PELS VOLTANTS DE SANTA MARIA DEL MAR

Segona part de la visita guiada pel vell barri de la Ribera,.

 

Ànima i guia de l’equip: Jocelyne.

Assessorament històric: Montserrat

Comentarista: Joana

Assistentes incondicionals: Magda, Mercè,  Esther i  Meritxell 

                                                 *** *** ***

Ens trobem a dos quarts d’onze, al Fossar de les Moreres. La Jocelyne ha estat la primera en arribar i ens espera, amb els dossiers preparats amb una extensa documentació sobre Vilanova de la Mar, actual barri de la Ribera. Ens asseiem donant l’esquena al pebeter on s’honora als màrtirs caiguts al 1714.  I com no, la Montse ens recita el poema de Frederic Soler Pitarra;

Al fossar de les moreres

No s’enterra cap traïdor

Fins perdent nostres banderes

Serà l’urna de l’honor”

Després ens dona a conèixer un nou poema, que ben aviat, Palas Atenea, el prendrà com el seu himne.

I ara, sí,  el temps s’atura i recuperem la nostra història, oblidada a les aules de les nostres escoles, tant a les passades dictadures, com a la present democràcia, tal vegada un xic descafeïnada.

El Fossar de les Moreres.- Antigament hi va haver-hi un petit bosc de moreres i posteriorment s’hi va establir un cementiri parroquial. La plaça, com a tal, es va crear al final dels 80. Es va preferir recuperar l’aspecte simbòlic que, per als patriotes,  té el Fossar de les Moreres, més que no pas conservar una relíquia urbana. La nova plaça, dissenyada per l’arquitecte municipal Carme Fiol, va ser inaugurada l’11 de setembre del 1989.

Santa Maria del Mar és una església gòtica de Barcelona, situada al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d’obra foren Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l’edifici) i Ramon Despuig. Pel que fa a la part exterior, és considerada la única gran església gòtica catalana perfectament acabada, tot que un dels campanars no es va finalitzar fins el segle XIX. La construcció actual començà el 25 de maig de 1329, posant la primera pedra el rei Alfons el Benigne, a la seva tornada de la conquesta de Sardenya. La colossal obra fou totalment realitzada  a mà, per tots els menestrals del barri: armadors, mercaders, bastaixos i gent de tots els oficis, convertint-se així, amb la veritable Catedral del poble.

La  primera església que ocupà el solar on avui s’ubica Santa Maria del Mar era l’anomenada “Santa Maria de les Arenes”,  documentada des del 998 i construïda sobre un altre temple paleocristià anterior. Recents estudis de la historiadora Jordina Sales Carbonell, han permès sustentar la hipòtesi de que la Barcelona romana disposava d’una arena o amfiteatre en aquest indret.

Durant tota la seva història ha sofert tres incendis, els anys 1378, 1714 i 1936, que han obligat a realitzar les oportunes reparacions, amb el màxim respecte.”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Podria estendre’m amb explicacions de la part arquitectònica de l’església, però m’allargaria massa.. Us suggereixo, cerqueu més informació via internet o anant a la biblioteca de Can Fabra. I més encara, torneu-la a visitar. Ara, prefereixo comentar la passejada pels environs de Santa Maria, els carrers que anàvem coneixent i alguna anècdota interessant d’ allà on passàvem. Ens acompanyeu….?. Endavant, doncs!.

 

A la Ribera, els menestrals estaven tots agremiats, per fer-se valdre davant la noblesa i la clerecia. Eren forces emergents, amb inquietuds i afany de renovació. És curiós, el mot gremi, en llatí, grem,um, significa empara i refugi. I molts dels carrers han pres el nom gremial corresponent.

Carrer dels Sombrerers.- Al segle XVIII quan s’hi va instal·lar el gremi de Capellers, segons una ordenança del 1545, es deia carrer dels Capellers. I a la cantonada trobem l’emblemàtic obrador del mestre torrador Gispert, que des del 1851 torra ametlles, avellanes…. (i com no, hi varem entrar i….comprar)

Carrer d’en Grunyi.- Nom degenerat de Grony i cognom d’una acabalada i distingida família aposentada a Barcelona quan l’any 1257 s’estableix un nou règim municipal.

Carrer Mirallers.-  En aquest indret va néixer el primer president de la república,  Pi i Margall el 1824 i l’heroïna de la independència Agustina d’Aragó. També hi va tenir casa, el bandoler Joan de Serrallonga.

