Colònies Téxtils del Llobregat – EL SILENCI DELS TELERS

“Crònica de la sortida a les Colònies Tèxtils del Llobregat, tenint per guia, a la historiadora i amiga de Pal.las, l’ASSUMPTA MONTELLÀ, autora del llibre “EL SILENCI DELS TELERS” . (Ser dona a les colònies tèxtils catalanes). Llegiu el llibre i coneixereu la història de la Revolució Industrial i les vivències d’unes persones, en un món d’amos i servents, donant veu preferent a les dones i nenes, víctimes del sistema burgés de l’època”.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA           OLYMPUS DIGITAL CAMERA

….  ….  ….   ….

Dones del segle XXI, nascudes al segle XX, sortim del Passeig de Fabra i Puig, cercant les veus llunyanes d’aquelles dones del segle XIX.  L’Assumpta, com sempre, aprofitant el viatge, ens va preparant, parlant de les visites que farem a diferents colònies. Les ginestes dels vorals de la carretera van desapareixent de la nostra vista, a mida que l’autocar va avançant, buscant aquells llogarets, costaners al Llobregat, on centenars de famílies van viure i treballar. A dintre el cotxe, un ambient acollidor que pronostica que la sortida, esdevindrà tot un èxit. Fa caloreta, el dia ens somriu

OLYMPUS DIGITAL CAMERA   OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA   OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Per a començar, al matí, hem previst visitar dues colònies. Anem primer de tot a CAN VIDAL, una colònia “buida”, és a dir, no hi viu ningú, a excepció d’unes poques famílies que es neguen a abandonar les seves cases. Una multinacional americana, vol comprar tota la colònia al complet per tal de construir uns grans centres comercials. L’Ajuntament hi està d’acord, serien llocs nous de treball, donaria vida a la comarca, però la tossudesa d’aquesta bona gent, el seu romanticisme per no trair el passat al que estan lligats per llaços emocionals, paralitza qualsevol proposta en regla. Seran prou forts per a eludir tanta pressió i no claudicar?. Es tem que no aguantaran gaire més….i la colònia sencera, desapareixerà del tot, en mans de especuladors estrangers.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA   OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Aquesta colònia es diferencia de les altres, en varis aspectes. L’amo, el senyor Vidal, un home emprenedor i culte, creà una Biblioteca i un Teatre, pel gaudi dels seus treballadors. Molts dels llibres guardats en aquesta biblioteca son obres escrites en català. També es diu, que va tenir un enfrontament amb el govern, per deixar parlar en català a les aules de l’escola. Tenia prou influència i va guanyar. Un altre punt al seu favor, és la construcció de dos safareigs, sota cobert. Penseu, que a la resta de colònies, la bugada es feia directament al riu, amb tot el que això comporta: fred, camins amunt i avall carregades amb cossis plens de roba…. Al safareig anomenat dels VIUS, es rentava la roba de tots, i a l’altre, amb el nom dels MORTS, anava a parar la roba de malalts i difunts.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA   OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA   OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA   OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA   OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA   OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA  OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA   OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA  OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA  OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Si llegiu el llibre de l’Assumpta, veureu el tipus de vida d’aquestes dones. Llargues hores tancades dins una nau on els telers feien un soroll insuportable, on per parlar havien d’inventar-se signes amb mímica, on més d’una quedà sorda o mutilada, per culpa d’un mal funcionament de la llançadora. Un món petit, pesat i monòton. La vida a les colònies, era dura per a tots, homes i dones. Els que no tenien estudis, la majoria, feien la feina bruta de carregar i descarregar les bales de cotó i els treballs més durs. Els que havien pogut estudiar, arribaven a enginyers o feien d’encarregats. Les dones, però, triplicaven les seves funcions; fàbrica, casa i fills. I el pitjor de tot és que de ben petites, deixaven de ser nenes per a convertir-se en mans d’obra barata.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA   OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA   OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La segona visita fou a la colònia de CAN VILADOMIU NOU, on el tracte entre amo i treballadors, va ser sempre distant. A la colònia anterior, varem poder entrar a la casa d’una família treballadora, moblada com si encara hi visquessin. Aquí, els Viladomiu, feien ben evident, la seva classe superior. La seva torre emergia orgullosament, donant fe de que era la casa dels amos. L’Assumpta, aquest cop, va voler mostrar-nos l’altra cara de la moneda: com vivia aquella família burgesa. Entràrem, doncs a la torre i obrint portes, anàvem descobrint, el luxe i els espais grans. Allí, el servei esdevenia invisible. No havien de coincidir mai amb els senyors, amen de que fossin requerits. Tampoc hi faltava la cambra reservada al senyor Bisbe, per quan venia de visita. Perquè el que també ens va quedar prou clar, és el lligam entre l’església i els empresaris, dos  ens que es repartien el poder.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA   OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA   OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Les colònies tèxtils fou el gran negoci dels burgesos que van donar treball, certament,  a moltes famílies. Si, els treballadors tenien els serveis comuns coberts, però era una vida sense sortides i restringida. Com us ho diria, una mena de nou esclavatge. A l’amo, l’interessava que llurs treballadors estiguessin en òptimes condicions a fi de garantir el bon funcionament de la fàbrica, no actuava en bonhomia com en una primera impressió faria creure, els seus actes eren en profit propi i profundament egoistes. Com sempre,tot quedava reduït a un sistema d’explotació de l’home per l’home.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA  OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA   OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA  OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA   OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els nens i nenes, perdent hores d’estudi per feinejar a la fàbrica, les dones, silenciades sota el soroll infernal dels telers, les famílies, perpetuant, d’una generació a l’altra, la seva existència gris i mediocre. El rector de la parròquia, passava a l’amo, la llista dels que faltaven a Missa, i aquest, els hi descomptava diners del seu sou, com a càstig o penalització. D’aquesta manera, l’església s’omplia de fidels cada diumenge, i els treballadors restaven mansois. El seu progrés i la seva vida social depenien exclusivament del amo.

