es divideix l’assaig li correspon una guinea. Cada capítol explica la raó per la qual ella faria donació d’aquesta, normalment, responent a cartes enviades per tresoreres honoràries d’algun tipus de societat. D’aquesta forma, la suma de les tres parts o capítols estableixen les “Tres guinees” del títol de l’assaig.

UNA

Per començar, en aquest text trobem un terme que V. Woolf sempre utilitzarà: “els homes amb estudis” i les seves filles. L’assaig està escrit a l’any 1938 i, segons l’escriptora, els colleges per a les germanes o filles d’aquests homes estaven oberts des del 1870. Per ella, “la cultura suposa una diferència” i els coneixements que es necessiten per evitar la guerra són alguns com: política, relaciones internacionals, economia i, fins i tot, filosofia i teologia. Les fonts on podem obtenir la informació necessària són la història, la biografia i la premsa diària.

 Juntament amb la carta del Sir, V. Woolf rep unes fotografies de la Guerra Civil espanyola que ens mostren com la guerra és “una abominació, una barbaritat” que causa “horror i fàstic”. Una de les solucions per evitar la guerra podria ser signar una carta als diaris però vet aquí un dels primers problemes de les dones: “[…] a desgrat que és cert que podem escriure articles o enviar cartes a la premsa –la decisió d’allò que es publica i allò que no es publica- és totalment a les mans del seu sexe [masculí]”.

Si la dona ja havia aconseguit el dret a vot, l’altre dret que necessitava era el de guanyar-se la vida, que havia obtingut des de 1919. Així: “fins i tot la lluna […] a ella li va semblar una moneda de sis penics blanca”. D’aquesta manera, les filles dels homes amb estudis ja no depenien del seu pare ni els calia emprar la influència del seu encant.

La primera guinea que V. Woolf donarà serà a una tresorera que demana diners per a reconstruir un college per a dones. La condició per a la donació serà: “Vostè ha d’educar les joves a odiar la guerra. Ha d’ensenyar-les a sentir que la guerra és inhumana, bestial, insuportable”. La conclusió de l’escriptora per demostrar que: impedir que les filles dels homes amb estudis puguin rebre una educació als colleges, al igual que els seus germans, pot ser un incentiu a favor de la guerra es basa en el següent: al 1914, les dones van sortir de les seves cases particulars i van anar a hospitals, van conduir camions, van treballar als camps i a les fàbriques d’armament; tot per escapar de l’educació casolana.

DUES

La segona guinea que V. Woolf pensa donar la destinarà a una altra tresorera honorària que demana una subscripció “a una societat per ajudar les filles dels homes amb estudis a aconseguir un lloc de treball dins del món professional”, ja que aquestes dones estan en poder de l’arma de l’opinió independent basada en uns ingressos independents. Significa ajudar-les a tenir un pensament propi i una voluntat pròpia. Davant d’aquesta fita, alguns homes es dirigeixen a la tresorera honorària, tot i dient-li: “torni una vegada més a la cuina, Madam, i aprengui, si pot, a cuinar l’àpat que potser vostè no compartirà”.

No obstant, existeix  un handicap en el món professional que pot induir a les ments a dirigir-se cap a la guerra: el sentit possessiu, la gelosia, agressivitat, cobdícia, etc. S’ha d’evitar que aquest ambient es contagiï a les dones professionals. Així, V. Woolf estableix tres preceptes que aquestes dones han de seguir: castedat –s’ha de negar a vendre el seu cervell per mor dels diners-; escarni –ha de refusar tots els mètodes de fer propaganda del mèrit; “si directament li ofereixen insígnies, ordes o títols: llanci’ls directament a la cara del donant!”; per últim, llibertat d’irreals lleialtats: fugir de l’orgull, ja sigui de la nacionalitat, religiós, del college, de l’escola, de la família, del sexe.

TRES

Finalment, a la tercera carta, V. Woolf proposa signar un manifest per protegir la cultura i la llibertat intel·lectual; definint la cultura com: activitat desinteressada per llegir i escriure la llengua anglesa; i la llibertat intel·lectual com: el dret a dir o escriure el que penses en mots propis i a la teva manera. D’aquesta manera, ella farà donació de la seva tercera guinea per als drets de “tots els homes i totes les dones, per al respecte en les seves persones dels grans principis de Justícia, Igualtat i Llibertat”. Totes aquestes dones compromeses per una causa no volen, però, formar part de ninguna societat, ja que volen crear-ne una de pròpia: la societat de les Outsiders (sense oficina, reunions, líders ni cap tipus de jerarquia). No lluitaran amb armes, no treballaran en fàbriques de municions, ni prendran cura dels ferits, sinó que adoptaran una actitud d’indiferència. Ells diuen: “lluito per protegir la nostra pàtria”. Elles diuen: “com a dona, no tinc pàtria […]. Com a dona, la meva pàtria és el món sencer”. Tot i això, molts homes amb estudis seguiran repetint afirmacions com les següents: “Les llars són els llocs genuïns de les dones[…]. Deixem que retornin a les llars […]. El Govern hauria de donar treball als homes[…]. Les dones no han de manar sobre els homes […]. Deixem que aprenguin a preparar els nostres àpats […], etc.”

Hem d’anotar, ja per acabar, que, per a V. Woolf, el mot feminista està destruït, ja que aquesta es definia com la “persona que defensa els drets de les dones. Per a Woolf, “com que l’únic dret, el de guanyar-se la vida, s’ha guanyat, el mot ja no té sentit”. Podríem, però, fer una última reflexió per preguntar-nos si, des de l’any 1938 ( època en la qual es va escriure aquest assaig), han canviat moltes coses perquè, com l’autora molt bé diu: “Tot es repeteix. Imatges i veus són les mateixes avui com eren fa 2000 anys”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.