Les Jornades Catalanes de la Dona

 

Sin nombre

 

Les Jornades Catalanes de la Dona

 

 

S’ha convingut en considerar les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades del 27 al 30 de maig de 1976 al Paranimf de la Universitat de Barcelona, com el moment de l’eclosió a Catalunya del moviment feminista de l’anomenada “segona ona” (per diferenciar-lo del moviment sufragista de finals del segle XIX i començaments del XX). En aquella trobada, que va ser possiblement un dels primers actes del període de la transició totalment obert a la participació ciutadana activa, es van exposar per primera vegada en un fòrum de debat públic i obert les reivindicacions i demandes de les dones despréss dels llargs anys de la dictadura.

Les conclusions finals es resumeixen en aquests termes: dret a un lloc de treball sense discriminacions; socialització del treball domèstic a través de serveis col·lectius; ensenyament obligatori, públic, laic, gratuït i no­discriminatori contra la dona; abolició del servei social; amnistia general; abolició de totes les lleis discriminatòries contra la dona; revisió de la cèl·lula familiar: llei del divorci, pàtria potestat no exclusiva de l’home, reconeixement de tots els drets a la mare soltera i igualtat de drets per a tots els fills (“legítims” i “il·legítims”), supressió dels delictes d’adulteri i amistançament; dret a la lliure disposició del propi cos: educació sexual, anticonceptius a càrrec de la Seguretat Social per a dones i homes; legalització de l’avortament i inclusió d’aquest a la Seguretat Social; supressió de la Llei de perillositat i rehabilitació social, que perseguia conductes com ara la homosexualitat o la prostitució.

Convocades com a part de la campanya iniciada arran de la proclamació per part de les Nacions Unides del 1976 com a Any Internacional de Dona, les Jornades van ser l’ocasió per compartir les reflexions i aspiracions de moltes dones diverses, que en els anys anteriors havien començat a debatre en petits grups, en grups d’autoconsciència, i dins les organitzacions polítiques i els moviments reivindicatius, on algunes dones maldaven per fer sentir la seva veu. Les ponències que s’hi presentaren havien estat preparades en comissions obertes i discutides en espais diversos, des de casals de barri fins a centres culturals adscrits a les parròquies i col·legis professionals. El propòsit era analitzar i debatre en profunditat sobre l’explotació i l’opressió específiques de les dones, amb la finalitat d’elaborar propostes transformadores i començar a actuar per portar-les a la pràctica.

En vuit sessions intenses es van tractar els temes del treball, la dona als barris, la família, l’educació, els mitjans de comunicació, la participació política de les dones, la legislació, la dona al món rural, la sexualitat. L’autonomia del moviment feminista i la qüestió de la seva articulació amb la pràctica política general van estar presents com a tema de fons al llarg de les Jornades, amb una diversitat de referents teòrics i posicions de vegades enfrontades.

L’assistència rebassà l’aforament del paranimf, amb unes 500 assistents per sessió, quatre mil en total al llarg dels quatre dies. Tots els grups de dones actius en aquell moment hi van participar, des de les militants de partits polítics a la clandestinitat —amb un ventall que anava des de la democràcia cristiana fins l’esquerra revolucionària i els partits nacionalistes— fins les feministes radicals del Seminari Col·lectiu Feminista, i feministes independents que havien començat a formar grups d’autoconsciència, al costat de grups dels barris, sindicalistes estudiants, ensenyants, advocades, metgesses i infermeres, artistes, escriptores, periodistes, i també moltes que hi van acudir atretes per la convocatòria, des de joves obreres fins a mestresses de casa.

Amb tanta diversitat, els debats van ser apassionats i apassionants, i molt participatius, amb un gran nombre d’intervencions, a més de les ponències i comunicacions elaborades prèviament. Més enllà de les reivindicacions de les reformes legals ja esmentades, que s’esperava assolir amb la nova democràcia, moltes intervencions reclamaven un canvi total i profund de la societat, en les relacions entre dones i homes i en la mateixa manera de viure el fet de ser dona, amb la voluntat de poder projectar els propis desigs en el món i viure joiosament des d’un cos de dona. El fet de compartir, no només reflexions abstractes, sinó també experiències viscudes, fins i tot les més íntimes, com succeí al tractar el tema de la sexualitat, va crear un espai de relació, en el qual moltes van començar a portar a la pràctica el lema “el personal és polític”. Per a moltes de les presents va ser una experiència personalment transformadora. Segurament per això les Jornades del 76 han quedat inscrites a la memòria col·lectiva com un moment cabdal en la història recent de les dones a Catalunya.

Mireia Bofill Abelló

Per saber-ne més

  • Jornades Catalanes de la Dona, Documentación y Publicaciones Generales, S.A., col. Alternativas (Barcelona, 1977).
  • VV.AA., Vint anys de feminisme, Ajuntament de Barcelona (Barcelona, 1996).
  • VV.AA: Vint anys de feminisme a Catalunya, Associació per a la Celebració dels Vint Anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona (Barcelona, 1998).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s