“Els origens i la situació actual del conflicte de SÍRIA” – Cristina Mas

 

 

31 març

El dijous 18 de març de 2016 ens ha visitat la Cristina Mas, periodista de la secció internacional del diari Ara i especialista en temes del Pròxim Orient. A través d’ella hem pogut ampliar i aprofundir la informació sobre la situació de Síria, els orígens del conflicte bèl·lic que pateix i les greus conseqüències que aquest conflicte representa per a la població d’aquell país.

Per poder arribar a entendre com s’ha arribat a la situació actual, cal que ens remuntem al gener de 2011 en què es produí la revolta popular de Tunísia que, com a efecte boomerang, es va estendre més tard a Egipte i, el març del mateix any, a Síria, un país on la gent pateix moltes mancances bàsiques, conduït amb mà fèrria durant dècades per la família alauita Àssad, la cara visible de la qual és l’actual president, Baixar al-Àssad. La repressió del govern a la revolta serà tan dura  –explosió indiscriminada de bidons llançats per mar i aire contra els barris civils, ús de les armes químiques, assetjament de ciutats permetent que la gent mori de fam, etc.– que una part de l’exèrcit es negarà a continuar exercint la violència i passarà a lluitar contra el sistema establert. Seran el nucli de l’Exèrcit Lliure de Síria. Cal afegir-hi, a més, la intervenció en el conflicte de l’Estat Islàmic, o Daesh, als quals s’han unit membres que havien estat d’Al-Qaida. Tot plegat ens pot donar una idea de la complexíssima situació que es viu en aquell territori, amb tres formacions que lluiten entre si, i, per tant, l’èxode massiu de la seva població davant aquest caos.

Aquest èxode de població el conformen més de cinc milions de sirians que han abandonat el país. La major part d’ells s’ha repartit per països pròxims: Turquia, Líban, Jordània, Iraq… I a Europa hi ha arribat, només, aproximadament un deu per cent dels desplaçats integrats, en general, per persones amb més capacitat econòmica (l’import del viatge que cal pagar a les màfies és molt elevat). La Cristina Mas ha anat explicant tots els passos fets per tancar les fronteres d’alguns països als refugiats i ha assegurat que l’acord actual entre la Unió Europea i Turquia és molt perillós perquè no hi haurà manera de comprovar la seguretat d’aquestes persones, ja que no hi haurà ni ONGs, ni altres organismes que puguin controlar si es vulneren els drets humans més elementals. El paper del govern espanyol en l’acollida de refugiats és deplorable.

Quant al conflicte sirià la solució, ara per ara, es preveu difícil. En aquests moments el govern de Baixar al-Àssad, que té el suport de Rússia i l’Iran, controla tot el territori que envolta el Líban, un territori on es troben les principals ciutats del país (Damasc, Latakia., Homs… i, recentment, han recuperat Palmira). Alguns nuclis esparsos estan controlats per l’Exèrcit Lliure i altres per l’Estat Islàmic. La part del nord fronterera amb Turquia, ocupada pels kurds, ha quedat molt al marge de les lluites.

La postura de l’Aràbia Saudita és més propera a l’Exèrcit Lliure i la de l’estat de Qatar ha estat la de mantenir, fins ara, una certa diplomàcia.

La presèncLa fronteraia de la dona en tot el conflicte és inexistent, almenys amb tota la informació de què es disposa. La Cristina Mas ha recomanat, però, llegir l’escriptora i periodista siriana Samar Yazbek, autora de treballs molt interessants[1].

[1] Considerada una de les principals veus de la lluita feminista àrab, en  el seu llibre La frontera (Barcelona: Editorial Stella Maris, 2015), l’autora, actualment exiliada, descriu els horrors del seu país a través de la veu de diversos testimonis en entrevistes que va efectuar durant els viatges realitzats a Síria entre el 2012 i el 2013. (N. de la R.)

Montserrat Bayà

 

 

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.