Més que compositores

Homenatge a un grup de dones de la burgesia catalana que es van dedicar a la música a finals del XIX

Barcelona 7 MAR 2015 – El País

La Sala de Confiança del Palau Güell acollirà el concert “Elles, els modernistes”. / GINGER (DIPUTACIÓ DE BARCELONA)

L’atemptat anarquista el 7 de novembre de 1893 al Liceu de Barcelona va donar al trast amb una estrena singular que estava programat per a aquestes dates: el de l’òpera Schiava i regina, de la compositora Lluïsa Casagemas. Havia de ser la primera òpera composta per una dona a Europa. Casagemas juntament amb Carmen Karr, Narcisa Freixas, Isabel Güell i Lluïsa Denis eren filles de bones famílies de Barcelona que, a més de diners per a l’educació, eren amants de la cultura i es coneixien entre elles.

Totes elles van ser compositores de la segona meitat del segle XIX i principis del XX que van beure del moviment modernista i precursores de les dones compositores. “Encara que no es dedicaven només a la música. De fet, era freqüent que també pintessin o tinguessin altres activitats “, explica la soprano Teresa Garrigosa que serà l’encarregada de posar veu a composicions musicals d’aquestes autores en el concert Elles, els modernistes que se celebrarà avui al Palau Güell. Una iniciativa que s’ha fet coincidir amb el Dia de la Dona Treballadora en reconeixement a la seva aportació.

Un concert que, a més, es farà en una de les estances, la Sala de la Confiança, que era on assajava i feia audicions reduïdes d’aquestes compositores, Isabel Güell, filla d’Eusebi Güell. Un superb espai, obra de Gaudí per encàrrec del que fou el seu mecenes, el comte Güell, en el qual es podrà escoltar algunes de les cançons que van compondre sobre poemes d’Apel·les Mestres, Joan Maragall i Jacint Verdaguer i interpretades per Manuel Ruiz al piano, 1 Érard del segle XIX -molt semblant al que hi va haver originalment al palau i en el qual assajava Isabel i la seva germana Lluïsa- i pel tenor Jordi Cortada.

Precisament va ser la troballa casual d’una partitura d’Isabel Güell en un arxiu el que va propiciar la investigació de la soprano Garrigosa. I es va trobar amb altres treballs musicals de dones d’aquella època, totes molt cosmopolites. “Formava part d’un moviment cultural en què les filles de les famílies adinerades i també les de la burgesia accedien a la cultura”, apunta la soprano. Algunes van sobresortir més per altres activitats, com Carmen Karr que va ser una de les promotores més avançades del feminisme català de principis del segle XX i va dirigir la revista Feminal, a més de col·laborar en altres publicacions i de compondre cançons sobre poesies de diferents autors.

Garrigosa, que ha convertit la seva curiositat per aquest fenomen musical en la seva tesi doctoral, considera que les compositores modernistes són un clar exemple de l’afany de culturitzar a les dones d’aquella època. Seria el cas de Narcisa Freixas, compositora de cançons infantils i renovadores de l’educació musical, que va començar la seva incursió en la cultura estudiant pintura de la mà de Modest Urgell.

“Era normal que estudiessin més d’un instrument i la música que componien va tenir bona recepció per la societat. Es tractava de cançons una mica íntimes, compostes perquè es poguessin cantar i tocar a casa. Era música que va calar i es cantava en les famílies i també a les escoles “, argumenta Garrigosa que no descarta la troballa de més partitures d’altres compositores de finals del segle XIX i principis del XX. Les que ha trobat fins ara estaven dipositades en arxius municipals, en biblioteques i en arxius de parròquies i esglésies perquè part de les seves composicions eren música sacra. “A vegades són les donacions de les famílies les que són determinants perquè no es perdi la memòria del que va ser un fenomen bastant insòlit i que després es truncaria completament”, afegeix la soprano que no desisteix en trobar més material de compositores.

A vegades, la proximitat de veïnatge entre elles també va influir, com va ser el cas d’Isabel Güell i Lluïsa Casagemas. La dedicació a la música va ser desigual entre elles i la que més destaca és la de Casagemas: “sens dubte va ser una nena prodigi perquè als 17 anys va compondre una òpera i als 19 ja va ser reconeguda per un prestigiós premi de Chicago. Al llarg de la seva vida va compondre 300 obres i això és molt per a una compositora “. Schiava i regina,l’òpera que s’havia d’estrenar al Liceu el 1893, va veure la llum dos anys després al Palau Reial de Madrid, amb la presència de la família reial. “La pena és que ja s’havia estrenat una altra òpera d’una compositora a França”, es lamenta Garrigosa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.