Quin temps tenim? L’organització de la vida quotidiana/

 

O, dit amb més precisió, Com vivim les dones el temps? En què l’ocupem? Quantes estones tenim de lleure i quantes hores d’obligacions? L’exposició que l’Associació Pal·las Atena  presenta avui a la Torre la Sagrera ­–als responsables de la qual volem agrair l’entusiasme i l’eficàcia amb què l’han acollit–, ens planteja aquestes i altres qüestions relacionades amb els usos que les dones fem del nostre temps.

Aquesta pregunta de com invertim el nostre temps, el de les dones, és el que intenten explicar-nos els quinze panells de l’exposició. Si els anem resseguint, i ens hi aturem amb calma, sabrem que, en la gran majoria de casos, les dones tenim unes pràctiques culturals assignades, tant a la llar com al treball, que fan que l’ús del nostre temps no depengui de nosaltres sinó que està marcat precisament pels ritmes que ens vénen imposats, creant una asimetria entre homes i dones en l’organització del temps dels uns i de les altres.

Hi podrem veure doncs, entre molts altres exemples, que, pel que fa a la salut –paràmetre que ens indica el grau d’igualtat entre els dos sexes–, la dona pateix molts més trastorns físics i psíquics –com ara mal d’esquena, varices, mala circulació sanguínia, depressió, etc– que no l’home. També podrem apreciar que, en el camp laboral, les dones ocupen càrrecs de responsabilitat en un nivell molt inferior a l’altre sexe. I ja no cal que ens aturem a pensar en qui s’ocupa de les tasques de la llar, de la cura dels infants i avis, i de tantes altres feines domèstiques… La diferència de dedicació aclaparadora.sexes ts i avis, i de tantes altres feines domis, i de tantes altres eines o entre els dos sexes és aclaparadora.

La poeta Montserrat Abelló, de qui enguany estem celebrant el centenari del seu naixement, en el poema Sóc com una ombra ens deixa ben clar el neguit de no poder disposar d’un temps per a ella sola, un temps al marge de dedicacions i obligacions domèstiques. Ens ho recorda en aquest fragment:

(…)

Però caldrà que em posi,
com cada tarda,
a repassar la roba,
ficar les mans dins l’aigua bruta,
i destriar entranyes innocents.
Cosir botons,
empènyer la planxa.

Només de tard en tard,
puc agafar la ploma.

(…)

I és que, ara com ara, encara som lluny d’arribar a un equilibri entre tots aquests elements que conformen el nostre temps. Desprendre’ns dels rols que han estat assignats al sexe femení sempre és lent, però és en aquesta línia que cal que treballem tots, homes i dones, per procurar-nos i garantir-nos el nostre propi benestar. Per això, a l’exposició també trobarem quins serien els models ideals perquè totes les persones poguéssim millorar la nostra qualitat de vida per tal d’arribar a un pla d’igualtat.

Amb el desig que la mostra ens faci de guia, us agraïm la vostra assistència.

Associació de Dones Pal·las Atena

(Montserrat Bayà)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una jornada particular
(Diari d’una mestressa de casa)

Trec el cap per a la finestra,
avui fa un dia radiant
són les set i toquen diana,
començo el dia “pencant”.
Tots dormen, el bany és meu!
Però ho és per a poca estona,
el marit hi vol entrar
ja fa tard, no es pot torbar!
Jo vaig ràpid a la cuina,
frenètica activitat, el cafè
sucs, torrades, els esmorzars…
Ei, sense badar que els nens s’han de llevar.
Finalment tots han marxat,
i la casa es queda sola
cadascú a la seva “bola”
i jo a comprar al mercat.
He de fer-ne força via
no m’hi puc entretenir,
he posat la rentadora
i l’he d’estendre de seguit.
Quan arribi, desa-ho tot
estén, frega, treu la pols,
ah! I ma mare m’està esperant
he de cuidar-la, és molt gran.
Al migdia torna a córrer,
els nens vénen a dinar,
només tenen dues hores
i no s’hi val a badar!
Procuro tenir per a mi
a la tarda una estoneta,
la mare fa la becaina
i jo llegiré a la saleta.
Em sembla que m’he adormit
es que ja estic molt cansada
amb prou feines puc reposar,
he de sortir disparada!
Gairebé ja són les cinc,
els nens surten de l’escola,
berenar, deures, banyar,
sopar i a dormir ben d’hora!
I quan ja s’acaba el dia,
reposo un xic al sofà…
Miro la tele? No, que va!
He de pensar en l’endemà.
I així dia rere dia,
a la família cuidant
mai puc trobar una estona
per a fer altres activitats.
I totes les aficions
que les tinc ben aparcades,
quan els nens volin del “niu”
podré fer-les ben calmada.
Ah! I les dones, ja ho sabem:
mai parem de treballar
perquè sempre estem alerta
per a donar un cop de mà
a qui el pot necessitar!

Montse Ferrer

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.