– DOSSIER PREMSA VIOLENCIA 2010

Dossier de premsa 14 d’abril de 2010 http://www.bcn.cat/media

Informe sobre serveis i recursos en matèria de violència masclista de 2010

 

• Des del mes de març, Barcelona disposa d’un nou Centre d’Acolliment d’Urgència Municipal amb 27 places per a dones i infants • Els Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) han atès 3.132 dones a l’any 2010, de les quals 1.711 s’hi han dirigit per primer cop • Els recursos més sol•licitat per les dones ateses als PIAD ha estat el servei d’assessorament jurídic (894), tot i que en les entrevistes, els principals temes tractats són la violència masclista • S’ha consolidat el nou model d’atenció a la infància, implantat l’any 2010, així com el projecte Canviem-ho, Homes per l’equitat de gènere • Es constata que el servei que s’ofereix des dels PIAD’s continua consolidant-se com a recurs de referència per a la xarxa territorial de serveis, més que com a servei derivant, com era anteriorment

Introducció

Barcelona ha fet els darrers deu anys una aposta ferma en l’abordatge de la lluita contra la violència vers les dones a través del desenvolupament del Pla Municipal Contra la Violència Vers les Dones, una eina de treball que estableix els objectius, la planificació i el desenvolupament d’actuacions d’atenció especialitzada, prevenció i sensibilització, així com de coordinació interinstitucional per fer de Barcelona una cuitat lliure de violència vers les dones. Els criteris principals d’actuació del Pla Municipal vers les Dones són:

ü Treball en xarxa: L’abordatge de la violència envers les dones en el seu conjunt, des d’una perspectiva estructural: la violència envers les dones té com a denominador comú l’arrelament en les estructures socials, i si no s’incideix sobre aquestes arrels, la violència no desapareixerà.

ü La transversalitat, la coordinació i la cooperació interinstitucional.

ü La integralitat: es precisa d’una resposta integral que impliqui tots els sistemes (Serveis Socials, Salut, Forces i Cossos de Seguretat, Justícia, Educació, Cultural, Treball, Habitatge, etc.).

ü La participació i la corresponsabilització: La participació ciutadana i el consens dels grups de dones que composen el teixit social femení de Barcelona , així com la corresponsabilització de tots els actors implicats, constitueixen factors bàsics per aconseguir l’èxit d’aquests serveis i recursos.

ü L’accessibilitat i la proximitat en les intervencions contra la violència vers les dones, tot contemplant la diversitat dels col•lectius femenins de Barcelona: És imprescindible contemplar la diversitat i especificitat dels diferents col•lectius femenins. Cal dissenyar serveis capaços de respondre a les diferents necessitats i d’adaptar-se a aquestes diverses realitats. La proximitat en el territori és una primera forma de facilitar aquesta.

ü La qualitat de la resposta: oferir respostes integrals, des d’una perspectiva transdisciplinària, evitin la revictimització o victimització secundària. Per això cal posar especial èmfasi en la formació dels equips professionals que haurà d’incorporar la perspectiva de gènere.

ü Coneixement de la realitat: El nostre repte està en la millora de la sistematització d’aquestes dades, i una major aproximació al fenomen a nivell global.

ü Millora del coneixement del serveis: La millora de la difusió sobre els serveis municipals per les dones i els recursos que existeixen a la ciutat per les dones que han patit violència masclista (municipals, policials, judicials…)

 

