El mapa de les alcaldesses de Catalunya: 172 ajuntaments estan encapçalats per una dona

ELS NOUS CONSISTORIS

Ada Colau encapçala una fornada de lideratges femenins als municipis que encara és limitada

El 24-M suposa un punt d’inflexió per la presència de dones en les estructures de poder municipal. No tant per l’increment d’ajuntaments liderats per alcaldesses com pel caràcter simbòlic que suposen els lideratges femenins a les grans ciutats del país. Començant per la capital. Ada Colau serà, després de 118 alcaldes, la primera dona que governarà Barcelona. Un lideratge que tindrà cara femenina i voluntat feminista, tal com ho va fer valer la mateixa Colau en el seu discurs d’investidura de dissabte a la plaça de Sant Jaume.

De 947 municipis, 172 tindran alcaldessa, un 18%, segons les últimes dades encara provisionals de la conselleria de Governació. La xifra suposa tres punts percentuals més respecte a les dades del 2011, quan Catalunya va registrar un 14,2% d’alcaldesses, segons l’estudi de la Diputació de Barcelona ‘Homes i dones en els governs locals’.

Assignatura pendent

Així doncs, el creixement és relatiu. Des del 1979, l’any en què només un 1,6% dels alcaldes eren dones, el nombre d’alcaldesses ha augmentat entre dos i tres punts en cada contesa electoral. El 2003 eren un 10%, el 2007 un 12,9% i el 2011 un 14,2%. La proporció de poder femení a Catalunya ha estat tradicionalment per sota de la mitjana de l’Estat. Mentre que els catalans, en això, som a la cua, la Comunitat de Madrid i el País Basc lideren la presència de dones a les corporacions locals: un 23,89% i un 22%, respectivament, el 2011.

Ho remarca la directora d’igualtat de la UPF i politòloga Tània Verge, que titlla de “previsible” el percentatge total d’alcaldesses: “Només el 20,5% de les llistes estaven encapçalades per dones”. “És un increment molt petit que reflecteix la dominació masculina de les estructures dels partits”, apunta. I subratlla l’absència de dones a les secretaries generals o d’organització de les formacions polítiques. “Hi ha un biaix de gènere en l’elaboració de les candidatures”, denuncia Verge.

Per què hi ha menys dones en política? La politòloga de la UPF ho atribueix, entre altres factors, als “estereotips socials”. “Hi ha qualitats com l’ambició i el lideratge que s’associen als homes i es veuen negatives en les dones”, diu Verge, que recorda que la política vol “molt temps” i el repartiment de les tasques familiars encara és “desigual”. Per a la politòloga, que per primera vegada Barcelona tingui alcaldessa produirà un “efecte simbòlic” que proporcionarà “referents de lideratges femenins”. Si la presència de les dones al capdavant dels consistoris ha sigut residual, a la Generalitat és inexistent. De fet, cap dels partits majoritaris a Catalunya, CiU i el PSC, ha tingut una líder. El 2012 només el PP va presentar Alícia Sánchez-Camacho com a presidenciable. De cara al 27-S, s’hi pot sumar una nova figura: la monja benedictina Teresa Forcades.

L’assumpció de l’alcaldia per part de l’exportaveu de la PAH coincideix amb l’arribada de Dolors Sabater a l’Ajuntament de Badalona, que se suma a les ‘baronesses’ de la corona metropolitana que governen amb majories folgades: Núria Marín a l’Hospitalet de Llobregat i Núria Parlon a Santa Coloma de Gramenet. Així, les tres ciutats més poblades de Catalunya estaran governades per dones. Aquest 24-M també han revalidat l’alcaldia Mercè Conesa a Sant Cugat del Vallès, Marta Felip a Figueres, Lluïsa Moret a Sant Boi de Llobregat, Pilar Díaz a Esplugues de Llobregat, Rosa Perelló a Tàrrega, Neus Lloveras a Vilanova i la Geltrú i Raquel Sánchez a Gavà. De la nova fornada sorgida de les eleccions destaquen les arribades de Laura Campos al capdavant de Montcada i Reixac, Candela López a Castelldefels, Ana Maria Martínez a Rubí –que substitueix Carme Garcia–, Anna Erra a Vic i Montse Venturós a Berga, entre d’altres. Ara bé, malgrat el caràcter simbòlic de l’arribada de Colau a l’Ajuntament de Barcelona i la consolidació dels lideratges femenins en ciutats mitjanes i grans, les xifres demostren que la presència de dones als consistoris encara és limitada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s