MONÒLEG (immigració/refugiats)

inmigrants_c

Una calma estranya

 Quan el febrer d’aquest 2016 el Jordi Altarriba i la seva filla Laia van decidir anar com a voluntaris a l’illa de Lesbos van poder constatar, un cop hi van ser i ja sense haver-s’ho d’imaginar, en quina situació tan deplorable hi arribaven els immigrants que fugien de la misèria i la guerra dels seus països. Des d’allà, el Jordi enviava a Catalunya les seves impressions i vivències per mitjà de correus electrònics. La Laia, periodista, hi enviava les seves cròniques. Tot aquest material ha servit perquè l’actor i director Josep M. Diéguez n’hagi elaborat un monòleg que ens va deixar, a tots els que vam assistir a l’acte del dijous  3 de novembre, amb l’emoció a flor de pell.

img_20161103_192621 L’actor va anar desgranant totes les vicissituds, misèries i històries personals de dolor, desarrelament i tristesa dels refugiats que desembarcaven a Skala Sikaminea, dalt d’uns bots pneumàtics o dinguis mancats de tota mena de seguretat, conduïts –tal com comentava el Jordi durant el col·loqui– pels mateixos refugiats, seguint quatre normes que els facilitaven les màfies abans d’abandonar-los a una sort incerta, tan incerta com els centenars de morts engolits pel mar aquells dies de la seva estada… O la d’aquells milers de persones que podien tocar terra i que constataven –malgrat els esforços de les petites organitzacions disposades a ajudar-los–, que no els podien abastar totes les necessitats bàsiques i que el pas cap a l’Europa que creien que els havia d’acollir –la majoria amb els ulls posats a l’Alemanya–, cada vegada era més difícil.

I, amb tot, aquell febrer la situació encara era molt millor que la que poden trobar ara els immigrants que arriben a Grècia. Mentrestant, tota la gestió immigratòria ha passat, amb el vistiplau vergonyós de la Unió Europea, a mans del govern turc. A la mateixa Grècia, s’ha intentat apartar de l’ajut humanitari les petites organitzacions autogestionades (Proactiva, Project Elea i altres), i deixar-ho tot en mans de les grans associacions depenents dels governs en què la burocratització mana sobre l’acció humanitària. Perquè, d’aquesta manera, els governs amaguen als ulls del món tot allò que les associacions independents poden explicar-nos.

img_20161103_194846És el que van fer tant el Jordi, com la Patri i la Laura (elles dues voluntàries al camp de refugiats d’Eleonas), en el col·loqui que es va iniciar després del monòleg: explicar-nos com han de lluitar ara, aquestes organitzacions, contra el poder per tal de ser testimonis del que passa en els camps de refugiats, explicar-nos en quines condicions de vida es troben aquestes persones i explicar-nos que, tots nosaltres, hem de ser conscients que aquest és un problema que no  afecta només els sirians, els afganesos, els subsaharians o altres pobles, sinó que tots podem ser víctimes de situacions com les que ara pateixen ells. I van acabar dient que tothom, tothom, pot col·laborar en alguna cosa, ni que sigui la de fer conèixer aquesta injustícia tan brutal.

 Montserrat Bayà

Associació de Dones Pal·las Atena

Podries

Si haguessis nascut
   en una altra terra,
podries ser blanc
   podries ser negre...
Un altre país
   fóra casa teva,
i diries “sí”
   en una altra llengua.
 
[…]
 
Podries… podries…
   Per tot això pensa
que importa tenir
   Les mans ben obertes
i ajudar qui ve
   fugint de la guerra,
fugint del dolor
   i de la pobresa.
Si tu fossis nat
   a la seva terra,
la tristesa d’ell
   podria ser teva
(Fragment del poema Podries, de Joana Raspall, 1998)

2 comentaris (+add yours?)

  1. mrosa guri
    nov. 07, 2016 @ 22:12:25

    Montserrat,
    Realment és difícil escoltar aquestes experiències tan doloroses, sense sentir neguit..
    Les teves paraules fan un bon repàs a les nostres emocions.
    Moltes gràcies!!

    Liked by 1 person

  2. Cèlia
    nov. 06, 2016 @ 08:16:44

    Molt ben esplicat Montserrat,
    Testimonis de una situacio dolorosa i que cada vegada semble mes difícil d’arreglar.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s