Dues vegades adolorides

ROSA MONTERO – 16 SET 2018 – El País

El diagnòstic de les malalties s’ha fet tradicionalment amb homes, i la immensa majoria dels fàrmacs s’han desenvolupat per a ells

AQUEST ESTIU, arran d’un article de la revista en línia Saber Viure, ha circulat per les xarxes una piulada inquietant que ens informava que els senyals d’infart a les dones són diferents que en els homes, i que, segons un estudi del doctor Fradejas Sastre, nosaltres vam trigar de mitjana 237 minuts en arribar a urgències, mentre que els homes arriben a 98 minuts. Tenint en compte que gairebé la meitat de les morts per infart agut de miocardi es produeixen en les tres o quatre primeres hores des del començament dels símptomes, aquest retard resulta catastròfic: 237 minuts, els estalvio el fàcil càlcul, són pràcticament quatre hores.

Resumiré aquestes diferències: dolor agut al pit que s’irradia a l’esquena, o als muscles, al coll o la mandíbula (en l’home s’irradia al braç); vòmits; de vegades l’únic símptoma és la manca d’aire i la dificultat en respirar; suor freda; ansietat inexplicable; pressió al pit i ardors a la part alta de l’abdomen. Explico tot això perquè sens dubte és útil, però del que volia parlar en realitat és del sexisme regnant en el món de la salut. I de com les dones ho tenim doblement difícil a l’hora d’emmalaltir.

No només el diagnòstic de les malalties s’ha fet tradicionalment tenint com a model als homes, sinó que la immensa majoria dels fàrmacs s’han desenvolupat per a ells. Aquest biaix masclista pot arribar a cotes sorprenents: en un dels treballs sobre la influència de l’alcohol en l’anomenada viagra femenina es va experimentar amb 25 subjectes, 23 homes i 2 dones, encara que es tractava d’una píndola que només usarien elles.

Nombroses investigacions demostren que en l’atenció mèdica primària, davant els mateixos símptomes, a les dones se’ls recepten més ansiolítics o antidepressius i als homes més proves diagnòstiques. O el que és el mateix: a ells els creuen i a nosaltres se’ns considera unes neuròtiques. Segons un informe de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària, el temps d’espera de les dones per accedir a una visita diagnòstica amb un especialista és un 13,6% més llarg que el dels homes.

Però el que més em sobta és la diferència en el tractament del dolor. Començant perquè els analgèsics s’han experimentat gairebé exclusivament amb ratolins mascles, com diu l’investigador canadenc Jeffrey Mogila en un reportatge de Fermín Grodira en Públic. Durant anys s’ha cregut que el dolor es transmetia a través de la microglia, cèl·lules immunes del sistema nerviós, i els fàrmacs s’han desenvolupat partint d’aquí. Però Mogila ha demostrat que la microglia només funciona en els mascles. Els ratolins femelles transmeten el dolor a través d’un altre tipus de cèl·lules, com els limfòcits T (pobres ratolins, dit sigui de pas: no puc evitar aquest pensament).

A més de la menor efectivitat de les medicines, a les dones ens donen menys calmants. Segons un estudi nord-americà, els pacients masculins sotmesos a una operació cardíaca van rebre més analgèsia que les pacients femenines. Un altre treball realitzat sobre 1.300 malalts amb càncer va demostrar que les dones tenien un 50% més de possibilitats de ser inframedicadas contra el dolor. Un biaix sexista que també es dóna en la infància: una investigació sobre el dolor postoperatori en menors revelar que els nens rebien més codeïna, un potent analgèsic opiaci, mentre que a les nenes se’ls donava més paracetamol, que no té efecte antiinflamatori i és d’una eficàcia molt limitada. Resulta esgarrifós.

Sens dubte hi haurà doctores i infermeres que participin d’aquesta mirada tacada, perquè el sexisme és una ideologia en la qual ens eduquen a tots. Així i tot, sembla que hi ha certa diferència. Segons una investigació nord-americana, els metges donen més calmants als pacients masculins i blancs i les mèdiques donen majors dosis a dones i negres. Tots sabem, en fi, que el color de pell i el nivell social discriminen; però em temo que prejudicis mil·lenaris fan que no tinguem tan clares unes desigualtats de sexe com aquestes que poden conduir al maltractament sanitari, a un major sofriment o fins i tot a la mort.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.