Els contes de Núria Serra i Martí

 

Dijous 20 d’abril de 2017, com un avanç del dia de sant Jordi, Núria Serra i Martí ens presentava, a la seu de Can Portabella, el seu llibre De ferro i aire publicat per Edicions Saragossa. El llibre comprèn un conjunt de contes, emmarcats per dues cites: unes reflexions de Marc Aureli de les Meditacions i les primeres estrofes  del conegut poema de Joan Salvat-Papasseit “Nocturn per a acordió”, estrofes que, segons l’autora, defineixen l’esperit del seu llibre, en el sentit que sabem poc del comportament i la vida dels altres. I, efectivament, pel tast que vam poder experimentar en la lectura de fragments d’alguns dels contes, llegits per la mateixa autora i per les companyes Montse Ferrer, Maria Rosa Guri i Conxita Cortés, els personatges creats per Núria Serra, tot i que aparentment poden semblar tan quotidians com nosaltres mateixos, amaguen, ja des de l’inici, uns caràcters que vindran marcats per les vivències pròpies.

Segons l’autora, el títol del recull respon a les reflexions que ella mateixa es fa sobre la diversitat humana, una diversitat que té el seu alter ego en la de la natura. Si la natura comprèn els minerals, la terra i l’aire, els humans tenim reaccions també diverses: davant una situació concreta hi ha persones que respondran amb una actitud de fortalesa; en canvi, d’altres expressaran feblesa. Som fets, doncs, de ferro i aire…

L’origen del llibre prové, segons l’autora, de l’amor des d’infant per descobrir, de la mà del pare, la biblioteca de la ciutat de Manresa. Les lectures posteriors l’han acompanyada per confegir aquest recull que destaca pel realisme i la naturalitat  amb què els personatges ens fan arribar les seves vicissituds.

Després d’un col·loqui amb les assistents i com a final de la seva intervenció, l’autora va recordar les paraules de dues persones per les quals sent admiració: l’antropòleg Xavier Melloni i el pintor Josep Coll Bardolet. Del primer, l’escriptora va ressaltar la definició que Melloni fa de l’art al seu llibre El desig essencial (“quan la bellesa de l’entorn falla, l’ésser humà la crea amb les seves pròpies mans”). Del segon, la frase que un dia va dir a la Núria: “Val més ser llum d’espelma que reflex del sol”.

Desitgem a Núria Serra i Martí un camí fructífer en el món literari.

 Montserrat Bayà

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s