ALLÒ QUE EL VENT NO S’ENDUGUÉ

Tots, al néixer, ens trobem davant d’una infinitat de finestretes tancades, que a mida que anem creixent, se’ns van obrint.

Les nenes, en un principi més tafaneres i espavilades, desitjant trobar nous al·licients. les obrim aviat, Els nens, aquesta feina no els interessa fins molt més endavant.

Quan ja es consideren “mascles”, enduts per una mena de supèrbia heretada de temps llunyans,  corren a guaitar i descobrir el que s’amaga darrera cada finestró, deixant tancades amb panys i claus invisibles, les que queden endarrere.

 Les dones sempre s’han considerat les ombres protectores dels homes: amants, mares, cuineres, conselleres…. Aquestes tasques dites pròpiament “femenines” no han de desmerèixer les justes reivindicacions per igualar condicions i drets.

  Quantes finestres, al llarg de la nostra vida, s’han tancat, davant dels nostres nassos?. Les que tenim les idees prou clares i forces per dur-les a terme, tirem endavant amb èxit total o parcial, segons circumstàncies.  Les que tenim un company amb mentalitat oberta, no patim les angúnies i humiliacions d’altres. Malgrat alguna que  altra diferència d’opinió, sempre fem plegats el camí, descobrint noves possibilitats.

 Però quan s’arriba al el món laboral, el masclisme s’imposa. No importen els estudis i la preparació, en el moment d’ocupar qualsevol càrrec, els homes segueixen ser preferents.

Si estàs casada, tens mala peça al teler……. Guarda’t al calaix, els diplomes i la saviesa acumulada a força d’hores d’insomni. Et quedes embarassada?…. tota l’empresa trontolla, tement els dies que faltis al treball, les baixes maternals,,,,,.I a la mínima de canvi….. al carrer!.

 És cert, n’hi ha que arriben a posicions importants, tan al món empresarial, com al universitari i polític. Avui dia, potser tenim més ocasions de fer-ho, però sempre haurem de demostrar molt més les nostres aptituds. Tanmateix, he de confessar, que m’avergonyeixo d’alguna de les dones que ens representen…(no diré noms, no em pertoca a mi, prejutjar). Sembla ser, que tenim la tendència d’agafar tots els “vicis” que critiquem als homes. Perdem aquella sensibilitat i intuïció que ens diferencia i que pot millorar les maneres de fer política o qualsevol altre funció pública. En una paraula, la dona, sovint, adopta el rol de l’altre.

 Algunes dones, però, avui dia encara segueixen sofrint  la violència de gènere, a mans de marits o companys. Aparentment, sembla que es respecti la igualtat de sexe, i no és així. Es continua maltractant a la dona, per més esforços que es facin, cara la galeria. Malgrat rebutjar aquesta situació infame, els homes converteixen la seva prepotència, una eina per imposar-se. Les denúncies per agressions augmenten  i moltes dones, segueixen callant, per por i de vegades, mala consciència, ja que el tarannà predominant, les hi fa creure que  ella és la única culpable,

 Tot el que acabo de dir és força conegut, però cal obrir totes les finestres que anem trobant, en el transcurs de la vida,  i airejar aquesta societat arnada i corrupta, fent-ho  de bracet, colze a colze amb les persones en que ens relacionem, siguin homes o dones. I el primer pas, és la educació als nostres fills amb el respecte mutu.

Desitjo que el vent de la discòrdia i la intolerància s’endugui, d’una vegada per totes, les diferències que ens separen,  per tal de compartir igualtat, llibertat i… per què no? fraternitat.

 Joana

25 Novembre 2011

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s