Les dones i la política

 

 Dins els actes del Dia Internacional contra la violència de gènere, l’Associació de Dones Pal·las Atena, amb la col·laboració del Districte de Sant Andreu de l’Ajuntament de Barcelona, va organitzar, el dijous 22 de novembre de 2018, una taula rodona que, amb el títol “El feminisme entra en política. Parlem-ne”, va reunir cinc feministes especialitzades en diversos àmbits socials i polítics. Conduïda per la periodista Jordina Tarré, hi van participar Elisenda Alamany, professora de llengua i diputada al Parlament de Catalunya; Carmen Andrés, advocada i regidora de l’Ajuntament de Barcelona; Gina Diéguez, historiadora de l’art; Alba Fernández, educadora social i Cristina Sánchez Miret, doctora en Sociologia i professora de la Universitat de Girona. Totes elles formen part, també, de la política a través de les institucions o de plataformes ciutadanes.

La companya Mercè Maduell va obrir l’acte donant la benvinguda als assistents i agraint la presència de les ponents així com el suport institucional rebut en la celebració d’un acte amb què es volia destacar, especialment, l’interès i la posada al dia de la situació de la dona dins la política. La seva intervenció anà seguida d’un tast poètic de la  Montserrat Ferré, molt adient per a l’ocasió,  que ens va arribar en la veu suggestiva de l’Anna Santamaria. I, ja abans d’entrar pròpiament en la intervenció de les components de la taula, la consellera del districte de Sant Andreu Elvira Juncosa tancà, amb paraules de benvinguda, les intervencions introductòries.

La participació de les ponents va ser variada i amena, i no solament circumscrita al tema de l’acte. Si bé és cert que una bona part de les participacions se centrà en el paper de les dones dins la política oficial, i dins dels propis partits polítics en alguns casos,  amb valoracions que demostraven el patriarcalisme evident, també es va anar posant en evidència el paper que les dones tenim dins la societat, ja sigui en la vida privada o en les diverses ocupacions professionals. Si haguéssim de fer un balanç de tot el que s’hi va exposar, sens dubte seria el de ser conscients de la desigualtat que encara patim i de com som de lluny de ser valorades amb el mateix grau amb què és considerat el sexe masculí. En el cas de la política, per exemple, es va imposant de mica en mica la paritat i/o la igualtat entre els dos sexes, O, fins i tot, l’elaboració de llistes cremallera per equiparar la presència efectiva i numèrica dels dos sexes, però això no obsta perquè, en els càrrecs polítics, el paper que hi fa la dona és, generalment, el d’ocupar parcel·les poc rellevants. En l’àmbit social es posà de manifest que tots som iguals en les responsabilitats socials, però en realitat només ho és aparentment. Les dones, per exemple, tal com apuntava l’advocada Carmen Andrés, a setze anys poden prendre decisions en el camp professional o en el de contraure matrimoni però, en canvi, no poden decidir si volen interrompre un embaràs i han de ser els seus tutors legals els qui decideixin per elles.

Tornant a les experiències polítiques, les dades que s’hi van aportar quedaven ben lluny de ser satisfactòries per a les dones: sense ni tan sols ser-ne conscients, els polítics acostumen a sentir-se o bé patriarcals envers les companyes, o bé incòmodes perquè temen que l’altre sexe els arrabassi allò que consideren que els pertany, tal com comentava l’Alba Fernández, una afirmació corroborada per la Cristina Sánchez Miret que afirmava, a més, que les lleis que ja hi ha sobre les dones en la majoria de casos no s’apliquen i, per això mateix, que hi hagi dones polítiques no vol dir que exerceixin de debò en política. Per això, com deia l’Elisenda Alamany, cal que les dones s’uneixin entre elles al marge del partit de què formen part. I cal també, segons el parer de la Gina Diéguez, que els tècnics que treballen a l’Administració es plantegin solucions d’urbanisme en clau de dona, per tal que anar pel carrer ens faci sentir més segures.

El debat entre les ponents va ser tan intens i variat que no hi va haver prou temps per  donar la paraula al públic. I és que les dues hores de què disposàvem van passar, com se sol dir col·loquialment, volant. Senyal, doncs, de l’interès que va suscitar la sessió i de la necessitat de programar activitats com la que acabem de comentar.

Montserrat Bayà

Associació de Dones Pal·las Atena

25N 2018 Taula Rodona “El feminisme entra en la política?”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.