Islàndia, el millor país per ser dona

El país atlàntic encapçala el rànquing de la igualtat de gènere, segons un informe global. Creix la desigualtat a l’estat espanyol, que cau fins a la posició 30

ARA Barcelona 25/10/2013

Una nena nascuda a Islàndia té moltes més oportunitats de viure la vida en igualtat de condicions amb un nen. La segueixen en el rànquing les nascudes a Finlàndia, Noruega i Suècia. Tenen la sort de néixer en els països del món amb més igualtat de gènere, segons les dades d’un informe que cada any avalua la situació de la dona en el món. L’estat espanyol ocupa el lloc número 30.

Els deu països del món amb més igualtat de gènere són Islàndia, Finlàndia, Noruega, Suècia, Filipines, Irlanda, Nova Zelanda, Dinamarca, Suïssa i Veneçuela. És un rànquing en què destaquen dos detalls importants: el primer, habitual, el domini dels països escandinaus en qualsevol política que afecta la qualitat de vida i el benestar de les persones; el segon, que entre els deu països més igualitaris no n’hi ha cap del G-20. Les nacions més riques i més industrialitzades del món no són, doncs, les que més destaquen per la igualtat de gènere. Tampoc el Pròxim Orient o Àfrica són presents a la llista.

Les dades de l’informe sobre les diferències de gènere, fetes públiques aquest divendres, posen de manifest que hi ha un avenç en la lluita per la igualtat. 86 dels 136 països estudiats van tancar el 2013 amb una posició millor que la d’un any abans. Amb tot, l’avenç és molt lent, tal com es lamenten els autors d’un informe que ordena els països en una llista en funció de quines oportunitats concedeixen a homes i dones en quatre àmbits: l’economia, la política, i l’accés a la salut i a l’educació.

Un informe que trenca estereotips

El mapa de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes és el mapa de la industrialització i les oportunitats econòmiques. Això fa que, en general, els països més igualitaris siguin els occidentals. Europa, Amèrica del Nord i Austràlia són les zones del món on les dones tenen més oportunitats, mentre que a l’Àfrica és on la desigualtat entre homes i dones és més evident. Però hi ha sorpreses: el Perú o Bolívia són països més igualitaris que no pas França; les dones de Moçambic, el Kazakhstan i Mongòlia viuen en societats més igualitàries que les espanyoles.

De fet, el mapa de la igualtat no només presenta diferències notòries entre Orient i Occident, o entre el Nord i el Sud, sinó també entre blocs en teoria homogenis. Així, en l’àmbit europeu, mentre que Finlàndia està en el lloc 2 del rànquing, Itàlia ocupa el 71, per darrere fins i tot de Romania. A Amèrica, hi ha un abisme entre dos països pràcticament veïns com Nicaragua (lloc 10) i Guatemala (118).

L’estat espanyol empitjora

Una de les dades més significatives de l’informe, elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial, és la que fa referència a l’estat espanyol, i que demostra com, lluny d’avançar, es retrocedeix. Si fa sis anys Espanya ocupava el lloc número 10 i entrava, per tant, en la llista de països més igualitaris del món, ha anat retrocedint any rere any. Els anys 2007 i 2008 va baixar a la posició 17, el 2010 va ocupar l’onzena, el 2011 la dotzena i, els dos últims anys, s’ha desplomat en el rànquing: lloc 26 el 2012 i lloc 30 el 2013.

Islàndia obliga per llei a demostrar que homes i dones cobren igual

Les empreses s’hauran de sotmetre a auditories externes per provar que no discriminen per sexe

ARA -LIZ ALDERMAN Reykjavík 03/04/2017

En una freda tarda d’octubre, Frida Ros Valdimarsdottir, una antiga assistent social convertida en defensora dels drets de la dona, va sortir de l’oficina a les 14.38 hores i va anar a la principal plaça de Reykjavík, on s’havia aplegat una multitud de dones. El motiu: volien tenir el mateix sou per la mateixa feina que els homes.

La protesta formava part d’una onada de queixes per la igualtat d’ingressos que havia mobilitzat desenes de milers de dones en aquesta petita nació isolada, on les protestes sovint produeixen canvis. “Durant dècades vam dir que arreglaríem el problema”, diu Valdimarsdottir, la presidenta de la Associació Islandesa de Drets de la Dona i organitzadora de la manifestació. “Però les dones continuen cobrant menys, i això és una bogeria”.

El govern vol canviar aquesta dinàmica, i per això dimarts passat es va convertir en el primer país a introduir lleis que obliguen les empreses a provar que estan pagant igual als homes i les dones.

Ja fa mig segle que Islàndia té lleis que obliguen a la igualtat salarial, que pressionen les empreses i el govern a reduir la distància gradualment. Però els polítics islandesos consideren que si no es fa de manera més coercitiva, el desequilibri no es tancarà mai. “Volem eliminar l’última de les barreres de gènere a la feina”, defensa Thorsteinn Viglundsson, ministre d’Afers Socials i Igualtat. “La història demostra que, si vols progrés, l’has de forçar”.

Amb una població de 330.000 persones, Islàndia és pionera en la protecció de la igualtat de gènere. Els països nòrdics lideren la majoria de la resta de països en polítiques d’igualtat que inclouen quotes als consells d’administració i generoses baixes per paternitat i maternitat. Amb tot, la igualtat salarial i la inclusió en els alts càrrecs empresarials és una assignatura pendent a Islàndia. Segons el mateix govern, les dones de l’illa guanyen entre un 14% i un 20% menys que els homes.

