La mare

 

Per el meu pare i tots vosaltres, que no heu sigut oblidats.

18 VII 16

Que t’han fet fill meu, duent la teva joventut

a un camp d’odi, solitud, mort i misèria…?

Tu que no ets ni covard, ni valent,

només home de pau i llibertat que estima s’ha terra.

 

Han escapçat els teus somnis

i engrunes de por i dolor veus al voltant,

alçant els ulls al cel o mirant les pedres,

pressentiments del que t’haurà de mal sorprendre.

 

S’obriran ferides a l’ànima i la carn

que es perpetuaran en el record com un tatuatge,

reconduint al silenci més profund,

l’horror i el dolor de tota indesitjada imatge.

 

Res serà igual ni tu el mateix,

si vençut i angoixat tornes a casa,

però sabent que no has perdut la voluntat

de ser el que som, llavor del que lluitaves.

 

Per sobre de consignes i banderes,

dels himnes de victòria i gestos obligats,

nosaltres no oblidem allò que érem,

perquè som i serem, catalans republicans!

 

R.Guri – 18 de juliol de 2016