Economia feminista. Molta feina a fer

 

 Més que parlar d’economia feminista, hauríem de parlar de la manca d’aquesta economia en la societat capitalista actual. Aquesta és una de les conclusions a què arribàvem després de les explicacions que ens va fer, aquest 9 de juny de 2016, la professora de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, Cristina Carrasco. Potser, per això mateix, fa poc un grup de dones economistes han creat l’Escola Popular d’Economia Feminista per tal de treballar i incidir en el paper de la dona en el funcionament econòmic d’un país; quina és la nostra situació, en tant que força de treball, en el sistema capitalista patriarcal, marcat per la divisió sexual de les tasques; i quin hauria de ser el nostre compromís per aconseguir que la vida digna sigui el centre d’una economia més justa.

 

Efectivament, ara com ara i amb guanys reivindicatius molt escassos, l’economia, en termes generals, no està contemplada des d’un punt de vista social sinó com un objectiu basat en els beneficis des de l’òptica del capitalisme i en la tensió entre la producció de treball i els salaris, sense tenir en compte, entre altres finalitats, que, per arribar a una estructura en què els adults compleixin una funció de treball, primer cal que l’economia tingui cura i prevegui el període d’atenció des de la infantesa fins a l’edat en què, aquest infant ja adult, es pot incorporar al món laboral. Tot aquest llarg període no es preveu com una inversió de futur per part de l’estat, sinó que es delega a les famílies perquè hi cerquin, elles, la solució, cosa que fa que la majoria de vegades sigui la dona la que ha de fer concessions i renúncies. A més, com que els sous de la dona són generalment més baixos que els de l’home, aquesta renúncia queda encara més justificada. Les dones, doncs, patim molt més els abusos del capitalisme que no els homes.

En lloc de considerar una economia en què tots hauríem de ser interdependents, que fer avançar els drets socials és una cosa de tothom, homes i dones, i que probablement trobaríem moltes més solucions per aconseguir que el centre de l’economia es basés en una vida digna, el capitalisme persegueix uns objectius totalment contraris i posa totes les traves possibles perquè la socialització de l’economia sigui un fet. Les dones, que en aquest sistema econòmic actual som les que el patim més, hauríem de ser les primeres a prendre consciència de la situació i treballar per aconseguir que el nostre paper al món del treball deixi de ser de segona categoria, que ens impliquem perquè l’economia del país serveixi a les comunitats, que sigui una economia de la cura i d’utilització dels recursos naturals per aconseguir energies útils. De moment, l’economia feminista es planteja donar la volta a aquest sistema econòmic basat en el capitalisme i el control de l’estat sobre els serveis públics –on no es té ni veu ni vot  per incidir en els recursos que hi dedica–, i ampliar-la a una racionalització que vagi en benefici de la comunitat i, per tant, a l’assoliment d’una vida digna i d’una organització de la societat que no discrimini la dona .

Montserrat Bayà