Balanç de dones ateses als PIADs

Barcelona té actualment 10 Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD), una per a cada districte, oberts a totes les dones de la ciutat on se’ls ofereix informació, orientació i atenció tant individual com grupal i comunitària. Durant el 2010 s’ha consolidat el servei d’acompanyament psicològic, creat al 2009 com un servei complementari a l’atenció que es realitzava des del PIAD. Constatem que el servei continua consolidant-se com a recurs de referència per a la xarxa territorial de serveis, més que com a servei derivant, com era anteriorment. Durant el 2010 el total de dones que s’han atès per primera vegada han estat 1.711, diferència que suposa un 4% menys respecte a l’any 2009. Això s’explica, principalment, per les variacions entre districtes: per exemple, tot i el descens total, aquest any alguns PIAD han augmentat aquesta xifra respecte al 2009: Horta-Guinardó (un 23%), Eixample (10%), Ciutat Vella (4%) o Sants-Montjuïc (2%). El nombre total de dones ateses (noves i en seguiment d’anys anteriors), és de 3.132, que suposa un augment – molt poc significatiu – del 0,06 % respecte al 2009. Això implica que s’ha intensificat el treball de seguiment dels PIAD, i que les dones s’hi adrecen més d’un cop al servei, per fer diferents demandes. Principals demandes Les principals demandes de les 1.711 dones ateses per primer cop a un PIAD són:

ü Assessorament jurídic (31,5% del total)

ü Participació (20,3%)

ü Violència masclista (12,9%)

ü Acompanyament psicològic (12,6%)

Encara que la demanda primera no hi estigui relacionada, els PIAD detecten, amb les entrevistes amb les dones, que hi ha violència masclista subjacent a la demanda explícita. També s’incrementa aquest any la demanda de tipus laboral (19%), fet que entenem és degut a la situació de crisi econòmica. Com al 2009, encara que l’assessorament jurídic continua sent la principal demanda, podem observar una tendència a l’augment de la demanda d’assessorament psicològic, la qual cosa està relacionada, sobretot, amb situacions de separacions i divorcis, que suposen un moment de major vulnerabilitat per les dones. És per això, precisament que a partir de 2009, els PIAD compten amb el servei d’acompanyament psicològic, que fa que l’atenció individual sigui més interdisciplinar i més integral.

Equips d’Atenció a les Dones (EAD)

Els Equips d’Atenció a les Dones (EAD) són serveis especialitzats d’atenció a dones i els seus fills que pateixen violència masclista. És la porta d’entrada al dispositiu públic que ofereix acollida, acompanyament i teleassistència i ofereix una atenció integral per tal de poder treballar els processos de recuperació de les dones ateses i dels seus fills i filles, tinguin o no necessitat de recursos d’acollida. L’any 2010 presenta un creixement les dones ateses a l’EAD, constatant un increment de les dones ateses per via d’urgència. En canvi, hi ha un lleu descens de les dones que s’hi adrecen per primera vegada, si ho comparem amb les dades de 2009. A l’any 2010 els EAD van atendre 1.220 dones, un 10,3% més que a l’any 2009. D’aquestes, un 87,4% han marxat assolint total o parcialment els objectius plantejats. Les dones ateses per la via d’urgència van ser 249. Les EAD també van atendre 159 unitats familiars, i 258 infants. Perfil de la dona atesa Cal destacar que el 31% de dones ateses als EAD tenia un nivell d’estudis de batxillerat, cicles formatius o estudis universitaris. Si a aquestes se li sumen les dones que han completat l’educació bàsica obligatòria (ESO acabada), aquest percentatge s’eleva al 67,2%. En quant als recursos econòmics disponibles, més d’una quarta part de les dones noves ateses l’any 2010 no tenen cap ingrés; quasi la tercera part guanya menys de 600 € i, un 86,74% de les dones, guanyen menys de 1.000€. En aquest context es fa difícil assolir una vida independent, sobretot quan es tenen fills/es a càrrec. Les dones que s’adrecen al servei continuen sent majoritàriament de nacionalitat espanyola (52.79%), encara que seguides de prop per les immigrades estrangeres. A més, un percentatge força significatiu de dones (37,19%), estan casades o conviuen d’una manera o altre amb la persona maltractadora, tot i que aquest percentatge presenta un descens respecte els anys 2007 i 2008. Majoritàriament les dones ateses al servei pateixen violència exercida per part de la seva parella o ex-parella (90,87%).

