El plaer de Montserrat Roig

Opinió – llegir i Escriure

07/11/11 02:00 – Narcís-Jordi Aragó, a EL PUNT, AVUI +

Dijous vinent farà vint anys que va morir Montserrat Roig. La recordo en blanc i negre, a TVE de Catalunya, entrevistant Personatges il·lustres. La recordo en color, a TV3, a La vida en un xip, amb un turbant vermell al cap que dissimulava els estralls de la quimioteràpia. La recordo en persona l’any 1975, demanant-me que acollís a les pàgines de Presència un article sobre els seus enfrontaments amb Destino que cap mitjà barceloní li volia publicar, o comentant uns textos que jo havia triat i la seva germana Glòria llegia, en un acte d’homenatge al seu pare, l’any 1987.

Vaig conèixer prou bé el seu pare i la seva mare per poder dir que la Montserrat era una seductora barreja de tots dos. De la mare, l’extraordinària Albina Francitorra, en va heretar la bellesa, la vivor, l’audàcia, el desig d’anar sempre més enllà. Del pare, Tomàs Roig i Llop, en va heretar la tendresa i una mena d’innocència antiga que romania inalterable sota l’afany visible de modernitat i de transgressió. I era, sens dubte, aquesta estranya combinació de dona atrevida i de bona nena la que la feia doblement captivadora.

El maig de 1991, cinc mesos abans de morir, la Montserrat, com qui fa testament, va aplegar en un llibre revelador tots els papers que havia escrit sobre el seu ofici: Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Parlava en el subtítol del “plaer solitari d’escriure”, però se’n desdeia clarament en un dels textos, quan definia i resumia el procés de l’escriptura a la lectura: “Escriure és plaer, privilegi i, si voleu, (…) miracle. Perquè sempre hi haurà un altre ésser que ens llegirà i, en llegir-nos, farà una obra més gran (…) I aleshores comença el plaer del lector.” Condensava així, en una frase perfecta com un cercle, tot el misteri de la comunicació. Ja va dir Montaigne que la paraula no és mai d’un de sol: la meitat és del que l’escriu i l’altra meitat és del que la llegeix. Escriure, doncs, no és un plaer solitari, sinó compartit. El plaer que sentia Montserrat Roig en el moment d’escriure es fon, al cap de vint anys, amb el plaer que experimentem els qui encara la llegim.

2 comentaris (+add yours?)

  1. La Sudiste
    des. 06, 2011 @ 11:17:19

    J’ai relu Le temps des Cerises avec le même plaisir que la première fois. Un livre magnifique que tout le monde devrait lire (et relire), un excellent exercice de littérature.

    M'agrada

  2. joana
    nov. 08, 2011 @ 11:44:55

    Estimada Montserrat: He recuperat de l’oblit, el teu llibre “El temps de les cireres”, i l’he reellegit de bell nou, amb el mateix plaer com tu el vas escriure.
    Vet aquí, un retall de la teva novel.la…..
    “….Quines idees? – preguntava en Gonçal. No ho sé…o, més ben dit, si que ho sé: hi ha dues idees bàsiques i els homes girem al seu voltant com els animals entorn dúna sínia, amb refereixo al sexe i la mort. Te n’has deixat una, deia en Gonçal. Quina?. T’has deixat el poder. L’Esteve rumiava, el poder, tens raò, el poder domina el sexe i té por de la mort. Però el poder només el desitja una part reduïda de la humanitat i aquests creuen que controlen la mort. Això, feia l’Esteve, pretenen la immortalitat… La Patricia els esguardava i sentia a penes el xiuxiueig de les seves converses, serenitat, es deia, serenitat, això és el que el Gonçal dóna a l’Esteve. Ella no demanava més, sinó que es repetissin aquelles vetllades d’horabaixa, quan el jardí i l’amoret que somreia amb la boca entroberta del seu secret, anaven quedant engolits per la nit i el rellotge del besavi, deixava anar el seu tic-tac com la remor del cor”….

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s