Els límits

 

llapis

Les meves eines de treball son lliures. El meu pensament també. Jo també.

Crear és un acte de llibertat. No m’he proposat mai fer-ho de manera ofensiva i per mi, creuar aquesta finíssima ratlla, entenc que ho hem de veure com un despropòsit. On quedan els límits?

Ironitzar i fer humor sobre conductes absolutament nocives i perilloses és fer-ho sobre una fosca realitat, però em pregunto si això té un preu. Clarament hem vist que sí, perquè els al·ludits han decidit que així sigui.

Què fem amb la llibertat d’expressió, davant la llibertat d’altres en atemorir-nos i això com un mal menor…?

En aquest moments, malauradament, el món mostra un paisatge de terror i misèria, tant física, com moral, però no vull que aquesta bogeria em faci perdre la meva creença en els valors de concòrdia i fraternitat envers els pobles, en desconfiar de l’ésser humà

Les fòbies son tan perilloses com la història ens ha demostrat i hem patit i encara avui fan acte de presència en moltes situacions on la manca de respecte per l’altre és un fet vergonyós.

Els delinqüents ho son pels seus actes que vulneren els drets dels pobles i les persones a viure en pau i llibertat. Que les lleis siguin implacables amb ells, però no ens autointoxiquem amb opinions generalitzades o millor dit, interesades segons els protagonistes.

Un negre, pobre, és tan negre com un esportista d’elit, si és que el color de la pell hagués de considerar-se un problema.

Una dona amb el seus cabells coberts, viatjant en el metro, pot estar tant sotmesa a dur-lo i és tan de religió musulmana com la que va de compres a la joieria de luxe quan ve de viatge a la nostre ciutat, procedent de països governats per veritables dictadures

Ahir vaig rebre un acudit que em va causar molta tristor: la imatge d’una dona àrab plorant desconsoladament era utilitzada per burlar-se del seu aspecte…. No és el camí.

La llibertat d’expressió on comença i acaba…? Dins la quotidianitat és vulnerada en moltes ocasions i davant d’això tenim un sentiment de normalitat perquè les formes ho disimulen.

—————————

Aquesta reflexió la vaig escriure ja fa uns dies i ho vaig guardar. Avui si teniu ganes de llegir-ho i compartir la meva “lluita personal” per intentar definir-me davant de realitats globals, aquí us ho deixo.

MRosa Guri

3 comentaris (+add yours?)

  1. Anònim
    febr. 20, 2015 @ 17:15:33

    Las tevas refixions no deixan indiferen…Gacias..

    M'agrada

  2. Cèlia
    febr. 20, 2015 @ 08:36:21

    Amb poques ratlles sabs sintetitsar el grant problema de les llibertats d’expressió. Després el lector ja podrà dir la seva. Felicitats.

    M'agrada

  3. Anònim
    febr. 20, 2015 @ 08:25:35

    Excelent reflexió

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s