La bretxa de gènere es perpetua entre els alts càrrecs mèdics

Una enquesta revela que, malgrat ser majoria als centres sanitaris, només el 4% de les metgesses en actiu assumeixen llocs de responsabilitat

Operació en una sala de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Operació en una sala de l’Hospital Clínic de Barcelona. CARLES RIBAS

Elles són més en hospitals i atenció primària. Però ells ocupen més càrrecs de responsabilitat. La bretxa de gènere es continua perpetuant entre els alts càrrecs de la professió mèdica. Així ho ha constatat el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) en una enquesta als seus col·legiats que revela que, malgrat ser majoria en els centres sanitaris, només el 4% de les metgesses en actiu assumeixen llocs de responsabilitat. Els professionals homes en alts càrrecs sanitaris són el 14,5%.

En els últims 15 anys, la demografia de la professió sanitària s’ha capgirat. El sector s’ha feminitzat i, si el 2003, els homes conformaven el 60% dels metges en actiu, el 2017, les dones ja suposen més de la meitat dels professionals (53%). I la tendència continuarà aquesta inèrcia: cada vegada s’incorporen més dones que homes a les facultats de Medicina i ja arriben gairebé al 70% del total d’estudiants d’aquesta disciplina.

Però aquest canvi demogràfic no s’ha traduït a les altes esferes dels hospitals i l’atenció primària: a mesura que avança la carrera professional, la feminització inicial de la professió es va diluint. Segons l’estudi del COMB, el 8,9% dels enquestats ocupen càrrecs de direcció. Però aquest percentatge no es reparteix de manera equitativa segons el gènere. De fet, només el 4% de les dones metges en actiu ocupen càrrecs de responsabilitat, enfront del 14,5% dels facultatius homes que assumeixen llocs de comandament. En els càrrecs de coordinació, la bretxa de gènere es redueix però no desapareix: en conjunt, el 13,2% dels enquestats ocupen llocs d’aquest nivell però, en desglossar aquestes dades per gènere, l’estudi llança que es tracta de l’11,2% de les dones i el 15,4% dels homes. “D’una banda, això ve condicionat per l’edat, perquè elles són més joves i des del punt de vista de la seva trajectòria professional, aquesta és més curta per aconseguir llocs de direcció. Però també pesa en les organitzacions que els càrrecs directius són homes”, apunta la cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, Magda Campins, encarregada de presentar l’estudi del COMB.

Els resultats d’aquesta enquesta corroboren, precisament, les dades d’un altre estudi del COMB sobre conciliació laboral publicat l’any passat. Segons aquesta investigació, a l’Institut Català de la Salut (ICS), l’empresa sanitària pública més gran que gestiona vuit hospitals i el 80% de l’atenció primària a Catalunya, el 86% dels caps de serveis dels seus hospitals són homes. Les diferències de gènere, assenyala l’estudi, són menys accentuades a mesura que es redueix la categoria (els caps de secció són el 62,4% homes i el 37,6% dones). “Aquesta discriminació podria atribuir-se als factors següents: d’una banda, el predomini d’homes en els comitès que prenen les decisions de contractar nou personal o d’ordenar-ne la promoció. D’altra banda, a un nombre de candidats més baix de sexe femení als càrrecs de lideratge, ja sigui per la por de no poder complir-lo prou bé pel fet de tenir altres ocupacions (per exemple, de tipus familiar) a les quals han d’atendre, o bé per considerar que no tenen prou mèrits per al càrrec”, va valorar llavors l’informe del COMB.

En aquesta línia, aquesta última enquesta del COMB també llança diferències de gènere en la perspectiva individual per accedir a alts càrrecs. El 50% dels professionals consideren important accedir a llocs de responsabilitat però, una altra vegada, en analitzar les xifres per gènere, l’estudi del COMB detecta una valoració diferent entre dones i homes: el 57% d’ells defensen el valor d’assumir un càrrec directiu, però aquesta xifra baixa al 45% quan les que responen són les metgesses.

Suspens en conciliació

L’enquesta del COMB també ha constatat les mancances del sistema per afavorir la conciliació laboral i familiar. En aquest camp, no obstant això, no s’aprecien diferències significatives entre homes i dones: els professionals coincideixen a suspendre —o avaluar amb un aprovat escàs— les seves possibilitats de conciliar la feina amb assumir les tasques domèstiques, atendre les atencions familiars o fer activitats de temps lliure.

“Ens ha sorprès perquè quan discutim els resultats, no és la percepció que en tenim. La càrrega de les tasques domèstiques i les cures recauen més sobre les dones. Però cal tenir en compte que en aquesta enquesta no hi ha les metgesses més grans de 75 anys, que són a les que, culturalment, els haurien recaigut aquestes funcions. En les parelles joves, les càrregues es reparteixen més. Crec que això està reflectint la realitat dels joves”, matisa Campins.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.