La dona gitana a Catalunya

 

 

index

Quan la Jelen Amador Pérez, a la xerrada del 20 d’octubre de 2016,  ens parlava de la situació de la dona gitana i en destacava la triple marginació que pateix: com a dona, com a integrant d’una minoria ètnica i  per la dificultat d’accedir als estudis superiors, em venien a la memòria, per algunes particularitats que ens hi uneixen, aquests versos jelen-05de la Maria-Mercè Marçal:

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

 

Amb tot, la Jelen no ens va parlar només de la situació de les dones gitanes sinó, sobretot, d’aquest gran desconegut que és per a nosaltres el poble gitano, o poble roma, tal com van acordar de nomenar-se en el primer congrés internacional celebrat a Londres el 1971. Una ètnia que, tal com ens va explicar, ha sofert al llarg dels segles persecució i discriminació, i només cal recordar, com va fer ella durant la xerrada, la perpobleromasecució i l’execució que van sofrir milers de gitanos als camps d’extermini nazis. El fet, a més, de ser un poble escampat per tot Europa, fa que sigui encara més vulnerable essent, segons la conferenciant, la comunitat més rebutjada a Europa, per davant dels islàmics i els jueus.

 

Com a dades significatives de la situació precària de la major part de la comunitat gitana va citar, en primer lloc, l’esperança de vida d’aquest poble, que se situa en 61 anys per als homes i 55 per a les dones. També en educació, la immensa majoria no sap llegir ni escriure, essent els índexs d’analfabetisme més alts en les dones que no en els homes. També en el camp laboral, el nombre de dones que tenen accés al treball és mínim, amb una taxa d’ocupació dues vegades inferior a la general.noietes-02

Davant d’aquest panorama tan desolador, fa uns anys les dones gitanes van començar a  organitzar-se i el 2010donaroma van celebrar, a Barcelona, el seu primer congrés internacional amb l’asssistència de més de 300 dones de tot el món. Actualment, a través d’associacions diverses, les dones es reuneixen per parlar de la seva situació, de la necessitat de  dialogar i compartir responsabilitats amb els homes, així com dels reptes de l’educació a les nenes. Justament els encontres sobre educació tenen molt d’impacte entre les adolescents, perquè els permet conèixer altres dones de la seva ètnia que han aconseguit un nivell d’educació superior. La mateixa Jelen, que té una llicenciatura en dret, ha pogut experimentar aquesta reacció de les noies més jovenetes quan ha participat en col·loquis i els ha pogut explicar la seva experiència universitària. Per a elles, ha estat un estímul saber que una noia gitana pot arribar a tenir les mateixes oportunitats que la resta de la gent.

La Jelen reconeix que les dones gitanes tenen encara molts fronts de lluita i que, com deia al començament de la xerrada, elles estan encara més discriminades pel fet de ser dones. Però també hi ha una mirada d’esperança cap al futur i el convenciment que la solidaritat i la unió entre elles permetran que la seva situació canviï.

Montserrat Bayà