Caterina Albert/Víctor Català

El mes de setembre d’enguany farà 150 anys que va néixer l’escriptora catalana Caterina Albert, coneguda amb el pseudònim Víctor Català, nom de ploma que va haver d’adoptar perquè el món literari de l’època no podia permetre que una dona escrivís sobre temes que consideraven mancats de tota moral. D’aquesta escriptora tan important per a la literatura universal ens en va parlar, el 25 d’abril de 2019, Lluïsa Julià, crítica literària especialitzada en literatura de dones i estudiosa de l’obra i la biografia de Caterina Albert.
I és que, tal com ens deia la conferenciant, Caterina Albert no tan sols va escriure la celebrada novel·la Solitud, sinó que també és l’autora d’obres de narrativa com, entre altres, Drames rurals, o Caires vius, o el colpidor monòleg La infanticida, que hem pogut veure no fa gaires anys al teatre, i que va motivar que el jurat dels Jocs Florals del 1898, en premiar aquesta obra, s’escandalitzessin quan, en obrir la plica, van descobrir que qui ho havia escrit era una dona. Just per aquest fet, Albert no va voler signar mai més cap llibre amb el seu nom i es va amagar rere el pseudònim amb què la coneixem. És més, la moral dels inicis del segle XX era tan estricta que, tal com Lluïsa Julià ens donà a conèixer, el poeta Joan Maragall, en comentar Drames rurals, lamentava la cruesa i les desgràcies de les històries que s’hi narren, perquè, observava, “aqueixes tares són de tal naturalesa que el fan [el llibre] indigne de circular entre totes les mans”. Això deia Maragall pensant que l’autor de l’obra era un home! No ens podem ni imaginar què hauria pensat si hagués sabut que era una dona qui havia escrit l’obra.
A mesura que la conferenciant s’anava endinsant en la nostra escriptora, anàvem coneixent altres facetes de Caterina Albert: va ser pintora i dibuixant (les imatges que surten a la primera edició de Drames rurals són fetes per ella), volia ser actriu i va aprendre a tocar el piano. També era una gran lectora, perquè a casa seva hi havia una bona biblioteca. I és que, tal com ens recordava Julià, l’escriptora pertanyia a una família benestant, amb idees liberals i acostumada a conviure amb la cultura. Tot aquest caliu va fer de Caterina Albert una dona de caràcter, valenta per afrontar literàriament temes gens convencionals (la violació a Solitud o el lesbianisme al conte “Carnestoltes” del recull Caires vius) i reivindicant, molt abans que Virginia Wolf, disposar d’una cambra pròpia (“Mon niu”, escrit el 1902 i no publicat fins al 1946 dins el recull de prosa Mosaic).
Una autora que va ser un referent per a altres escriptors, com Narcís Oller quan escriu Pilar Prim o la mateixa Mercè Rodoreda… Una autora que, segons Lluïsa Julià, possiblement hagués tingut una continuïtat literària però que, amb l’ideari del Noucentisme d’exalçar la poesia i negar la novel·la, silencià durant massa anys els autors del Modernisme, entre ells l’admirada Caterina Albert. Ha estat posteriorment que s’ha valorat i aplaudit l’obra d’aquesta gran escriptora.
La xerrada va acabar amb un col·loqui molt animat, amb la participació de tothom i les ganes de saber més de Caterina Albert/Víctor Català i de tornar-la a llegir. Lluïsa Julià va recomanar, per a qui no l’hagués vist, l’audiovisual La Víctor, a càrrec de l’actriu Míriam Iscla, emesa el 2017 per TV3 i fàcilment accessible per internet.

Montserrat Bayà

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/la-victor/video/5657289/