ART, DEESSES, DONES SÀVIES “Y es diosa porque no teme”

OLYMPUS DIGITAL CAMERA 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amb aquest suggestiu títol, la nostra companya Meritxell Munné, (pintora, ceramista, i estudiosa dels relats mítics), és a dir, una dona sàvia dels nostres temps, ens ha donat, durant dos dijous d’aquest mes de març, una conferència sobre els mites religiosos de l’antiguitat: fenicis, grecs, romans, egipcis….

La primera xerrada es va centrar preferentment, amb les deesses VERGES, VULNERABLES i la dea ALQUÍMICA:

ARTEMISA/DIANA    ATENEA/MINERVA      HESTIA/VESTA

HERA/JUNO    DEMÉTER/CERES   PERSÉFONE/PROSERPINA   AFRODITA/VENUS

En la segona, ens va parlar dels relats mítics del “auto coneixement” i del “coneixement col·lectiu”:

HATHOR – ISIS  – ASTARTÉ – INANA – ATENA – ARTEMISA

AFRODITA – HECATE – TUERIS – NEIT – SEIXAT i

RENENUTET/TER.

Els comentaris, foren  acompanyats de diapositives. Un treball ben fet, amb ganes d’encomanar-nos  a totes, la seva gran passió.

Tot plegat, una lliçó magistral. Se’ns feu evident l’estreta relació dels mites, també en la religió cristiana, que ha manllevat alguns símbols i els ha adaptat com a propis, a la seva conveniència. El que sí innegable, és la dependència de l’home, d’ahir i d’avui, de estar sotmesos a un hipotètic ser superior, que els marqui el camí i la seva conducta. A creure en deesses i déus, encarnacions dels diferents arquetipus coincidents a totes les cultures de l’home.

Poca espiritualitat he trobat a totes aquestes arcaiques religions. Només lluites, ambicions, supèrbia….El cristianisme, sorgit molts anys més tard, ha imitat i apropiat imatges idòlatres, de les que ha canviat el nom i les ha rebatejat de nou. És una llarga cadena que es superposen unes a les altres i a les que resulta difícil cercar la seva veracitat i el lloc que li correspon dins el llarguíssim calendari de la humanitat.

El sol, la lluna, les estrelles i el cel, eren els motius centrals d’aquelles religions. Jo, que voleu que us digui, prefereixo la PACHAMAMA, la “Mare terra”, venerada pels pobles indígenes dels Andes Centrals de l’Amèrica del Sud. És un intercanvi d’ofrenes, entre la dadora i la demandant.  Si filem prim, aquest panteisme, es una pràctica més enriquidora entre els humans i la natura, una comunió que ens pot dur a la veritable redempció.

Com bé diu la Meritxell, totes som allò que pensem. Comencem a ser deesses quan abandonem les pors, sortim de la ignorància i ens disposem a descobrir el món. Nosaltres mateixes, podem ser “dones sàvies”, és a dir, independents, estratègiques, serenes, compromeses, generoses, receptives i creatives.

Senzillament, som dones. Les deesses de la nostra pròpia llar, i de les nostres vides.

Joana/Pal.las

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.