Laboralitzar la prostitució és progressista?

Matilde Aragó GassiotLa Vanguardia 11.03.2015

 La sentència del jutjat social 10 de Barcelona declara –per primera vegada– la relació laboral de tres dones que exercien la prostitució en un club de “massatges” sota la direcció i a les ordres de l’empresària, que es lucrava de l’intercanvi sexual de les dones, a les quals proporcionava la clientela, el local i els mitjans essencials per exercir l’activitat.

La diferència amb sentències anteriors, però, no és que fins ara no es declarés els drets a les dones, en casos anàlegs, a ser donades d’alta a la seguretat social, sinó que fins ara s’havia rebutjat tota disciplina empresarial que comportés la subordinació a les ordres de l’empresa de l’exercici de la pròpia sexualitat. És a dir, es laboralitzaven les cites, però mai l’activitat de prostitució, entenent que una sentència no podia admetre una limitació del dret inalienable de la dona a disposar del seu propi cos.

Contra l’anterior consideració, la sentència no qüestiona ni el consentiment prestat, que es pressuposa – tot i que dues de les tres dones no han ni anat al judici– ni la voluntat de permanència en el contingut de la situació que es declara com a laboral, i fa constar: “No s’aprecien motius d’il·licitud penal ni de lesió de drets fonamentals individuals que impedeixin reconèixer la laboralitat”.

La sentència es distancia de la doctrina dels tribunals, que fins ara han considerat que el contracte de prostitució era nul, tant perquè és un delicte el fet de l’explotació de la prostitució aliena com perquè és nul·la la renúncia del dret fonamental a l’exercici de la pròpia sexualitat i deixar-la en mans de l’empresa. O per nul·litat també del consentiment prestat, aplicant la legislació que ha inspirat la defensa de la treballadora contra l’assetjament sexual a la feina o les normes de prevenció de riscos laborals.

No es desconeix que la resolució legislativa del Parlament Europeu de 26.2.14, en la línia de moltes altres recomanacions anteriors (de drets humans, que se citen) disposa que: “Reconeix que la prostitució, la prostitució forçada i l’explotació sexual són qüestions amb un gran component de gènere i constitueixen violacions de la dignitat humana contràries als principis dels drets humans, entre els quals la igualtat de gènere (…) Assenyala que s’ha de respectar la salut de totes les dones, incloent-hi el dretadisposar del seu cos i a una sexualitat lliure de coacció, discriminació i violència.”

I a l’apartat 34 diu que: “…considerar la prostitució com una ‘feina sexual’ legal, despenalitzar la indústria del sexe en general i legalitzar el proxenetisme no és la solució per protegir les dones i les dones menors d’edat de la violència i explotació, sinó que produeix l’efecte contrari i augmenta el risc que pateixin un nivell de violència més alt, mentre es fomenta el creixement dels mercats de la prostitució i, per tant, la quantitat de dones i dones menors d’edat víctimes d’abusos”.

Però contra el contingut de la recomanació del Parlament Europeu, la sentència es pronuncia pel que creu que és la solució més “protectora” per a les dones, ara per ara, i mentre l’Estat no dugui a terme polítiques adreçades a l’eradicació de la prostitució.

Tot i el que sembla una solució pragmàtica i “progressista”, entenent el progrés com la via d’aconseguir mesures cap a la igualtat de gènere, ni a curt ni a llarg termini es pot considerar així.

L’experiència de països “reglamentaristes”, com Alemanya, que ha admès un contracte laboral especial de “treballadora sexual” ha aconseguit l’efecte d’un increment de la prostitució i sobretot un incontrolat augment del tràfic de dones per l’explotació sexual (procedents sempre de països pobres). Així ho avalua la resolució del Parlament Europeu exposada que recomana als Estats no seguir aquest camí. En tot cas, estem lluny de la perspectiva que recomana el

Parlament Europeu, que parteix de considerar que tant la prostitució voluntària com la forçada representen formes d’esclavitud incompatibles amb la dignitat de la persona, ja que a la llei catalana 5/2008, de 24 d’abril, “del dret de les dones a eradicar la violència masclista”, ni tan sols es va plantejar que la prostitució formava part de la violència de gènere. És el moment de rectificar.

Seria més progressista fer cas de la recomanació del Parlament Europeu i endegar d’una vegada una legislació radicalment diferent.

Que es basi en tres eines clau, amb la finalitat de dissuadir i perseguir el tràfic de persones i l’explotació de la prostitució aliena: a) perseguir –de debò– el proxenetisme; b) penalitzar els consumidors de prostitució; i c) donar alternatives socials a les dones en situació de prostitució, sense regular-la com a treball sexual normal, entenent que és una manera de guanyar-se la vida vinculada a la marginació social i a la violència de gènere.

La societat exigeix una solució clara i valenta, que no passa per reconèixer que la prostitució és una feina com qualsevol altra, és a dir, una alternativa laboral més.

Com tampoc pot ser contracte laboral qualsevol privació de llibertat, de salut o de dignitat, encara que aparegui com a “voluntària”, en un mercat laboral on molts treballadors i treballadores podrien acceptar, per sobreviure, gairebé qualsevol condició.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s