Poc a poc, mica en mica, els obrers van anar prenent consciència de la seva subordinació. Vingueren les vagues, les revoltes i la Setmana tràgica. I les coses començaren a canviar

OLYMPUS DIGITAL CAMERA    Colonies Texs Llo VI 13 (90)

Colonies Texs Llo VI 13 (98)   Colonies Texs Llo VI 13 (91)

L’Assumpte ens volia fer visitar una o dos colònies més, però se’ns havia fet tard. Tocava  tornar a casa, amb els nostres. Una darrera ullada al riu Llobregat, reconegut com el riu més treballador, i un comiat a tot aquell món, ja quasi perdut en el temps, on les nenes creixien massa aviat i les dones envellien de pressa, de pressa.., gaire bé sense haver viscut.

  Joana/Pal.las

Una història de “Colònia”

Al teler la llançadora

corre, corre sense parar

i és tan forta l’embranzida

que uns quants fils

ja s’han trencat.

I la Laia, de seguida

amb els seus ditets

tan fins

els arregla i els relliga

per a continuar el teixit.

Aquests fils són

com els somnis

que la Laia va teixint:

“Ah! Si pogués fer com

la Dora que

se’n cuida dels malalts…

en tornar de Barcelona

on hi va anar a estudiar! …”

Per fí sona la sirena

la feina avui s’ha acabat,

tot just fa una setmana

qua va entrar a treballar!

Àvia i mare li digueren

“ara ja tens catorze anys,

ja no és temps de jugar a nines,

ara és temps d’anar a filar”

A la Laia, no li agrada

ella voldria estudiar

però a casa, amb pocs diners,

només n’hi ha pel seu germà.

Passa el temps,

i creixen junts,

Laia, somnis

i esperança,

sempre amb aquella

recança

de voler anar més lluny!

Però un dia

tot canvia.

La Laia s’ha enamorat

d’aquell noi de casa bona

que és l’aprenent

del despatx.

I després del casament

van a viure a Barcelona

que la feina del marit

és una feina molt bona.

Casa, marit i dos fills

i potser un tercer que arriba…

hi ha una altra peça al teler,

i del somni se n’oblida.

Però en un racó del seu cor

un nou somni va teixint

amb fermesa i esperança!

“Jo, a la meva Elionor

mai l’enviaré

a la fàbrica!!”

Historiadora i guia: Assumpta Montellà

Apartat poètic: Montse Ferrer

Secció fotogràfica, a càrrec de: Magda Juvé

4 comentaris (+add yours?)

  1. PUIG
    nov. 18, 2017 @ 11:16:27

    Madame, Monsieur, bonjour.
    Je viens d’acheter le livre de Assumpta Montella: El silenci dels tellers. Je lis et parle le catalan et le castillan ou l’espagnol je ne sais pas écrire. Je suis le fils de Mercedes Cortina Perarneau. De ma grand-mère Rosario, ma tante Maria, mon oncle Miguel tous ont travaillé à la colonia Marçal. C’est là où je venais tous les étés durant 10 ans auprès de ma grand-mère. Je regrette de ne pas trouver dans le livre aucun témoignage des femmes de cette fabrique mais je revis un peu 60 ans en arrière. J’espère que vous pourrez me traduire.
    Salut i suerte.

    M'agrada

  2. PUIG
    nov. 18, 2017 @ 11:05:59

    Madame, Monsieur, bonjour.
    Fils de paysans de Ger et Urtx mais de Mercedes Cortina Perarneau, je lis et parle castillan et catalan. Je suis né à côté de Puigcerda. Je viens d’acheter : el silenci dels tellers de Assumpta Montella. Ma grand mère Rosario, ma mère Mercedes, ma tante Maria, mon oncle Miguel ont tous travaillé à la colonial Cal Marçal. Je ne lirai pas les témoignages des femmes de cette fabrique mais je reviens 60 ans en arrière moi qui est passé tout un mois de mes vacances d’enfant auprès de ma grand-mère. Merci. J’espère que vous pourrez me traduire. Bon courage.
    Salut i suerte.

    M'agrada

  3. Adrián Peñalver
    maig 12, 2015 @ 17:48:42

    Hola! Soy estudiante de arquitectura y estoy haciendo de mi proyecto fin de carrera una recuperación de la fábrica de Cal Vidal. Quería darte las gracias por las fotos y la poesía! Transmiten muy bien lo que se vivió allí. Un saludo!

    M'agrada

  4. lasudiste
    juny 03, 2013 @ 20:49:50

    Je suis très émue par ce texte, ces photos et la poésie. Toutes mes félicitations, una forta abraçada, Jocelyne

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s