8M 2018 

Desvestint el gènere

Acció poètica i artística

Dimarts 13 de març 2018

Homenatge a les milers de dones que, durant un segle, van treballar i impregnar d’energia femenina la fàbrica de filaments Fabra i Coats.

L’acte compta amb una instal·lació performativa i audiovisual i amb les intervencions de la coreògrafa Mar Medina, del Taller de Músics i d’un conjunt de ballarines.

Lectures de poemes a càrrec d’entitats de dones del consell de les dones: Montse Ferrer i Ma Rosa Guri de Pal·las Atena i Antònia Brunet de Mirada de Dona.

Acte conduït per Trama a la Fàbrica de Creació

 Parlaments a càrrec de la regidora del Districte, Laia Ortiz.

 Lectura del manifest a càrrec del grup Arpilleres de Congrés-Indians.

 Representació de Mecàniques, a càrrec de la companyia Pedra i la col·laboració del Taller de Músics

 Organitzat per: Consell de les dones del districte de Sant Andreu, Grup d’Arpilleres, Fàbrica de Creació – ICUB, Muhba, Companyia Pedra, Taller de Músics – Núria Garcia i Trama

 Pilar de dones de la mà de la Colla Jove de Barcelona

Organitzat per: Colla Jove de Barcelona

————————-


PROU D’ESTEREOTIPS

No arribis tard, ni vagis atabalada,

Ves, que dirà la gent…

Però la “gent” diem, passi o no passi res.

 

El meu germà perquè arriba a les dotze,

no para la taula o no neteja res?

És un noi, no té traça i no ho faria bé.

 

M’agrada aquest cotxe de l’anunci.

Me’l compraria si tingues diners.

No veus, què és per homes, ells en saben més.

 

Avui el bus el conduïa una dona i el metro també.

Uf… No m’inspira confiança.

Ja ho he vist alguna vegada i no m’agrada gens.

.

Demà t’hauries de quedar amb l’avi un cert temps

Jo no puc. Que ho faci en Josep.

Nena! Que els homes d’això no en saben res.

 

Hi ha un company a la feina que m’agrada.

Potser divendres el convido a fer un cafè.

Això i que et prengui per una fresca, eh…?

 

Aquest cap de setmana sortim amb la Marta i la seva parella.

Ah, el coneixes…? La conec, que és una noia.

Mmmm… sí, sí…

 

En el pare de l’Enric l’han operat a cor obert.

Ai, pobre! Quin metge ho ha fet?

Una metgessa cirurgiana, la Dra. Castells.

 

M’han proposat el lideratge d’un grup molt actiu, junt amb un company de l’altre empresa.

Serà el teu cap, oi? No, serem un equip.

A la fàbrica les dones anem a fer vaga per igualar sous amb els homes ja que fem la mateixa feina.

No jugueu a veure si us acomiaden!

Aquest any la nena ha demanat un camió en els Reis. I penso que també li fa gracia una caixa d’eines com la del pare.

Suposo que no li portaràn, no…?

Doncs sí!! Com és el que li agrada, estic convençuda que li duran.

I faré vaga.

I lideraré el grup de tècnics.

I si mai ho necessito, que sigui la Dra. Castell qui m’operi.

I estic contenta perquè la Marta i la Sonia venen a sopar.

I tinc una cita amb el company de feina.

I ho sento per l’avi, però si quedarà en Josep.

I m’agraden les conductores dels transports públics i privats.

I no em compro el cotxe de l’anunci, perquè no tinc tants diners.

I arribaré a qualsevol hora i netejaré el meu espai, quan ho vulgui fer.

Serioses o atabalades i davant de tota la “gent”, diguem NO en els estereotips i al masclisme també!

Defensem la igualtat i més cultura de gènere!

MaRosa Guri – març 2018

Associació de Dones Pal-las Atena

Consell de les dones del Districte de Sant Andreu

 

————

Manifestació 8M 2018 BCN

GRAELLA PROGRAMACIO ACTES 8 DE MARÇ-2

 

 

 

 

Els fils de la història

 

 La nit ja és presència al voltant de la plaça,

dins de les cases, rutines i neguits

van parlant del coratge airejat tot el dia.

