EL CAMI DE L’INCA – EL PASSAT DELS ANDES

 Després d’un parell de dies plujosos, el matí del 25 d’octubre es desperta clar de núvols i mica en mica, va apareixent un sol radiant. Bon auguri per les dones de Palas Atenea, interessades en la visita del Museu Barbier-Mueller, del carrer Montcada. Totes som puntuals. A les 11, dos grups es retroben davant mateix del lloc de la cita. Unes, venien de la part baixa del carrer i l’altra, de la part alta, totes confluint al mateix moment, perfectament sincronitzades, desitjant obtenir més coneixements sobre un tema apassionant: Els Incas i el seu passat.,

Per començar, deixeu-me parlar-vos de Josef Mueller, nascut l’any 1887 en el si d’una família burgesa de Solothurn, ala Suïssa alemanya. Res no el predestinava a esdevenir un dels més grans col·leccionistes d’art de tots els temps. Al 1957, quan ell va complir els 70 anys, en Jean Paul Barbier, espòs de la seva filla Monique, historiador i també amant de l’art, va constituir una col·lecció que es va afegir al fons Mueller.

Aquesta és una de les col·leccions més prestigioses del món a nivell nacional i internacional i ha estat cedida pel Museu Barbier-Mueller de Ginebra (Suïssa) a l’Ajuntament de Barcelona.

Les sales del Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí conviden a l’espectador a contemplar les obres com a expressió mestra de les cultures que representen. En el conjunt de la col·lecció es manifesten la majoria d’estils de les cultures prehispàniques procedents de Mesoamèrica, Amèrica Central, Amèrica andina i Amazònia, a on les escultures, ceràmiques, teixits i objectes rituals ens apropen a l’esperit d’un període de la història que, amb l’aparició inesperada d’un nou continent, va canviar la concepció del món.

El museu ocupa un edifici d’origen medieval, el Palau Nadal en l’històric carrer Montcada, enfront del Museu Picasso de Barcelona. I a la porta d’entrada, la nostra companya Conxita, amb el seu habitual entusiasme,  ens espera per fer-nos  de guia,

El camí de l’ Inca – El passat dels Andes

L’exposició destaca dos moments en la història precolombina dels Andes: un espai dedicat a la cultura inca on s’exposen alguns dels seus objectes més representatius, que alhora, donen testimoni de la grandesa que va assolir aquesta civilització. I en un altre espai, s’evoca el passat dels Andes a través d’una mostra de les cultures antecessores, preincaiques, que es van establir tot al llarg de l’àrea andina.

Aquí es generaren uns ecosistemes enormement diversos. La impressionant serralada dels Andes es rica en diferents paisatges, que van des de deserts costaners fins a muntanyes que arriben als6.000 metressobre el nivell del mar. L’altitud és, en efecte, el tret diferenciador més gran que hi ha entre territoris veïns, però també determinats corrents marins i les variades composicions dels sòls contribueixen a aquesta gran diversitat mediambiental.

Des d’aproximadament l’any3000 aC., uns quants grups humans es van anar assentant a l’àrea andina i van donar lloc a diverses cultures, que al segle XV van conèixer un període de gran esplendor amb el desenvolupament de l’Imperi inca, el qual va caure l’any 1532, davant l’embranzida dels conqueridors hispànics.

Entre les creacions més sorprenents d’aquest Imperi destaca el Qapaq Ñan o Camí de l’Inca, una xarxa de camins que cobria una regió immensa que anava des del sud dela Colòmbia actual fins al nord-oest de l’Argentina i el centre de Xile, passant per l’Equador, el Perú i Bolívia. Els seus vestigis es veuen encara avui i en bona part es poden recórrer a peu.

El Qapaq Ñan es va configurar a partir de camins preexistents que els inques van ampliar, van pavimentar i van sembrar de tambos o albergs, així com de centres administratius. En un tram determinat, el camí es dividia en dos: una ruta s’estenia al llarg de la costa, i l’altra per l’interior, i es connectaven entre si per mitjà de camins transversals i secundaris que arribaven a les localitats més petites.

Amb la Conxita, varem fer un petit recordatori de l’existència de les cultures precolombines; diferents pobles andins, molt avançats artística i culturalment, que van esser conquerits pels que havien ocupat la zona de Cuzco, més avançats aquests, a nivell militar. L’imperi resultant va ser l’anomena’t imperi inca, el què abans de l’arribada dels espanyols, havia aconseguit un alt nivell d’organització i riquesa, assimilant els trets culturals i socials dels conquerits.

Se’ns va fer evident la seva destresa com a constructors, de temples, palaus, muralles, ponts i fortaleses . . .

I de la mà de la nostra companya Conxita, voluntària del museu i esplèndida guia, vam fer el recorregut de l’exposició “Camí de l’inca”. Ella ens va anar descrivint i col·locant en el temps, les diferents i precioses peces de l’exposició. Utensilis d’us quotidià i cerimonial, en ceràmica, metalls preciosos i fibres tèxtils. Figures de diferents mides, representatives igualment de la vida quotidiana i de les celebracions socials i religioses i també decoratives. Els bonics teixits, generalment treballats amb llanes de vicunya o altres camèlics de la zona, per a usos decoratius, d’abric i vestimenta.

A través dels plafons fotogràfics i mapes que cobrien les parets, la nostra companya ens anava situant geogràficament al lloc de procedència dels objectes que admiràvem i ens enamoraven. El temps havia reculat, ens trobàvem immerses en un passat fantàstic. Si aleshores ens hagués aparegut un veritable Inca, abillat amb les seva màscara i les seves joies, l’hauríem saludat amb normalitat, i ves a saber, potser l’hauríem convidat a un cafetó, al mateix bar del Museu. Aquest petit comentari mereixeria  tenir, com a  música de fons, la coneguda cançó del “Còndor passa”. ( i, noies,  l’orgasme hauria estat total).

 Joana /Palas

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

– Bibliografia cultures andines, a disposició de les noies de Palas:

–          El mundo de los incas – Felipe Cossío del Pomar

–          La Antropología Americana en la Actualidad – Homenaje a Raphael Girard – Tomo II

–          La conquista de América II – Historia 16 extra XI – diversos autors

–          La crónica del Perú – Pedro de Cieza de León

–          La Edad del Oro, crónicas y testimonios de la conquista del Perú – J. M. Oviedo (prólogo de Mario Vargas Llosa

–          Las culturas precolombinas – revista Historia 16 extra VI – diversos autors

–          Los pueblos indígenas del Perú y el desafío de la conquista española – Steve J. Stern

–          Por el camino de los incas – Nicole y Herbert Cartagena

–          Verdadera relación de la conquista del Perú – Francisco de Xerez

Magda (si interessa es pot ampliar . . . )

2 comentaris (+add yours?)

  1. La Sudiste
    oct. 30, 2011 @ 21:09:17

    et comme d’habitude, un excellent commentaire de Joana sur cette visite, rien n’y manque, vraiment très intéressant! Merci beaucoup.

    M'agrada

  2. ANGELA
    oct. 29, 2011 @ 20:41:17

    QUE ENVIDIA ME DA DESPUES DE LEER ESTE COMENTARIO, DE NO HABER PODIDO ESTAR ALLI CON VOSOTRAS.
    QUE INTERESANTE, MEDIANTE TU EXPLICACION ME VEO TRANSPORTADA A UN MUNDO DESCONOCIDO POR MI , PERO MUY ,MUY INTERESANTE DEL QUE SIEMPRE HE QUERIDO CONOCER.

    GRACIAS.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.