Serveis requerits per les dones ateses als EADs

Acolliment d’urgència Un acolliment d’urgència s’activa sempre que la dona hagi decidit l’abandó immediat de la llar on viu violència i hagi risc que la persona agressora la pugui localitzar i amenaçar / intimidar o agredir amb ella, als seus fills/filles, i/o a les persones del seu entorn disposades a acollir-la (familiars, amistats, companys o companyes de feina, o d’altres). El temps d’estada màxima aproximada en tractar-se d’un recurs d’urgència és de 15 dies. Unes 107 dones han requerit recursos d’acolliment d’urgència en places conveniades amb entitats privades i socials. També ho han requerit 73 infants. Això suposa el 18,97% de les dones noves que han accedit a l’EAD durant l’any 2010. El 8 de març de 2011 es va posar en marxa el Centre Municipal d’Acolliment d’Urgència per a dones, i pels seus fills i filles, en situacions de violència masclista (CMAU-VM). El CMAU-VM disposa de 10 habitacions i una capacitat màxima de 27 places (dones i infants). Els serveis que hi poden derivar són l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD) i el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). La resta d’acolliments d’urgència es realitzen en entitats sense afany de lucre que disposen de recursos adients amb professionals que poden atendre les persones acollides i completar l’exploració realitzada per l’Equip d’Atenció a les Dones. Cal dir que en no disposar l’any 2010 del CMAU-VM les dones per a les quals no es va poder trobar plaça en recurs d’entitat, es va tenir que recórrer a hotels i pensions. En qualsevol cas, cap dona o infant que hagi necessitat d’acolliment d’urgència s’ha quedat sense atendre. • Recursos d’Acollida de llarga estada Els recursos d’acolliment de llarga estada són recursos d’estada limitada i de transició que permeten que les dones puguin treballar la situació de violència viscuda i donar eines socials i personals per tal de que les dones puguin recuperar el control i l’autonomia del seu propi procés vital. A la ciutat de Barcelona tenim tres tipus de recursos d’acolliment de llarga estada:

ü Casa d’Acollida: ofereix atenció permanent durant les 24 hores del dia tots els dies de l’any. Té una capacitat per acollir dones amb els seus respectius fills/filles amb un màxim de 27 places, distribuïdes en 10 habitacions.

Dossier de premsa Informe sobre serveis i recursos en matèria de violència masclista

ü Pis tutelat : El pis tutelat disposa de 6 habitacions i ofereix acolliment temporal a un màxim de 12 persones (dones i els seus fills/filles) o, en termes d’unitats familiars, un màxim de 6 unitats familiars diferents, com a recurs educatiu adreçat a dones, i als seus fills i filles, víctimes de maltractaments que siguin derivades per l´Equip d´Atenció a les Dones (EAD) de l´Ajuntament de Barcelona. Tant el pis tutelat com els pisos d’acollida són un recurs d’acolliment de llarga estada de major autonomia de la dona i els infants. El pis tutelat disposa d’una educadora social i de la direcció.

ü Pisos d’acollida en comunitats de veïns: En breu el Consorci de Serveis Socials de Barcelona posarà en marxa dos pisos cedits per aquest ús pel Patronat Municipals de l’Habitatge i finançats íntegrament per la Direcció del Programa de Dones. Cada un d’ells disposa de tres habitacions amb una oferta màxima de 4 places, el que suposa un total d’un màxim de 6 unitats familiars i 8 places (dones i infants). Aquest és el recurs que requereix de major autonomia dins la tipologia de recursos d’acolliment de llarga estada per la qual cosa disposarà de 20 hores d’educador/a social per pis el que fa un total de 40 hores.

Al 2010, un total de 20 dones i 19 infants han requerit un acolliment de llarga estada en una casa d’acollida. També 9 dones i 8 infants han estat acollits en pisos tutelats. Tenint present les característiques del procés de recuperació, la duració de l’estada és amb caràcter general d’un màxim de sis mesos, excepte en aquells casos que el procés jurídic, social i/o emocional o els propis objectius establerts en el Pla de Treball necessitin per ser assolits d’un temps complementari. Les dones i infants són acollits en qualsevol d’aquests recursos a proposta de l’Equip d’Atenció a les Dones amb el qual s’acorda un únic Pla de treball amb responsabilitats diferenciades i complementàries. Denúncies, ordres de protecció i servei de teleassistència mòbil L’any 2010 es manté en la línia del 2009 pel que fa a la proporció de dones que han interposat denúncia contra la persona agressora. És possible que la Llei Catalana pel dret de les dones a eradicar la violència masclista hagi tingut una incidència important en motivar les dones a denunciar la violència viscuda si tenim en compte les dades d’anys anteriors (2007 i 2008). En el moment d’accedir a la EAD, un total de 697 dones van interposar una o més denúncies contra el seu agressor, 448 tenien una ordre de protecció o d’allunyament i 505 tenien un servei de teleassistència mòbil.