Si ens queden energies, que siguin per gaudir.

 

La família descansa i respira harmonia

i faig un inventari de costums pel matí,

tant aviat arribi la feina es multiplica,

han de quedar unes hores per poder dormir.

 

Em miro al mirall i m’agrada la imatge,

una dona valenta que mostra tal com és.

Lliure de consignes abraço el feminisme,

decideixo jo la roba, els petons i els anhels.

 

Els cabells llargs o curts que potser ja blanqueigen

i les formes rodones que no vull reprimir.

Al voltant dels llavis senyals dels meus somriures,

Solcs indiscutibles que els recordaran així.

 

No he arribat fàcilment i sense aprenentatges

a saber que no ”m’accepto”, sinó que sóc fidel

a la lluita heretada de tantes dones fortes,

el que palpo cada dia sobre la meva inquieta pell.

 

La fàbrica m’espera i marxo decidida,

em trobo amb les companyes que fem el torn de nit,

és un creuar violeta d’hores compartides

I el gest inesgotable de l’esforç femení.

 

Tinc la mirada sàvia de tantes passejades

dins un món de filatures i treball intensiu,

del soroll imparable i volves incansables,

la setmanada obrera que fa el seu niu aquí.

 

En el món de la fàbrica hem sigut pioneres,

es mans de les dones, vestides d’instint,

han sigut un impuls que creava riquesa

eren fines i àgils navegant entre els fils.

 

Vivim dins d’un món que demana mentides

 i exigeix actituds que vulneren els drets,

 seguim flor de lluites com aquelles obreres,

 germanes d’història, combatives i rebels.

 

MaRosa Guri – març 2018

Associació de Dones Pal·las Atena

Consell de les Dones del Districte de Sant Andreu

 

Una història de “Colònia” 

 

Al teler la llançadora

corre, corre sense parar

i és tan forta l’embranzida

que uns quants fils

ja s’han trencat.

I la Laia, de seguida

amb els seus ditets

tan fins

els arregla i els relliga

per a continuar el teixit.

Aquests fils són

com els somnis

que la Laia va teixint:

“Ah! Si pogués fer com

la Dora que

se’n cuida dels malalts…

en tornar de Barcelona

on hi va anar a estudiar! …”

Per fí sona la sirena

la feina avui s’ha acabat,

tot just fa una setmana

qua va entrar a treballar!

Àvia i mare li digueren

“ara ja tens catorze anys,

ja no és temps de jugar a nines,

ara és temps d’anar a filar”

A la Laia, no li agrada

ella voldria estudiar

però a casa, amb pocs diners,

només n’hi ha pel seu germà.

Passa el temps,

i creixen junts,

Laia, somnis

i esperança,

sempre amb aquella

recança

de voler anar més lluny!

Però un dia

tot canvia.

La Laia s’ha enamorat

d’aquell noi de casa bona

que és l’aprenent

del despatx.

I després del casament

van a viure a Barcelona

que la feina del marit

és una feina molt bona.

Casa, marit i dos fills

i potser un tercer que arriba…

hi ha una altra peça al teler,

i del somni se n’oblida.

Però en un racó del seu cor

un nou somni va teixint

amb fermesa i esperança!

“Jo, a la meva Elionor

mai l’enviaré

a la fàbrica!!”

Montse Ferrer Camí

(Colònies Téxtils del Llobregat – EL SILENCI DELS TELERS)

2 comentaris (+add yours?)

  1. Cèlia
    març 15, 2018 @ 21:33:26

    Gràcies, Magda, Montse i Guri. Per el testimoni gràfic que ens deixeu.

    M'agrada

  2. ma. Rosa Guri i López
    març 15, 2018 @ 21:06:33

    Magda, moltes gràcies per deixar testimoni del que varem viure dimarts dia 13 de març de 2018 en els actes commemoratius del Dia Internacional de les Dones, que el Districte havia preparat. Sé que penjar-ho al Blog té la seva feina, però les persones que no van poder assistir-hi, tenen amb el teu treball una idea més concreta. Com dic, rep el meu agraïment per la part que em toca!!
    Petons.
    MaRosa

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.