Demà

 

La por és lliure

i cadascú la sent

com un lligam intern

dins el cor i la pell,

d’angoixa, dubte i melangies.

 

No tenim por reconeguda,

ni sentiments obscurs

de ràbia i tirania,

perquè embruten la memòria

i malmeten l’energia.

 

Sortim al carrer lliures,

sense banderes ni consignes,

només germans de pau

dins un silenci bondadós

de respecte i harmonia.

 

Si la por t’acompanya,

la farem invisible

i lentament serà el coratge

per seguir caminant,

sense oblidar, dolor i ferides.

 

Hem de ser amor pels que no hi son

I flors d’esperança en els que viuen,

que les nostres ciutats siguin l’entorn

d’un país petit i fort,

on no si val portar-hi traïdories.

 

Ma.Rosa Guri

25 agost 2017

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s