Servei d’atenció a nenes i nens que han patit violència a l’àmbit familiar (SAN)

El servei d’atenció a nenes i nens que han patit violència de gènere a l’àmbit familiar (SAN) és un servei de suport familiar que ofereix assessorament i suport a les famílies que pateixen o han patit situacions de violència masclista amb atenció tant als infants com als pares i mares. Aquest servei ofereix un espai d’intervenció psicològica i educativa per a les famílies que vulguin millorar les relacions entre les mares (o pares) i els seus fills i filles. A més, vol prevenir nous episodis de violència masclista i promoure relacions futures més igualitàries entre homes i dones. Es fa suport individual a les mares i als infants, sobretot com a primer contacte per conèixer la situació de violència masclista i acordar el treball que més s’ajusti a les necessitats de cada família. Es tracten temes com la millora d’habilitats comunicatives i afectives, la identificació i expressió adequada d’emocions, la comprensió de les vivències dels infants o les formes d’establir límits educatius. També és treballa el rol del pare i la diferenciació del seu paper com a pare i com a parella. Quan la intervenció grupal no és suficient o no es considera adequada, ja que la nena o el nen, o la mare no poden adaptar-se al grup, es treballa individualment amb els fills i filles i/o amb la mare. Quan la intervenció depassa de l’atenció que pot oferir el servei es deriva als serveis que requereix el cas. Al llarg del 2010 el nombre de persones ateses ha estat de 211. Això suposa: 82 mares amb 129 menors. D’aquests 129 infants, 71 han estat atesos directament i 58 han estat atesos indirectament a través del treball terapèutic dut a terme amb les seves mares. Pel que fa al sexe, 82 són nens i 47 nenes. A més, s’han atès 2 pares que ho havien sol•licitat, no tant per participar al servei com adult referent, si no per rebre informació sobre l’atenció als seus fills i filles. En comparació amb l’any 2009 el total de persones ateses ha disminuït un 7%, disminució que afecta sobretot al nombre de mares ateses (un 9% menys que l’any anterior). El nombre de pares atesos per a facilitar-los informació dels seus fills/es s’ha reduït de cinc (2009) a dos (2010). Tipologia de violència que han patit els menors Dels menors que hem atès al servei el 2010, un 39% ha patit maltractaments psicològics i un 30% a més a més han patit agressions físiques de forma directa.

Ens consta que 7 menors han patit abús sexual per part del seu pare, el que significa gairebé un 5% dels menors atesos. També s’ha detectat un 20% de casos on existeixen alhora altres tipus de maltractament: econòmic, social i ambiental. Tipologia de violència masclista que han patit les mares Pel que fa al tipus de violència masclista que les mares ateses han patit per part dels pares dels seus fills i filles, un 9,7% és només psicològica (ja que aquesta sempre està present en una situació de violència de gènere), un 64% psicològica i física i un 14,5 %, a més a més és sexual. En el cas de la violència sexual cal considerar que aquí mostrem el cas en el que ha estat explicitat però hem de tenir en compte que aquests tipus de maltractament pot ser molt més elevat però que no aparegui explicitat durant la intervenció. Així com l’any anterior va haver una disminució d’un 39% de casos identificats on ha existit o existeix violència física, en canvi al 2010 han augmentat fins un 64% del total, percentatge igual al 2008. Per altra banda, ha disminuït la violència sexual i han augmentat els altres tipus de violència: abusos econòmics, socials i ambientals, en quasi un 6 % respecte l’any anterior.

