L’art i les dones – Cecília Llobet

L’art i les dones

Com a complement de l’exposició “Artistes catalanes del dibuix i la pintura” organitzada per la nostra Associació, amb el patrocini del Consell del Districte de l’Ajuntament de Barcelona, i que es va inaugurar el 2 de març de 2017 a Can Portabella, el dia 9 d’aquest mateix mes Cecília Llobet, professora de Didàctica de Llengua i Literatura i de Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens va oferir una interessant xerrada sobre la presència de la dona en el món de la pintura.

Abans de la intervenció de la professora Llobet, les representants de l’Ajuntament de la ciutat Susanna Descals i Montserrat Benedí ens van adreçar unes paraules sobre els esforços que es fan des de les institucions organitzant activitats per fer visibles les dones. Per la banda de la nostra organització, la companya Cèlia va fer lliurament d’un magnífic dibuix fet per ella de Can Portabella, l’espai que ens acull gentilment en molts dels nostres actes.

Tot seguit, la professora Llobet va oferir-nos una panoràmica general del tractament que han rebut les pintores al llarg de la història i el desinterès que fins fa ben poc han demostrat la crítica, els estudis universitaris i els llibres d’art contemporanis per valorar el treball i les aportacions que aquestes artistes han fet en el món de l’art, fins al punt de fer-les tan inexistents que majoritàriament hem cregut que era un art on només excel·lien els pintors. Amb una certa ironia, comentava que els museus estaven plens de quadres amb dones com a muses dels pintors, però estaven pràcticament buits de quadres signats per dones. En aquest sentit, va citar el moviment de les Guerrilla girls, un conjunt d’artistes feministes que va néixer a Nova York el 1985, que van promocionar la presència de la dona en l’art i que podem considerar com a punt de partida perquè el tractament donat a les artistes hagi variat, encara que sigui a compta-gotes.

I amb tot, tal com ens va anar desgranant la conferenciant, hi ha hagut pintores des de sempre, i se’n té constància des de l’època medieval fins a l’actualitat. A la seva època han estat reconegudes i valorades, com ara l’alemanya Hidelgarda von Bingen, escriptora, il·luminadora i compositora; la renaixentista Sofonisba Anguissola, admirada per Miquel Angel i que va ser cridada a la cort de Felip II a qui va pintar; la barroca Artemisia Gentileschi, d’obra extensa repartida en museus de tot el món; la també barroca Clara Peeters, a qui el Museu del Prado ha dedicat fa poc una antologia; la impressionista Berthe Morissot; Louise Vigée Le Brun, pintora oficial de la reina Maria Antonieta, i tantes altres que va anar citant i comentant-ne l’obra i les aportacions fetes al món de l’art, bé en pintura bé en la confecció de tapissos.

Quant a les dones artistes del nostre país, el silenci de la crítica encara ha estat més desolador: quasi no s’ha parlat ni de Remedios Varo, ni d’Ángeles Santos, ni de Montserrat Gudiol, ni de moltes més. Per sort, la recent exposició de l’obra de Lluïsa Vidal, celebrada al Museu Nacional d’Art de Catalunya, és un esdeveniment que hem de celebrar. Així com també la mostra que ha preparat la nostra Associació i que ens recorda que també van existir Lola Anglada, Mercè Llimona, Elvira Malagarriga i tantes altres que formen part d’aquesta mostra.

Montserrat Bayà

1 comentari (+add yours?)

  1. celia
    març 18, 2017 @ 21:01:40

    Montserrat Bayà, com sempre un molt bon article. Gràcies

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s