Carrer de Vigatans.- Carrer estret amb bonics palaus a la banda dreta. A la cantonada amb Mirallers es troba una casa on a la façana i ha un cap de dona, de pedra, amb que se senyalava antigament els prostíbuls. Aquesta cara o carassa, dóna nom al carrer de la cantonada. Una curiositat de l’època: Els prostíbuls també anomenats “bons llocs” al segle XIII ja estaven regulats per llei, el 1452 hi ha una llicència reial d’Alfons V  atorgant un privilegi a nom de Simó Sala per obrir un prostíbul. Per la Setmana Santa, però, havien de tancar. Les prostitutes, també anomenades “a vols fembres”, “dones errades” o “dones de partit”, podien exercir llur ofici, previ consentiment del marit, si estaven casades, o dels pares si eren solteres, majors de 20 anys. I obligatòriament s’havien de sotmetre a revisions mèdiques periòdiques. ( És de suposar, que aquesta regularització sanitària, no era només per a salvaguardar la seva integritat física, sinó  per no contraure cap infermetat vírica que pogués ser tramesa al client en qüestió, els mascles). I per a diferenciar-les de la resta de les dones nobles, havien de vestir amb roba de tons vermellosos.

Carrer de la Barra de ferro.- Deu el seu nom al curiós manuscrit que es conserva a l’Arxiu Municipal, editat posteriorment, que diu: A 22 de setembre de 1668 pagaren  32 lliures i 12 sous per les barres de ferro que posaren a la boca de la claveguera i també per a la barrera. En Santiago Rusiñol hi va fer els estudis en una escola llòbrega que descriu perfectament a “Quan jo anava a estudi”.

Carrer d’Argenteria.- Els argenters s’establiren en el tros que hi havia entre la plaça del Blat (de l’Angel) i l’Església de Santa Maria del Mar. En l’actualitat, els bars de tapes dominen el carrer i cansades com estàvem, ens vam asseure a reposar forces.

Plaça de Santa Maria.- Aquesta plaça és un dels llocs amb més caràcter que es conserva a Barcelona. Entrant-hi des l’Argenteria, trobem a l’esquerra, la monumental façana de Santa Maria del Mar i a la dreta, dos grups de cases molt pintoresques, una d’elles decorada amb uns senzills esgrafiats del segle XVIII.

Font dels Senyors.- Aquesta font emplaçada davant de Santa Maria, és la font més notable de les que s’han conservat a la ciutat. Els murs medievals ens han arribat sense modificacions importants. El que s’encara a l’església, hi ha la pica prominent de la font, dotada ara amb aixetes modernes i a la part alta, un petit rosetó circular amb traceria calada. A la banda que mira al carrer de l’Argenteria hi podem veure al capdamunt, dues gàrgoles zoomòrfiques, amb un drac i un lleó ara decapitats, i més avall els escuts del rei i de la ciutat col·locats dins lloses caironades.

Carrer de les Caputxes.-El nom prové dels tallers de confecció de caputxes, una mena d’abric a tall de capa, que hi havia fins el segle XVI. La prolongació d’aquest carrer cap al Pla de Palau, rep el nom de Canvis Vells, en record a l’activitat que els canvistes realitzaven allí en l’època medieval.

Carrer de l’Anisadeta.- Per una dona que venia anis i agua fresca, on els obrers del port feien l’anisadeta en el segle XVIII, és una de les més curtes de la ciutat.

Carrer Espaseria.- On es feien espases en el segle XII.

 

Carrer Esparteria.- Pels artesans del espart. Hi havia la popular fonda Simón, coneguda com a “Ca’n afarta pobres”, fundada el 1804.

Carrer Vidrieria.- Pels artesans del vidre.

Carrer dels Ases.- On es guardaven els ases dels traginers.

Carrer de les Dames.- Probablement per allotjar-s’hi les dames del Palau dels Virreis del Pla de Palau, o pot ser en sentit satíric, per les dones que hi feien el seu negoci.

 

Carrer de Malcuinat,- Es deia així perquè s’hi venien els menuts de be després  d’un curt bull. Anteriorment s’anomenà “del burro mort”.

Plaça de les Olles.- Pel mercat d’olles de terrissa. Amb una antiga botiga d’articles de pesca.

Encara haguéssim exprimit més la nostra curiositat, però el rellotge ja marcava dos quarts de dues. Varem decidir, per unanimitat, deixar-ho per un altre ocasió, tot agraint, a la Jocelyne el seu voluntarisme i entusiasme i a la Montse, els seus coneixements històrics.

Enduta per la meva imaginació, vaig creure sentir les batusses del torneig de justes, que venien del passeig del Born. Un repic de campanes de Santa Maria del Mar com acomiadament i la veu greu i pastosa del mestre Jordi, tossut, ferm, “indignat”, cavant encara en el fossar de les Moreres i recitant:

Al fossar de les moreres

No s’enterra cap traïdor

Fins perdent nostres banderes

Serà l’urna de l’honor”                                           Joana/Palas

1 comentari (+add yours?)

  1. La Sudiste
    oct. 16, 2011 @ 20:49:17

    Joana, toutes mes félicitations pour ce résumé excellent, Montse merci pour ton aide précieuse qui a élevé la catégorie de la visite en classe magistrale, Magda notre photographe attitrée qui a laissé constance de la “promenade” et à vous toutes, chères amies, merci pour votre patience et en particulier à Meritxell qui a subi avec bonne humeur toutes mes interruptions 🙂

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.