Servei d’atenció a homes per a la promoció de relacions no violentes (SAH)

El Servei d’Atenció a Homes per la promoció de relacions no violentes (SAH) és un espai d’informació, assessorament i tractament psicoeducatiu adreçat a homes que exerceixen o han exercit qualsevol tipus de violència cap a la seva parella i/o a les seves filles i/o fills. L’objectiu principal del servei és treballar amb els homes per eliminar o disminuir els maltractaments I aconseguir unes relacions familiars i de parella més respectuoses i igualitàries. El SAH ofereix un espai de reflexió a homes que acudeixen voluntàriament i es treballa perquè es puguin fer responsables dels seus actes i de les conseqüències que aquests tenen. Es revisen episodis violents i vivències personals, així com idees o creences que afavoreixen aquests episodis de violència masclista. Es fa intervenció individual d’acolliment per valorar la situació i oferir una ajuda personalitzada. També és realitza intervenció grupal amb els homes que acudeixen al servei, es facilita un treball biogràfic sobre els rols i models d’home i dona.

Es treballa la millora de l’autoconeixement, la identificació i l’expressió d’emocions, la resolució no violenta dels conflictes, la comunicació, l’empatia, l’autoestima, etc. Projecte Canviem-ho Durant el 2009 es va posar en marxa el projecte Canviem-ho. Homes per l’equitat de gènere, que ha continuat durant el 2010. És un projecte de prevenció i sensibilització que promou la implicació dels homes de Barcelona en el camí cap a l’equitat de gènere, buscant especialment la seva participació en la prevenció i l’eradicació de relacions violentes. Els objectius generals d’aquest projecte són:

ü Prevenir en la població d’homes de Barcelona les conductes i les relacions violentes cap a la parella i cap els fills i les filles.

ü Qüestionar el model de la masculinitat hegemònica, visibilitzant les seves conseqüències negatives per a les dones, les nenes i els nens i els mateixos homes.

ü Co-construir i difondre models alternatius, diversos i flexibles de masculinitat que possibilitin l’equitat entre homes i dones.

Entre les línies de treball i les necessitats que s’havien detectat en la prospecció realitzada el 2009, durant el 2010 s’han desenvolupat activitats en les següents línies de treball:

ü Formació i sensibilització de professionals i ciutadans sobre els aspectes de gènere, concretament els que es refereixen a la masculinitat.

ü Formació de professionals i serveis de diverses àrees (salut, serveis socials, infància, cossos de seguretat, justícia, etc.) sobre com abordar casos de violència masclista o relacions desigualitàries, adreçant-se als homes.

ü Coordinació entre els recursos i serveis existents per millorar la intervenció i derivació dels homes en la xarxa pública, així com la creació de grups de treball de professionals.

ü Detecció de necessitats de professionals i ciutadans a través d’estudis, enquestes, entrevistes, grups de treball, etc..

ü Desenvolupament de campanyes d’informació, difusió i sensibilització, a través de diferents mitjans, per tal d’aconseguir la implicació de més professionals i homes en el projecte.

ü Realització d’un catàleg de formacions sobre les diferents temàtiques detectades com a necessitats.

Per tant, s’ha desenvolupat un gran part dels objectius del projecte i s’ha arribat a sectors on encara no s’havia intervingut (per exemple els professionals dels serveis de justícia, els universitaris i joves immigrants). També hem de destacar la posada en marxa i gestió d’una web pròpia del projecte CANVIEM-HO: http://www.bcn.cat/canviem-ho Principals dades En el 2010, s’han atès 125 homes com a usuaris del servei i 54 dones que hi han contactat com a parelles o exparelles. El nombre total de persones ateses ha augmentat lleugerament (5,3 %) com a conseqüència de l’augment de les atencions telefòniques d’homes (27) i de (ex)parelles (12). Aquestes dades suposen l’estabilització del servei respecte el 2009. Seguint el protocol del servei, s’ha contactat amb les parelles o ex-parelles dels homes atesos durant la fase d’acollida amb l’objectiu d’informar sobre el servei, oferir suport especialitzat, valorar el risc de futures situacions de violència i contrarestar qualsevol intent d’un ús manipulador que els homes puguin fer respecte a l’assistència al nostre servei. Durant el 2010, el nombre de parelles contactades ha augmentat en un 10% respecte al any anterior. Aquest increment es deu a l’increment horari i a les millores de coordinació realitzades en el servei en general, per donar resposta a aquesta complexa tasca.

