Pal-las Atena visita la UPF – 30 d’abril de 2015

 

Avui hem fet una visita molt enriquidora a la Universitat Pompeu Fabra. Ens hagués agradat poder gaudir-la totes juntes però, algunes de les companyes no han pogut compaginar-ho amb altres prioritats personals. Per això volem compartir amb elles algunes de les impressions rebudes, desitjant que aviat tinguem ocasió de repetir aquesta experiència extraordinària, amb totes elles.

El 18 de juny de 1990, el Parlament català va donar llum verda a la creació d’una nova universitat pública a Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, que s’inspira en els principis de llibertat, democràcia, justícia, igualtat, independència i pluralitat. Des dels seus inicis, aquesta institució ha proposat dos grans objectius: formació de professionals i ciutadans responsables compromesos amb els valors de la ciutadania i contribuir al desenvolupament de la recerca.

 La Universitat Pompeu Fabra (UPF), creada el 18 de juny de 1990, és una universitat pública de referència situada a Barcelona. El 2010, va obtenir la qualificació de Campus d’Excel·lència Internacional[1] del ministeri d’Educació i figura entre les millors universitats en diferents rànquings universitaris.

Quan hem arribat a l’entrada de la UPF hem sigut rebudes afectuosament per la Cristina Vidal i en Robert Adrià. Acte seguit amb tota cordialitat ens han donat la benvinguda la Lidia Fosalba i l’Ana Mas. Ella ha sigut la persona que ens ha guiat per tot l’entorn.

Només entrar dins sorprèn la claredat i una sensació de pau que aïlla de l’exterior. Recordem que som dins una Universitat i potser tenim la idea preconcebuda de trobar molt brogit. En el Pati Cobert la llum és protagonista, un espai ampli i ens expliquen que és el lloc on es fan els actes més importants, com pot ser l’Acte de Graduació dels alumnes.

Ens hem aturar davant d’una urna de vidre en forma de circumferència. És el Memorial on podem llegir els noms dels professors represaliats per la dictadura franquista. I trobem el del mateix Pompeu Fabra…

En silenci, cadascuna de nosaltres llegeix i reconeix noms dins la seva pròpia memòria. Son uns minuts d’emoció intima.

Seguim fins el vestíbul central on hi ha l’Auditori i també un lloc molt especial. La Sala de Reflexió que l’Antoni Tàpies va crear per l’UPF. Aquest entorn no deixa indiferent i tal vegada, cadascú el rep segons les seves emocions. Per això entre nosaltres va sobrevolar la percepció de rebre-ho de manera diferent. No obstant, sí vam coincidir en que és una part important de la història del lloc on érem. Hi ha un fulletó que ho explica amb claredat.

Guaitem ansioses de descobrir noves emocions i potser és dins la Biblioteca on això ens traspassa més enllà de la mirada. Quedem impregnades de silenci i crec que totes pensem que només pel fet de ser en aquest lloc, els coneixements entraran dins la ment de manera màgica. Tant de bo!

Som en el interior de l’edifici del Dipòsit de les Aigües, obra de Josep Fonseré i Mestre que actualment és la Biblioteca General de l’UPF. En un llibre que ens ensenya la nostre acompanyant, veiem fotografies del Dipòsit les Aigües. Impressiona saber on som i que ha sigut abans. També podem observar senyals identitaries de Catalunya i la imatge de Pompeu Fabra com ànima protectora de tot l’entorn. Un espai per no oblidar.

Sortim els jardins i sembla que tenim moltes preguntes que fer a la Ana Mas. Volem saber-ho tot amb una certa actitud d’innocència, com estudiants en el seu primer dia de classe.  Ens explica que hi ha molts projectes que faran d’aquest espai un món molt interessant per la societat i la pròpia ciutat on el progrés científic i cultural, creixerà, encara més, amb un gran ressò.

Aviat la Fundació Pasqual Maragall tindrà la seva ubicació en un dels edificis propers. Des de aquí, l’ investigació per la lluita contra la malaltia d’Alzheimer seguirà fluint amb equips de persones sobradament capacitades i espais modernament equipats i preparats per seguir desenvolupant tan necessària  i esperançada feina.

Seguim caminant veiem aules i espais on el jovent conviu i és mou amb absoluta normalitat. Tampoc es neguitegen per la nostre presència quedant tots en un marc d’absoluta normalitat. Son en el seu món.

I ja s’acosta per nosaltres el moment del comiat. Estem felices i agraïdes de haver pogut fer aquest passeig per un dels temples del saber de la nostre ciutat.

En el pati de l’edifici Jaume I fem unes fotografies de record.

Hem entrat per l’edifici Roger de Llúria i farem la sortida per el de Jaume I.

És en aquesta Àgora que el separa on farem les darreres fotografies, encara que el millor record el duem ja dins del cor.

Ha estat un temps magníficament empleat on constatem una vegada més, que la cultura no ha de ser un luxe, sinó un dret i que tots el pobles han de tenir accés a ella.

Llocs com l’UPF així ho demostren.

Gràcies!

MRosa Guri

Associació de Dones Pal-las Atena

Sant Andreu – Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s