Coneixem Mossèn Cinto

 

La vida i l’obra de Jacint Verdaguer transmesa des del cor

 La companya Conxita Cortés ens va oferir, el dijous 26 de gener de 2017, una emotiva xerrada sobre Jacint Verdaguer,  el poeta del poble. Si ja és prou enriquidor ampliar coneixements sobre personatges emblemàtics del nostre país, quan, a més, qui ens ho transmet ho fa amb la passió i l’emotivitat del cor, el resultat és encara més plaent.

Efectivament, vam seguir pas a pas tota la trajectòria, tant vital com literària, d’aquest poeta tan estimat per la gent del carrer i, a la vegada, tan qüestionat per les circumtàncies i les situacions que va viure i que el feren, per als mandataris del moment,  sobretot els representants eclesiàstics, una figura incòmoda i inadaptada a la rigidesa moral de l’església, que el va castigar, per mandat del  bisbe Morgades, a una mena d’exili al santuari de la Gleva, on va restar-hi un parell d’anys fins que va desobeir el seu superior i, al costat d’altres actituds poc ortodoxes del poeta –la seva relació personal amb la vídua Duran i les seves filles, entre altres–, li féu perdre la potestat de celebrar missa i de rebre la minsa assignació mensual que l’església atorgava als sacerdots.

La Conxita va anar explicant els trets més rellevants de la seva vida, des de la naixença el 1845 en el si d’una família pagesa de la Plana de Vic, a l’entrada al seminari, els joveníssims èxits literaris, les connexions amb el marquès de Comillas i els viatges a ultramar, la crisi espiritual i la caiguda en desgràcia per part de l’església i els poderosos per les seves pràctiques exorcistes i el seu caràcter rebel. Tancà el cicle vital de Verdaguer relatant la seva mort, el 1902, en situació quasi indigent, i el tumultuós enterrament on van acudir més de tres-cents mil ciutadans.

Un dels moments més colpidors de la xerrada va ser quan ens va llegir uns fragments d’un article on Jacint Verdaguer clama contra les calúmnies de què ha estat víctima. Aquest article forma part d’una sèrie d’escrits que, sota el títol general “En defensa pròpia”, aparegueren a la premsa de l’època, escrits que provocaren, entre altres dramàtiques conseqüències, que Verdaguer fos declarat, a través d’un informe mèdic, oficialment boig, sense, però, cap base científica, ni tan sols una simple visita mèdica al presumpte malalt.

No serà fins cap a finals del XIX que les relacions de Verdaguer –en situació econòmica deplorable– amb l’església es normalitzaran, almenys formalment, gràcies a les gestions dels pares agustins d’El Escorial i podrà tornar a recuperar les llicències sacerdotals.

En el terreny literari la Conxita Cortés va fer al·lusions als dos textos que més relleu literari ha tingut aquest autor: L’Atlàntida i Canigó, dos textos magnífics de gran expressivitat lingüística i d’una riquesa literària admirable. I, per acabar la sessió, va llegir alguns poemes entranyables, entre altres,  el romancet  Rossinyol, bon rossinyol de les seves poesies disperses.

Una vetllada per recordar…

Montserrat Bayà

3 comentaris (+add yours?)

  1. Cèlia
    gen. 31, 2017 @ 16:39:05

    m’agrada molt
    👍 gràcies Montserrat Bayà,

    M'agrada

  2. mrosa
    gen. 31, 2017 @ 12:36:15

    Conxita, moltes gràcies per aquesta estona tan agradable on la teva dolça admiració per Mn. Cinto, va fer que ens ens sentissim molt a prop del seu univers cultural i patriòtic.
    Petonets!

    M'agrada

  3. Cèlia
    gen. 30, 2017 @ 23:50:47

    Excelent Conxita gràcies. Tambe agraí el resum filmat de la Magda.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s