Les Dones a la Maçoneria

El passat dijous 27 de febrer, 2014, organitzat per l’Associació de Dones PAL.LAS ATENA, es va celebrar una xerrada tertúlia amb TERESA ALABÈRNIA, Gran Mestre Maçona, per a donar a conèixer les responsabilitats que assumeixen les dones dins l’organització i els seus punts de vista sobre assumptes d’actualitat, per exemple, l’avortament.

Va haver-hi un ple a la sala de Can Guardiola digna de ser ressaltat. El tema despertava gran interès. La Teresa Alabèrnia, va saber “connectar” des d’un principi. A grans trets ens va fer entendre el que era la maçoneria, la seva ideologia i els seus rituals. Al finalitzar, va respondre a les preguntes de les dones assistents.

Dones massones (5-2) Dones massones (3-2) Dones massones (7-2

Del seu programa que ens va fer arribar a totes nosaltres, extrec part del seu contingut:

La Maçoneria és un orde iniciàtic i filosòfic que, mitjançant l’anàlisi i l’estudi de la hermenèutica o estudi dels símbols, i seguint un mètode ritual fruit d’una llarga tradició històrica, facilita un procediment de creixement intern i de construcció personal.

Després d’un llarg període de Maçoneria Femenina d’Adopció, es va constituir la primera Obediència Femenina l’any 1945 a França. Actualment hi ha Obediències Maçòniques Femenines Sobiranes i Independents, a França, Bèlgica, Suïssa, Portugal, Itàlia, Veneçuela, Argentina i Xile, entre altres, enquadrades al si d’un Comitè de “Lligam Internacional de la Maçoneria Femenina”.

La francmaçoneria moderna va tenir el seu origen a Anglaterra a principi del segle XVIII i es va estructurar en una perspectiva única i exclusivament masculina, d’acord amb l’època, tot i que els seus orígens es remunten a l’antiguitat molt més llunyana.”

Per què una Maçoneria Femenina

Al mateix temps que la dona ha anat reconquerint els seus drets a l’àmbit social, polític i iniciàtic, també ha conquerit el seu espai en la institució maçònica….

A l’esperit femení ja no hi ha la temptació de renúncia al protagonisme que li ha concedit plenament la naturalesa. Com a signe de progrés cultural, com va esdevenir al principi de la societat tradicional, el principi femení serveix de fons al recent segle XXI, en el començament d’un temps nou. En aquest context, la dona maçona està cridada a aportar aquest principi per tal d’ampliar el context de les estructures existents, pel bé de la Humanitat…..

Treballem amb la voluntat de transmetre i desenvolupar en nosaltres i en el nostre entorn, els principis maçònics i de possibilitar el camí iniciàtic de recerca de coneixement a dones de tots els horitzons i de totes les cultures del nostre país que truquin a la nostra porta amb el desig de treballar juntes amb un objectiu comú de realització personal i de progrés social.” (Gran Lògia Femenina)

                                                   ************

Ens va parlar també de dones que tots coneixem bé i que eren maçones: Clara Campoamor I Teresa Claramunt.  Va posar molt d’èmfasi en la persona de la Louise Michel, la Verge Roja, de l’època de la Comuna de Paris. He cercat a la Viquipèdia i així us puc donar les dades de la seva vida.

                        Louise Michel va ser una lluitadora francesa, que no sols va defensar la causa de la Comuna de París, amb encesos discursos i desbordant passió, sinó també amb les armes a la mà. Va cursar estudis secundaris a Chaumont, obtenint el títol de mestra. Ja en la cerimònia de graduació, evidencià la seua personalitat desafiant i temerària negant-se a jurar fidelitat a l’Imperi napoleònic, la qual cosa la va obligar a fundar una – escola lliure – inspirada en idees radicals, republicanes i anti-eclesiàstiques per a poder exercir la seua professió. El gran poeta Victor Hugo va ser el seu mestre i conseller, exercint gran influència sobre ella.

La seva vida va ser molt activa: mentre col·laborava en periòdics opositors, seguia cursos nocturns, freqüentava reunions en els centres clandestins dels anarquistes i, a més, era poeta. Un dels seus més eloqüents poemes, escrit aquell 1871 de la Comuna de París, diu així:

Quan la multitud avui muda,
brogint com l’oceà,
disposada a morir,
la Comuna sorgirà.

