Teixint una professió i un futur

Dona Kolors, un taller de confecció del Raval, dóna feina a dones en risc d’exclusió social | El Lloc de la Dona va atendre, orientar o formar 460 dones el 2014 | Dona Kolors dóna feina a dones que volen deixar el carrer i guanyar-se la vida

Món Barcelona | Martes, 2 de junio 2015  La Vanguardia.com

Teixint una professió i un futur

Nieves León mostra una de les bosses de mà que es fan al taller de confecció de Dona Kolors Júlia Martínez

GEMMA MARTÍ

Dir-ho és relativament fàcil; aconseguir-ho és més complicat. Al centre d’atenció social El Lloc de la Dona, de les Germanes Oblates i situat al barri del Raval, treballen des de fa més de trenta anys per aconseguir que dones vinculades a l’exercici de la prostitució o en risc d’exclusió social es formin i trobin feina. “Quan venen aquí, ja sigui perquè s’han assabentat del lloc a través del boca-orella o perquè els han derivat des de Serveis Socials municipals, és perquè volen deixar el carrer i trobar una feina. És un primer pas”, afirma Nieves de León, directora de l’entitat.

A El Lloc de la Dona, que l’any passat va atendre 460 dones, els ajuden a fer la resta de passos. És tot un procés, que és llarg i que no totes acaben, on reben classes de català i castellà, i se’ls forma en el que anomenen ‘pre-laboral’, on aprenen els drets i deures del treballador, economia domèstica, com fer una entrevista de feina, un currículum o com presentar-se. “Han d’aprendre que, per exemple, arribar cada dia cinc minuts tard a la feina, en segons quines cultures no se li dóna gens d’importància, però per a un empresari d’aquí sí que és important, com també utilitzar el mòbil mentre treballes, o el to de veu… Tot això cal aprendre-ho”.

EMPRESA SOCIAL

De León explica que, en aquests moments, un dels projectes en el qual estan abocats i els il· lusiona especialment és Dona Kolors, una empresa social de confecció. “El projecte va néixer el 2013 per donar continuïtat al taller de formació en costura”, puntualitza. “Vam veure que les dones nigerianes tenien una habilitat especial amb l’agulla, i si realment volíen allunyar-se de la prostitució calia dóna’ls-hi les eines perquè es poguessin guanyar la vida fent una altra feina, però abans calia molta formació –ja fos en costura, cuina, neteja, cambrera…– i experiència laboral”, afegeix.

Del taller de formació en costura a Dona Kolors hi ha molts metres de roba i moltes enfilades. “Primer vam començar confeccionant productes senzills amb teles africanes, com bossetes, moneders, estovalles individuals… Vam veure que tenien èxit, i vam contractar una persona perquè fes un estudi de mercat per conèixer les possibilitats de comercialitzar els productes i tirar endavant l’empresa”, explica De León, una de les impulsores del projecte.

Avui Dona Kolors és una empresa “com cal”, que dóna feina a quatre dones de diferents nacionalitats, i que alhora compta amb una cap de taller, una tècnica tèxtil, una comercial i una dissenyadora. “En total el projecte dóna feina a vuit persones, encara que hi col·laboren moltes més perquè pugui tirar endavant, així com voluntàries”. L’objectiu és elaborar productes de qualitat, ben acabats, amb denim, tela africana o loneta, entre altres materials, sempre 100% cotó, “i ara busquem que sigui 100% ecològic, per donar- li un major valor”.

A poc a poc, han ampliat la seva gamma i fabriquen tant productes per a la llar (coixins, estovalles, davantals…) com complements de roba (arracades, ventalls, barrets, bosses de mà…). “També cosim per a tercers, com dissenyadors locals que volen afegir un ‘plus’ al seu producte confeccionant-lo aquí i col·laborant amb un taller social”, remarca.

NOVES LÍNIES DE NEGOCI

Una altra de les línies de negoci que estan impulsant són els regals d’empresa i els detalls per a casaments. “Qualsevol encàrrec és benvingut per poder mantenir el taller”, comenta la directora de El Lloc de la Dona, tot afegint: “Dona Kolors funciona com qualsevol empresa social, i ens regim pel conveni del sector tèxtil. Ara, un segon pas és poder regularit- zar la situació de dones sense papers per mitjà d’un contracte laboral”.

Cal destacar que durant el procés de formació les dones reben una beca i se’ls paga el transport per tal que puguin anar a classe. “Si volen deixar el carrer, cal que tinguin alguna mena d’ingrés per poder menjar i viure”, remarca De León.

A més, una vegada acaben la formació, se’ls hi regala una màquina de cosir semiprofessional, i moltes d’elles es dediquen a cosir i arreglar peces a casa.

VIURE DE LA COSTURA

Però res és fàcil. “El procés és lent, i cal motivar les noies perquè no abandonin, perquè tinguin interès per millorar, obtenir productes de qualitat, que aquests siguin competitius… Quan contractem una dona, aquesta no és una professional de la costura, però treballem perquè ho sigui”, remarca.

Les persones implicades en l’empresa social volen aconseguir que aquesta sigui sostenible. “De moment encara no ho és, i es manté gràcies als ajuts de l’Ajuntament de Barcelona i d’altres entitats públiques, com la Generalitat o la Diputació, a més de privades, com la Caixa, però estem valorant ampliar les línies de negoci i apostem fins i tot per la internacionalització. Als països del nord d’Europa la roba africana té molt bona acceptació i no descartem exportar-hi”.

A les portes del taller de confecció, Nieves de León s’acomiada amb una premonició: “Ho aconseguirem, de la mateixa manera que ho aconsegueixen aquestes dones mentre teixeixen el seu futur i aprenen una professió”.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s