Tallers de prevenció de relacions abusives per adolescents i joves

Els tallers de prevenció de relacions abusives per adolescents i joves promouen estratègies educatives, preventives i de sensibilització encaminades a incrementar la conscienciació entorn a la presència de la violència en la quotidianitat. Els tallers permeten identificar valors, actituds i comportaments que són indicadors d’abús en les relacions afectives i interpersonals entre nois i noies. La identificació és un primer element de prevenció que ajuda a evitar la instal•lació i cronificació de les relacions de violència. Els temes que tracten els tallers són els següents:

ü Estereotips i identitats de gènere.

ü L’amor.

ü La idealització de l’amor.

ü Indicadors de relacions abusives.

ü El fenomen de la violència.

ü Conductes agressives.

ü Les violències vers les dones.

ü Alternatives.

A Barcelona, un total de 1.795 alumnes de secundària, la major part entre alumnes de 3er i 4rt d’ESO (14-15 anys), han realitzat els Tallers de Prevenció de Relacions Abusives per a Adolescents i Joves. El 2010, però, s’han sol•licitat per primera vegada tallers per a població més jove (12-13 anys).

 

Xarxes de suport: cíviques i institucionals

Acord Ciutadà per una Barcelona lliure de violència vers les dones A l’any 2002, l’Ajuntament de Barcelona va signar un acord ciutadà amb diversos col•lectius, entitats i persones a títol individual per lluitar per l’eradicació de la violència masclista, tot recollint els principis del Pla Municipal contra la violència vers les dones. El balanç d’aquests sis anys de col•laboració entre els agents socials i l’Ajuntament de Barcelona és molt positiu, per que cada vegada més es fa palès que sense el compromís de la ciutadania i la complicitat del teixit associatiu, la lluita contra la violència masclista a la nostre societat seria una fita impossible d’aconseguir. En aquest sentit la xarxa cívica de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Lliure de Violència vers les Dones s’ha anat renovant i ampliant any fins arribar a les 515 entitats adherides actualment i les més de vuit-centes persones que ho han fet a títol individual. • Circuit Barcelona contra la violència vers les dones L’Ajuntament de Barcelona i el Consorci Sanitari de Barcelona van impulsar l’any 2001 la creació del Circuit Barcelona contra la Violència vers les Dones, amb la finalitat d’implementar estratègies de coordinació entre diferents àmbits i professionals (sanitari, serveis socials, policial, judicial, educatiu, etc.), com a condició bàsica per donar una atenció de qualitat a les dones que estan patint situacions de violència, contemplant també la dimensió preventiva. Quan estan a punt de complir-se 10 anys de la seva creació, el Circuit Barcelona contra la Violència vers les Dones, com a iniciativa de coordinació interinstitucional, és hores d’ara una realitat consolidada.

Actualment comptem amb representació de: Consorci Sanitari de Barcelona i de les seves entitats proveïdores (Hospitals, atenció primària de Salut, salut mental, drogodependències, Servei d’emergències Mèdiques–SEM), l’Ajuntament de Barcelona (Direcció de Programes de Dones, Direcció de Prevenció, Direcció de Serveis Socials, Institut Municipal d’Educació de Barcelona, Guardia Urbana), Consorci d’Educació de Barcelona, Consorci de Serveis Socials de Barcelona.

Mossos d’Esquadra, Institut Català de les Dones, Pla Director de Salut mental i Addiccions del Departament de Salut i Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Jutjats, Fiscalia, 10 persones referents dels circuits territorials. Durant l’any 2010 s’han realitzat un total de 6 reunions de treball, amb una participació de 25/30 persones, totes elles persones expertes i representants d’institucions i serveis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.