Tornarem, multitud sense nombre,
vindrem per tots els camins,
espectres venjadors eixint de l’ombra,
vindrem estrenyent-nos les mans.

La mort portarà el pendó;
la bandera negra regada per la sang;
i, púrpura, florirà la terra,
lliure sota el cel flamant.

En els mesos de març a maig de 1871, la classe obrera conquerí el seu primer òrgan de poder en la història. Aquesta acció de les masses, que sols va poder ser anul·lada amb una forta repressió que durà setmanes deixant més de deu mil morts, va quedar immortalitzada com el primer gran intent dels treballadors de prendre el cel per assalt i construït un nou ordre social, just i equitatiu.

El 18 de març de 1871, quan els obrers hissen la bandera roja a l’ajuntament de París, Louise Michel, amb el seu temperament i entusiasme subversius, adquireix imponents forces, encapçalant la insurrecció. Durant els dos mesos que va durar la Comuna portà una vida ardent de lluita, com a soldat. Incansable, estava en la primera filera o en la rereguarda, contenint aquells que fugien. Va combatre sense cesar; quan descansa el seu batalló, ella s’incorpora a un altre per no voler allunyar-se de la lluita de cap manera. El diari oficial de la Comuna esmenta així la seua acció: “en les fileres del batalló 61 combatia una dona enèrgica; matà a diversos gendarmes i guardians de l’ordre“. Animà el Club de la Revolució, les sessions del qual presidí sovint. Conforme a les seues conviccions, advocà per l’ensenyament professional i la creació d’orfelinats laics, cosa que en aquella època resultà una innovació difícil d’acceptar. Com a militant, participà en la Iª Internacional, fundant la “Unió de Dones per a la Defensa de París i l’Ajuda als Ferits”.
El 16 de desembre de 1871, Louise apareix davant els jutges demanant la mort. A l’igual que els seus germans de classe, reivindica morir en el camp de Satory on, la nit del 27 de maig, milers van ser massacrats per les tropes de Versalles. Manté una actitud heroica davant el tribunal, exemple de fermesa i convicció revolucionària, rebutjant els advocats designats i presentant la seua defensa personalment: “Pertany sencerament a la Revolució Social. Declaro acceptar la responsabilitat dels meus actes (…). El Comissari de la República té raó, ja que, segons sembla, tot cor que bat per la llibertat sols té dret a un poc de plom, exigeix la meua part! Si em deixeu viure, no cessaré de clamar venjança dels meus germans, als assassins de la Comissió de les Gràcies.

Finalment va ser deportada per nou anys a Nova Caledònia, on va ensenyar als natius canaca a pensar la seua llibertat, acompanyant-los en la seua rebel·lió contra el jou colonial fiancés. Quan torna a París, és penada amb sis anys de presó per encapçalar una manifestació de desocupats que acabà amb amb el trencament de finestres de fleques i carnisseries. En eixa ocasió portava una bandera negra, que més tard va ser pressa com a símbol de lluita pels anarquistes. Reprèn la seua militància: dóna conferències predicant la idea de l’alliberament per mitjà de la revolució social, en contra de la pena de mort i a favor de la vaga general. Entre 1890 i 1895 va viure a Londres, on va escriure algunes de les seues poesies i novel·les: La Misèria, Els Maleïts, La Filla del Poble, Els Microbis Humans, El nou món i les seues Memòries sobre la Comuna.

Va morir a Marsella en 1905, mentre dictava una conferència davant un auditori obrer. Una multitud va integrar el seguici fúnebre de qui va ser anomenada “la verge roja” i la “Joana d’Arc revolucionària”.

 El final de la xerrada van quedar molts interrogants sense resposta, el temps s’havia esgotat. Quedàrem per fer una visita a la GRAN LÒGIA FEMENINA en un proper dia.

Per acabar aquesta crònica, una frase dels francmaçons:

“Els peus a terra. L’amor al cor. I el cap als estels”

Joana/Pal.las

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s