Segons l’Organització Internacional del Treball, el desequilibri salarial per sexe no es tancarà en 70 anys si no es fan més esforços. Islàndia vol que aquesta distància desaparegui en cinc anys.

Frida Ros Valdimarsdottir va descobrir que un comptable de l’Ajuntament de Reykjavík cobrava quatre cops més que ella com a responsable d’un equip de deu assistents socials, la majoria dels quals eren dones. Més endavant, la ciutat va ajustar el sou del seu antic lloc de treball per pràcticament equiparar-lo al d’un comptable, i va apujar els salaris de la resta de l’equip.

Moltes empreses de l’illa ja reconeixen voluntàriament un acord d’igualtat salarial firmat entre les patronals i els sindicats. Però les organitzacions empresarials creuen que no s’ha d’imposar, sobretot tenint en compte la càrrega burocràtica que suposa, especialment per a les petites empreses. “Les empreses haurien de fer-ho per al seu propi benefici i el dels seus treballadors”, afirma Halldor Thorbergsson, director general de la Confederació d’Ocupadors Islandesos. “Però no s’hauria de convertir en llei”.

Recels a la intervenció pública

Les empreses d’altres països també recelen de la intervenció governamental, inclòs el Regne Unit, on recentment s’ha obligat les empreses de més de 250 treballadors a fer públiques les seves diferències salarials per gènere. Àustria i Bèlgica tenen normes similars. Als EUA i Suïssa, les empreses que s’adjudiquin un contracte federal han d’informar el govern dels seus salaris per gènere.

El 1974 un 90% de les dones islandeses van deixar les seves feines i les seves llars per demostrar com la societat es veuria afectada si elles no treballessin. Aquell punt d’inflexió va acabar amb el nomenament de la primera dona escollida democràticament com a presidenta. Va ser Vidgís Finnbogadóttir, el 1980. Avui, al voltant de la meitat dels diputats del Parlament són dones, un 80% de les dones treballen i, gràcies a les quotes obligatòries, gairebé la meitat dels consellers empresarials també ho són. Tot i així, les dones encara tenen menys poder econòmic que els homes. Els alts directius i càrrecs intermedis són majoritàriament homes, i la distància salarial és especialment persistent per a les mares treballadores.

Les noves normes requeriran que les grans empreses i les agències governamentals facin -a partir de l’any vinent- auditories i obtinguin un certificat de compliment de les normatives d’igualtat salarial. Les empreses de més de 25 treballadors ho hauran d’aplicar el 2022. Les empreses hauran d’avaluar cada lloc de treball, des del personal de neteja fins als alts directius, per identificar on hi ha una diferència de més del 5% en el salari entre homes i dones.

Tot i que el procés requereix temps i diners, les empreses que faran les auditories asseguren que els costos no seran insalvables. “¿La qüestió és: les empreses estan compromeses?”, es pregunta Arni Kristinsson, director general de BSI Iceland, una empresa que farà alguna d’aquestes auditories. “A les empreses que ho estan ja estem veient que la distància salarial es redueix” fins a un 3%.

A Catalunya la bretxa salarial és del 26%

A Catalunya el problema de la bretxa salarial no només també existeix, sinó que en els últims anys s’ha ampliat. En concret, les dones cobren de mitjana un 26% menys de salari a l’any que els homes, segons un estudi de la Generalitat basat en les últimes xifres disponibles, del 2014. El repunt supera fins i tot els nivells del 2008, quan la bretxa salarial entre gèneres era del 24%.

L’estudi també revelava que la diferència es nota més en les remuneracions més baixes, on la bretxa arriba al 42,6%.

Per al Govern, hi ha tres motius clau que expliquen aquestes diferències: la infravaloració de la feina feta per les dones, l’escassa presència en els llocs directius -i, per tant, que tenen un salari més alt- i el repartiment desigual entre homes i dones a l’hora de conciliar la vida professional i la familiar.

Islàndia sancionarà les empreses que no compleixin la nova llei sobre igualtat salarial

El país nòrdic és el primer d’aplicar una llei que preveu sancions per discriminacions de gènere

ARA – Barcelona 03/01/2018

La primera ministra d’Islàndia Jakobsdottir durant el seu discurs a la primera sessió del Parlament islandès, el passat 14 de desembre

Islàndia s’ha convertit en el primer país del món amb una llei que regula la igualtat salarial entre dones i homes. La nova normativa va ser aprovada al Parlament del país el mes d’abril de l’any passat i ha entrat en vigor l’1 de gener d’aquest 2018.

A partir d’ara totes les empreses, tant les privades com les públiques, que tinguin 25 treballadors o més hauran de demostrar que els seus treballadors cobren el mateix sou independentment del seu gènere, ètnia, sexualitat o nacionalitat. Segons la nova llei estatal, les empreses que no s’ajustin a la nova normativa de paritat salarial hauran de fer front a sancions econòmiques.

D’aquesta forma, el país nòrdic continua sent el principal referent en la lluita contra les diferències de gènere. Segons l’últim informe global del Fòrum Econòmic Mundial (WEF, per les sigles en anglès), Islàndia manté la primera posició, que ocupa des de fa nou anys, per davant d’altres països com Noruega, Finlàndia, Ruanda i Suècia.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.