Mirades cap al nord

 

Dins les activitats de la “Tardor Solidària a Sant Andreu”, la nostra Associació va organitzar, el dia 8 de novembre de 2018, conjuntament amb el Casal del Barri Can Portabella, la xerrada “Feminismes: mirades del nord-sud”, conduïda per Maria Eugènia Marín, agent per a la igualtat d’oportunitats de l’organisme Barcelona Activa, de l’Ajuntament de la Ciutat. Com ella mateixa ens va manifestar, l’objectiu de la xerrada era el d’evidenciar les desigualtats entre els homes i les dones, i encara més si hem nascut al sud d’Europa. Les dones dels països del nord ens porten bon tros d’avantatge, tal com vam poder comprovar en les gràfiques que la ponent ens anava oferint al llarg de la seva intervenció.

Efectivament, en el desenvolupament dels cinc eixos amb què Maria Eugènia Marín es va basar per fer paleses les diferències: família, estudis, treball, usos del temps i salut, l’estat espanyol es troba molt allunyat de les posicions de Suècia, Finlàndia, Dinamarca o Alemanya, per posar aquests quatre països com a exemple de progrés. Si aquestes dades les centrem a Catalunya, ens trobem una mica pel damunt de la resta de l’estat, però tampoc cal cantar cap victòria perquè som també ben lluny dels països del nord d’Europa. Cal dir que algunes d’aquestes diferències afecten els dos gèneres (sobretot pel que fa a tenir feines dignament remunerades), però la dona encara les pateix amb més grau, tant en les tasques familiars (sobretot la cura dels infants, majoritàriament a càrrec de la dona), com en la distribució del seu temps (generalment la dona descansa menys hores), o en els llocs de responsabilitat en el treball. En aquest darrer apartat, vam poder comprovar que les dones, en relació amb l’altre sexe, excel·leixen i són majoria en titulacions universitàries, i, en canvi, en el món del treball els llocs més notables i de més prestigi –tant social com econòmic– estan reservats, en un  tant per cent elevadíssim, als homes…

Com a conseqüència d’aquestes desigualtats, la dona, en general, passa més angúnies econòmiques i té una salut més precària que l’altre sexe: el cansament i l’estrès, tard o d’hora passen factura. I no és estrany, doncs, que una malaltia tan significativa com la depressió la pateixin més les dones que no els homes.

Ara com ara, el panorama no és gens prometedor. I caldrà anar treballant perquè aquesta situació variï i les diferències, tant entre sexes com mirant al nord d’Europa, siguin cada vegada més mínimes, fins a aconseguir una igualtat plena. En aquest sentit, la ponent va reivindicar un conjunt de mesures que farien que l’estat del benestar de la dona fos més òptim, entre les quals l’augment de serveis públics d’atenció a la família, com les llars d’infants i les residències de gent gran, els salaris dignes, etc, de manera que s’aconseguís la conciliació de la vida laboral, personal i familiar.

Montserrat Bayà

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.