El Nobel de la Pau 2011

Dissabte, 8 d’octubre del 2011

El Nobel de la Pau premia la lluita pels drets de les dones a Libèria i al Iemen

El guardó s’atorga a la presidenta de Libèria, Ellen Johnson-Sirleaf, l’activista liberiana Leymah Gbowee i l’activista del Iemen Tawakkul Karman

El comitè del Premi Nobel destaca la “lluita no violenta per la seguretat i el dret de les dones” de les tres guardonades

La presidenta liberiana, Ellen Johnson-Sirleaf, l’activista liberiana Leymah Gbowee i l’activista iemenita Tawakkul Karman han obtingut el Premi Nobel de la Pau 2011 per la seva “lluita no violenta per la seguretat i el dret de les dones a participar plenament en la construcció de la pau, segons ha informat aquest divendres a Oslo el Comitè Nobel del Parlament noruec.

El premi serà dividit a parts iguals entre les guardonades, segons ha explicat el comitè del Nobel. “No es pot aconseguir la democràcia i una pau perdurable en el món si les dones no obtenen les mateixes oportunitats que els homes a l’hora d’influir en el desenvolupament a tots els nivells de la societat”, ha indicat el comitè.

El comitè ha recordat també que, l’any 2000, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la resolució 1.325 en la qual, per primer cop, es definia la violència contra les dones en els conflictes armats com “un tema de seguretat internacional”. El comunicat del Nobel de la Pau “destaca la necessitat de que les dones participen en un pla d’igualtat amb els homes en els processos de pau i en la construcció de la pau en general”.

“Ellen Johnson-Sirleaf és la primera dona escollida democràticament per a la presidència en la història d’Àfrica”, destaca el comitè. “Des de la seva investidura el 2006, ha contribuït a garantir la pau a Libèria, a promoure el desenvolupament econòmic i social i a reforçar la posició de les dones”, afegeix.

Per la seva banda, “Leymah Gbowee ha mobilitzat i organitzat les dones de tots els grups ètnics i religiosos amb l’objectiu de garantir la participació de la dona en les eleccions”, destaca el Comitè. “Des de llavors ha treballat per millor la influència de les dones a l’Àfrica Occidental i en les situacions de postguerra”.

Pel que fa a la tercera guardonada, el Comitè ha declarat que, “en les circumstàncies més difícils, tant abans com durant la Primavera Àrab, Tawakkul Karman ha jugat un paper destacat en la lluita pels drets de les dones i per la democràcia i la pau al Iemen”, afegeix el comunicat.

Finalment, el Comitè del Nobel espera que amb el premi a les tres activistes ajudi“a posar fi a la repressió de les dones, que encara persisteix en molts països i a fer realitat el gran potencial que les dones representen per a la democràcia i la pau”.

Reaccions de les premiades:

La primera de les premiades que ha reaccionat al guardó ha estat l’activista iemenita Tawakkul Karman, que és periodista, i que ha declarat que la notícia suposa una alegria per a “tots els iemenites” i ha advertit que la lluita per “un Iemen democràtic i modern” continuarà fins a la conquista de tots els drets.

 Darrera actualització ( Divendres, 7 d’octubre del 2011 12:23 )

2 comentaris (+add yours?)

  1. La Sudiste
    oct. 11, 2011 @ 15:29:42

    le cours de l’histoire serait peut-être différent si les femmes avaient eu, au cours des siècles, la possibilité d’intervenir dans la politique ou du moins de donner leur point de vue…

    M'agrada

  2. La Sudiste
    oct. 10, 2011 @ 19:47:39

    M’ha semblat pertinent l’associació de la notícia amb el comentari del senyor Fonalleras,
    Jocelyne

    elPeriódico.cat
    Dilluns, 10 de octubre del 2011

    Comèdia i tragèdia – J. M. Fonalleras Escriptor i periodista

    És cert: els creditors afamats del deute grec haurien de pagar abans per tot el que Grècia els ha ofert de manera gratuïta, com ara el llenguatge o la cultura. Ara que es parla de vendre illes gregues per fer front a l’ensorrament de l’estat, no seria una mala idea establir un balanç just entre el que han de cobrar els bancs alemanys i francesos i el cabal immens de referents de tota mena sobre el qual es fonamenta la nostra civilizació. La comèdia, per exemple.
    Lisístrata, heroïna d’Aristòfanes i el nom de la qual significa literalment la que dissol els exèrcits, aconsegueix que les dones d’Atenes renunciïn al plaer sexual en benefici de la pau. L’escena en què un militar espartà amb el membre erecte demana clemència per fer front a la circumstància corporal que el tortura és una delícia. Tips d’haver de patir l’abstinència, els combatents, enlluernats per una dona que es diu Reconciliació (i que els excita més que no pas la brega bèl•lica), acaben signant la pau.
    A Les assembleistes, les dones aconsegueixen el poder atenenc i implanten una utopia de prosperitat i justícia. En aquest cas, Aristòfanes es va avançar vint-i-cinc segles al segle en què les dones tindran, per fi, l’oportunitat de redreçar aquest batibull. En el primer exemple, el de Lisístrata, és on es va basar Leymah Gbowee per lluitar pel final de la guerra de Libèria. Ara, és premi Nobel de la pau.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.