els MAIES d’ahir i d’avui

. . . que ens va presentar la Fina i ens ho retransmet la Joana

Si pares l’orella, la selva et parla en tot moment. Les fulles xiuxiuegen, els ocells canten històries del passat, els animalons veuen els secrets misteriosament guardats d’anys de foscor i silencis. Jo m’he aturat i he escoltat. Tancant els ulls, flairant l’aroma fragant de les plantes, i (recordant, també,) la magnífica dissertació de la nostra companya Josefina Aguilar, el dia 10 de maig, he pogut reviure,  el món dels maies.

 

La cultura maia s’establí en el territori ocupat pels actuals estats mexicans de Chiapas, Yucatán, Campeche, Tabasco i Quintana Roc, i la totalitat del territori de Guatemala, Belize i part d’Hondures. Tres períodes cronològics marquen el seu desenvolupament:

Període preclàssic: Des de mitjan segon mil·lenni A.C. fins a 250 – 300 després de Crist.

En aquest període ja trobem els primers nuclis de població estable. En el segle IV abans de Crist hi ha exemples d’arquitectura monumental en llocs com Izapa (Chiapas, Mèxic) o Abaj Takalik (Guatemala), entre altres.

Període clàssic). Del 300 al 900 o 1000 després de Crist

És el moment de màxim desenvolupament cultural, marcat per una explotació sistemàtica i acurada del territori, una economia basada en la producció diversificada de productes: (blat de moro, carbassa, mongeta-fríjol, cacau, cotó, sal…). Una societat de classes amb el “halach-huinic” (l’home únic), al capdavant amb poders polítics i religiosos il·limitats; un control social basat en el poder militar, i uns coneixements científics dels processos naturals, controlats per sacerdots i científics especialitzats. Tot això permeté un gran desenvolupament arquitectònic, urbanístic i artístic.

Període postclàssic. Del 900 o 1000 després de Crist fins a l’arribada dels espanyols.

Suposa en bona part un trencament de molts dels elements definidors del període anterior. Hi ha un procés de militarització del territori, amb aliances polítiques entre diversos centres o estats regionals, així com la introducció de formes arquitectòniques i motius decoratius que reflecteixen idees procedents d’altres zones de Mesomèrica (de la cultura tolteca situada a l’altiplà central mexicà, i de la cultura mixteca de l’àrea d’Oaxaca, entre altres).

La més gran ciutat del període clàssic, fou TIKAL, situada al nord de l’actual Guatemala. Allí es troba la tomba del possible fundador de la dinastia Yax Ehb’Xook. Va prosperar aproximadament de 200 a 850 anys, després ja no es van construir monuments més grans, alguns palaus de l’elit varen ser cremats i la població gradualment va decaure, fins que el lloc va ser abandonat a la fi del segle X. S’estima que en el seu màxim apogeu, hi van viure de 100.000 a 150.000 habitants.

La gran Plaça – Les Acròpolis del Nord i del Sud – la plaça dels 7 temples – són llocs d’autèntica i meravellosa arquitectura maia.

L’any 1979, el Parc Natural de Tikal, va ser declarat per la Unesco, Patrimoni Cultural de la Humanitat.

Repartits en tot el territori, es troben “les esteles”, monuments de pedra tallada, sovint insculpides amb figures.

El calendari maia: N’hi ha fins a 5 calendaris diferents. El calendari sagrat. El calendari “de la cuenta”. El calendari solar i el vigesimal. S’ha verificat, que el seu calendari és més exacte que el nostre gregorià .

El maies es destacaren pels seus assoliments en els camps de la medicina, l’agricultura, l’arquitectura i particularment en les matemàtiques i l’astrologia. Ells foren els descobridors del 0 i analitzaren detingudament la relació entre l’espai i el temps.

Aleshores…. on va anar a parar tota aquesta civilització?. Les guerres?, les llargues èpoques de sequera?, epidèmies…?. L’arribada dels espanyols també ajudaren, certament, a empobrir i espoliar els autèntics pobladors del país “conquistat”.

Les fulles han deixat de xiuxiuejar i en mig d’un petit clar, el sol em fa l’ullet. És el mateix astre que fou venerat pels sacerdots maies, el mateix que encara avui dia, és el més gran dador de vida. Fins ara he viscut el passat, però…. i el present?

 

Els indígenes, viuen escampats per tot el territori, sovint amagats  dins la selva. Els que arriben a la ciutat, malviuen del que venen (productes agrícoles, roba teixida primorosament amb llanes de mil colors….). No tenen estudis i degut a la seva ignorància, no poden millorar de vida. La terra està mal repartida, en un país on un dos per cent de propietaris suma el vuitanta per cent de les millors terres de cultiu, nou milions d’habitants es troben en situació d’extrema pobresa.

L’anomenada “violència de gènere” és encara més greu i patètica, en pobles com a Guatemala, on no hi ha pitjor marginació que……ser dona, indígena i pobre!.

Una nota d’optimisme, per acabar. Rigoberta Menchú va ser declarada Premi Nobel de la Pau l’any 1992. Nascuda el 9 de gener del 1959 en una petita aldea del Quiché, denominada Chimel, a la seva infància, va ser testimoni de la mort d’un germà seu de 6 anys, víctima de la desnutrició. Amb 12 anys, va anar a servir a la ciutat de Guatemala. Un dels moments més tràgics de la seva vida, va ser la mort del seu pare, el 1980, carbonitzat a l’ambaixada d’Espanya a Guatemala, durant el sagnant assalt que la policia va llençar en contra uns pagerols que havien anat a exposar la seva injusta situació. També la seva mare, Juana Tum, fou segrestada i assassinada, després de ser torturada.

Davant tantes adversitats, una dona, indígena i pobre, ha estat capaç de lluitar pels seus i obtenir un premi ben merescut. Això ratifica la meva idea de que amb estudis, voluntat i col·laboració dels governants de torn, el poble maia podria ressorgir de nou i viure dignament, tal com els hi pertoca. Perquè només ells, són els veritables propietaris del seu gran territori.

Deixo la selva, els mosquits i la fragància de les flors per retornar a casa meva i poder transcriure tot el que he après.

Gràcies, Josefina i felicitats per la bona tasca de la ONG on hi col·labores!!!.  

                                            Joana/Palas

 

2 comentaris (+add yours?)

  1. Pal·las BCN
    oct. 22, 2016 @ 16:54:27

    Hola Maria,
    T’agraïm i ens fa il·lusió que segueixis el nostre bloc.
    Ens agradaria poder atendre la teva sol·licitud, respecte la història del Maies, ara, però, en resulta impossible. La Joana, que va ser la comentarista, ara no està amb nosaltres, per canvi de residència. La Fina, actualment no te disponibilitat per preparar la xerrada ni pel desplaçament. Alguna altra, de les nostres companyes, entesa amb el tema, tampoc disposa actualment del temps necessari.
    Si et sembla, podem estar en contacte pensant en trobar una altra circunstància millor.
    Afectuosament,
    Magda Juvé (933111038 – palas@telefonica.netmagdajuve@gmail.com)

    M'agrada

  2. Maria Arnedo
    oct. 15, 2016 @ 20:53:54

    Hola, m’agradaria posar-me en contacte amb la Joana, o la Fina que és qui ha escrit l’article sobre els maies. El motiu és que sóc una mestra de Terrassa i la nostra classe es diu Itzamnà i estem investigant i fent-nos experts de la civilització maia i el seu Déu. Ens agradaria, que algú que conegués aquesta civilització pogués venir a l’escola a explicar-nos ho.

    Espero alguna resposta,

    moltes gràcies!!

    Maria

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.