Poesia amb veu de Dona

 

  La veu poètica de Sònia Moll

El poeta Joan Margarit, en una entrevista de fa uns anys, reivindicava la poesia com un bàlsam per combatre la tristesa, una reivindicació que ens venia a la memòria quan, el dijous 23 de març de 2017, escoltàvem a l’Harmonia la veu càlida de Sònia Moll recitant alguns dels seus poemes, sobretot aquells en què la figura de la mare i la seva absència hi eren tan presents. L’acte, organitzat per Pal·las i amb el patrocini de l’Ajuntament de la ciutat, va comptar amb una bona assistència que ens vam quedar amb ganes d’escoltar més.

La Sònia, que es declara persona de principis, i justament per principi arriba al final de tot allò que es proposa, ens va recitar poemes del seu darrer llibre I Déu en algun lloc, un títol que ens remet a la seva pròpia poesia, la qual, tal com ens deia l’autora, “es mou per trobar un lloc” i com costa, de vegades, arribar a assolir-lo. Així, en aquesta recerca que parteix de la seva experiència personal, vam poder escoltar uns poemes intimistes, emotius, on el record és l’atot principal que permet a la poeta trobar un sentit a la pèrdua d’una persona estimada o l’absència d’aquella seguretat que ens donava la infantesa… Poemes colpidors i profunds com el titulat “Ha entrat la  mort al rebedor de casa”, una mort que, amb la seva presència, fa dir a la poeta “I jo m’he arrecerat / a l’ombra de la vida”.

Sònia Moll va recitar dos poemes de dues poetes que admira incondicionalment: Gloria Fuertes i Emilia Conejo, una elecció que no ens ha d’estranyar perquè hi ha un fil subtil que uneix la poesia d’aquestes tres poetes. A Fuertes se la coneix com “la poeta del cor immens” i Conejo busca, en la seva poesia, comprendre la vida. La vida és la recerca contínua de la nostra autora, qui, si en volem saber més coses, ens obre els seus pensaments i escrits al seu blog “La vida té vida pròpia”.

Per acabar, i per donar-nos a conèixer altres formes literàries, ens va llegir el conte “La princesa cavaller”, dedicat a una nebodeta, on trastoca el paper de les princeses bledes, enamoradisses i de cabells rossos de la literatura clàssica i les fa intrèpides i valentes.

Esperem i desitgem que puguem continuar escoltant i llegint la poesia, sensible i commovedora, de la Sònia Moll.

 Montserrat Bayà

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2 comentaris (+add yours?)

  1. MaRosa
    abr. 24, 2017 @ 13:04:50

    Va ser un plaer escoltar a la Sònia Moll amb la seva jove veu, omplint l’espai de sentiments dolorosos i vitals, fets poesia..
    Gràcies Montserrat Bayà per deixar-ne testimoni escrit!
    I a tu Magda perquè una vegada més, ens deixes aquí en el Blog la possibilitat de gaudir-ho per primera vegada o refrescar el record.

    M'agrada

  2. celia
    març 26, 2017 @ 21:24:45

    Felicitats a les tres, Moll, Bayà i Magda per la feina tant delicadament ben feta.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s