CANÇONS PER AL RECORD

13 de desembre 2012

Tretze dones de la nostra Associació de Palas Atenea, ens hem reunit en la darrera trobada abans de Nadal, amb la missió implícita de crear un espai amable, compartint i donant a conèixer, aquella melodia especial que ens du records i enyorances. Totes hem arribat, ben  disposades a confessar, a escoltar i a compartir.

Trencà el gel la més jove del grup, la Montse  Lusilla, la nostra estudiant d’antropologia. Ella ens parla de Frank Sinatra i un dels seus èxits: “My way.” Caram, ens sorprèn gratament la seva tria. I escoltem, revivint aquells anys de la nostra joventut, Una nota interessant, trobada en la Viquipèdia d’Internet: “My way és una adaptació feta per Paul Anka, d’una cançó popular francesa: “Comme d’habitude”, escrita per Claude François i Jacques Revaux, i que Sinatra va donar a conèixer al món, l’any 1969.”

Disciplinadament, cada una de nosaltres, varem continuar parlant de les seves cançons:

Celia: PETITE FLEUR,  interpretada per José Guardiola, evocant aquells balls de festa major als envelats de Gràcia.

Mercè: ITACA del nostre Lluís  Llach. Melodia que li reporta tranquil·litat i l’anima sovint.

Carme Braulio: parla d’en Joan Manuel Serrat i la seva experiència al Camerun. En Serrat també és escollit per la Rosa i la Maria.

Magda:  retorna als seus 30 anys i al seu viatge a les illes gregues. Escoltem la música característica del país i ens agafa ganes de ballar un sirtaki (ho farem en una propera trobada). D’antuvi  intueixo, que d’aquell llarg viatge, alguna coseta més li reporta,  que bons records…. (no vull ser pas indiscreta….)

Jocelyne: ens canta una deliciosa cançoneta de Nadal: “Petit papa Noel”,  tot parlant de la seva infantesa a Toulouse.

Conxita: Recorda una experiència meravellosa. En un foc de camp, dalt del Canigó, ella i els seus amics d’excursió, varen entonar el “Canigó”. Al cap de pocs moments, un cor de veus, al altre vessant de la muntanya, van cantar la mateixa cançó. No va ser l’eco, si no l’altra gent, compartint els mateixos sentiments.

Maria: Ens fa escoltar un èxit de l’Albert Hammond, “Toda una mujer”. Ella es declara una fan d’aquest cantautor.

Anna Maria: Ens fa escoltar la bonica veu de la Sarah Brightman, en la seva versió del “O mio babino caro”. El disc que ens ha cedit per uns moments, és un regal molt preuat d’un bon amic.

Esther: Confessa ser una admiradora del Pau Casals i de la seva sardana “Sant Martí del Canigó”.

Joana: Aporta dues melodies ben diferents i que corresponen a moments importants de la seva vida: “El dia que me quieras”, cantada per la Libertat Lamarque i “ Les paraplues de Cherbourg” en una versió pianística del seu propi autor, en Michel Legrand.

En un moment donat,també s’esmenta el “Ne me quite pas” del Jacques Brel . També hi ha qui es decanta incondicionalment per el Serrat i d’altres, pel Llach. Tots dos formen ja part de la nostra memòria col·lectiva.

Cançons per al record Cançons per al record Cançons per al record Cançons per al record Cançons per al record Cançons per al record cançons per al record

He procurat fer un petit resum d’aquella tarda. No he seguit cap ordre concret i potser m’he oblidat d’esmentar algú, demano disculpes si així és.

M’atreveixo a assegurar, que totes vam quedar una mica “tocadetes” per l’emoció. La música uneix, la música transmet el que en paraules, a vegades, no encertem a dir. La música, sempre, sempre, ens acompanya en algun moment de la nostra vida i es converteix en el record viu que perdura en el temps.

sopar Nadal 12 OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Després, vam desplaçar-nos cap el restaurant “El jabugo”, on ens esperava un deliciós sopar. I allí va continuar la gresca i les bones vibracions. Un dijous per anotar a l’agenda dels bons moments. Fins l’any vinent, amigues!.

Joana/Palas

2 comentaris (+add yours?)

  1. ANGELA
    des. 21, 2012 @ 11:41:39

    me alegro muchisimo de esa velada llena de canciones, comida, y de compañerismo lleno de ilusion y de amor.
    yo no pude estar fisicamente ,pero con el corazon alli estaba. un abrazo.

    M'agrada

  2. lasudiste
    des. 19, 2012 @ 12:42:00

    Oh oui, c’était tellement émouvant que je crois que bien plus d’une a essuyé une petite larme au coin de l’oeil !
    Merci Joana de ce bon résumé plein de sentiments et merci à vous toutes d’avoir ouvert un petit peu votre coeur et nous avoir fait partager vos chers souvenirs.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s