L’art de la música a través de la dona

 


Podem conèixer poc o molt l’art musical, però segur que noms com Mozart, Schumann o Mahler no ens són estranys. En canvi, quants noms de dones compositores sabem? Quines composicions podem reconèixer d’aquestes dones? Probablement hi ha peces musicals que ens són conegudes, però no sabem que aquestes obres van ser compostes per dones.

La Mariona Sagarra, a més de cantant i compositora, coneix a fons l’obra musical que, a través de la història, ens han llegat algunes dones exemplars. I aquesta va ser l’essència de la conferència que, el dijous 22 de març de 2018, ens va oferir sota el títol “El cant  amb veu de dona”. Abans de la xerrada, però, ens va obsequiar amb el poema de Montserrat Abelló Voldria escriure, musicat per la conferenciant i cantat a cappella. La seva veu modulada i harmoniosa ens anunciava, ja, una vetllada  que  guardarem gratament a la memòria.

És possible que abans de Hidelgard von Bingen hi hagués altres dones compositores però, en tot cas, no ens n’han arribat les partitures. Per tant, serà l’abadessa benedictina  del segle XII qui inicia aquest camí de la musicologia. Amb ella, doncs, obria Sagarra la xerrada, fent-nos sentir una bella composició gregoriana, obra d’aquella dona polifacètica que va dominar tant les disciplines científiques com filosòfiques i literàries.

Després d’aquella monja sàvia, vam poder escoltar la tasca musical de les trobairitz, unes poetes pràcticament esborrades de la història musical pel ressò dels trobadors. Com en el cas de Von Bingen, només ens ha pervingut una partitura d’aquestes dones trobadores, la de l’occitana Beatriu de Dia. La seva composició A chantar m’er de so qu’eu no voldria, de lletra fresca i espontània, ens va transportar a les músiques galants dels segles XII-XIII.

I ja, dins el segle XVIII, Mariona Sagarra ens feia notar una altra dona important, Maria Anna Mozart –anomenada afectuosament Nannerl pel seu germà petit Wolfgang Amadeus–, compositora notable a qui van tallar les ales de ben jove perquè no seguís endavant amb la seva carrera musical i, tot i que no s’han conservat partitures d’ella, se sap amb seguretat que algunes de les peces tocades pel seu germà tenen l’autoria de Maria Anna.

La conferenciant ens va parlar de Maria-Felicia Garcia Sitches, del segle XIX, coneguda com la Malibran qui, malgrat la seva curta vida, va ser una brillant compositora i cantant d’òpera, i autora d’una extensa sèrie de nocturns, romances i àries, absolutament desconeguda pel gran públic fins que Cecilia Bartoli la va redescobrir i va interpretar les seves composicions arreu. Les assistents vam poder sentir, en la veu d’aquesta fantàstica mezzosoprano, l’original Rataplan de la Malibran, una al·legoria del timbaler. També d’aquest segle una altra compositora i pianista, Clara Wieck, que ens ha arribat a nosaltres pel cognom del seu marit, el compositor Robert Schumann, va deixar la seva carrera musical per dedicar-se a tocar la música del marit tot i les aptituds comprovades del seu art. Així mateix, ens va fer conèixer l’art de la compositora Alma Schindler, durant uns anys muller de Gustav Mahler, qui la va pressionar perquè deixés la carrera musical…

Mentrestant, a Catalunya, dones com Lluïsa Casagema, compositora d’òperes; Narcisa Freixas, qui col·laborà al nostre patrimoni sobretot amb cançons per a infants; la  violoncel·lista Francesca Vidal Puig, coneguda com la Fresquita i companya durant 34 anys de Pau Casals; o Carme Karr, qui, a més de pedagoga, fou també compositora de cançons, deixaven la seva empremta musical tot contribuint a la musicologia del nostre país.

Mariona Sagarra va posar fi a la seva conferència parlant-nos de dues compositores notables de la música més popular. D’una banda,  ens va parlar de Margueritte Monnot, la Guite, autora d’una gran part de les cançons que interpretava Edith Piaff; de l’altra, ens va donar a conèixer la compositora Consuelo Velázquez, una altra notable autora dels boleros més coneguts. De l’art de la primera, vam poder sentir la seva composició Hymne à l’amour en la veu inigualable de la Piaff; de la segona, l’emotiu bolero Bésame mucho, interpretat per la gran Cesária Évora.

I, per acabar, la Mariona Sagarra ens va entendrir amb una bella cançó de bressol… Una cançó que ens va deixar amb ganes de tornar a sentir la seva veu càlida i expressiva.

Montserrat Bayà

2 comentaris (+add yours?)

  1. Cèlia
    març 25, 2018 @ 21:48:05

    Si, article i conferència exlelent, moltes gràcies.

    M'agrada

  2. Montse Ferrer Cami
    març 25, 2018 @ 20:02:42

    Magnfiic escrit de la Montse Bayà!!!!Gracies Montse!!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s