EL DIMONIET DEL PESSEBRE

Amigues, feu-me el favor de fer un petit esforç i retorneu a la vostra infància, quan tot era possible, quan encara crèieu amb els Reis Mags d’Orient. Aquest petit conte el vaig escriure, als meus 13 anys. L’original, s’ha perdut al pas del temps. Avui l’he recuperat de la memòria per poder oferir-vos la meva “nadala” particular. Un petit gest i un gran desig de felicitat i pau per a totes vosaltres.

Vet aquí una vegada…..

 Són prop de les 12 de la nit i la Laia encara no dorm. Està refredada i l’han fet anar al llit contra la seva voluntat,  massa aviat. Li han dit que s’esperés a demà, dia 25, a fer cagar el Tió, quan els avis i tiets vinguin a dinar. Té a dins del cos un cuquet que no li deixa tancar els ulls. Als peus del seu llit, sobre dues tauletes ajuntades, fa dies ha preparat el pessebre,amb l’ajut del seu pare. I quin pessebre….! Té de tot, les muntanyes de suro, el molí de vent, un riuet de paper de plata que baixa del cim a la vall, amb un petit pont i tot on hi travessen un llenyataire , un ase i un pagès carregant un sac. Una petita masia amb gallines, conills  i una dona feinejant l’hort. La rentadora, vora el riu, i uns simpàtics aneguets que la volten.  Uns pastors ajaguts davant d’un foc de camp (fet amb paper de cel·lofana vermell sota el que li han amagat una bombeta), contemplen embadalits, l’àngel de l’Anunciata. Altres pastors ja estan de camí, duent a les espatlles, xais per fer l’ofrena. També els Reis Mags venen muntats dalt dels seus camells, encara una mica lluny, (no han d’arribar fins la nit del 6 de gener). A la paret, una cartolina de color blau fosc, amb estrelletes de purpurina enganxades i un gran estel amb cua que assenyala la cova del Naixement.

I no podia faltar el caganer, aquell pastoret que no pot aguantar les seves necessitats fisiològiques i no dubte en resguardar-se en un raconet i ensenyar el cul. La molsa i uns petits bolets secs…. Un bosquet amb quatre arbres…. Ah! i un dimoniet que ha agafat de la vitrina del menjador per posar-lo, amagat, darrera les muntanyes. Així quedarà castigat per ser el que és, apa!. Encara que, pobrissonet, te una carona tan simpàtica….sembla talment, un noiet entremaliat amb banyetes.

 La Laia s’ha aixecat del llit i s’ho mira i remira, canviant les figuretes d’un lloc a l’altre. De sobte, uns gemecs, uns plors,  li arriben de darrera del suro. Què…? Qui….?. Oh, no pot ser!. És el seu dimoniet qui està plorant, tot dient:

                         Pot ser un dimoni bo?

                         Jo sento que tinc un cor

                         Que tremola emocionat,

                         Sabent que Jesús és nat….

                         Jo no hi podré anar,

                         No el podré adorar

                         Dimoni i no àngel m’han fet

                        ( i no m’han deixat pas triar! )

La Laia no entén res, només capta la tristor d’aquella figureta de fang que no ha pogut escollir el seu destí i es desespera. Amb molt de cura, l’agafa amb les seves mans, se’l mira amb tendresa, li fa un petonet al caparró i el transporta directament davant la mateixa cova.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

–      Perdona’m, dimoniet, jo no sabia que erets bo…. Les campanes de Sant Pacià comencen a repicar. Ja és Nadal i aleshores….. El pessebre pren vida. Les figuretes es posen en moviment i tots, pastors, pagesos i Reis Mags, fan camí vers el portal de Betlem. Unes veus celestials canten “Al·leluia, al·leluia” i aquell dimoniet, avergonyit, no s’atreveix ni tan sols  a aixecar la mirada i cau de genolls, plorant, emocionat. Maria li somriu i amb una veu molt, molt dolça, li diu:

–      Mira el meu fill, no tinguis cap por. Ell està content de veure’t. Quan per fi  el dimoniet se’l mira, sap que tot ha canviat, que ja no és el mateix de sempre. Les banyetes li han fugit del front, la cua li ha desaparegut i esdevé un pastor més entre els que gaudeixen d’aquell moment màgic.

Tot plegat ha durat uns breus instants, just mentre han repicat les campanes. El pessebre torna a la normalitat. El silenci, la foscor de la nit, duen la son a la petita Laia que s’adorm, contenta i feliç. Ningú se la creurà, li diran que ha somiat.  Si, si…. ella sap el que de veritat ha passat aquell vespre, millor quedar-s’ho com un secret, el seu secret. Ha perdut la figureta del dimoni, però ara té un nou petit amic. Quin nom li pot posar?. Manelet, sí, això és, li dirà Manelet.

–      Bona nit, Manelet. Bon Nadal a tots!.

I la Laia, finalment, cau en un dolç i plàcid son.

                                              Joana / Desembre 2011

2 comentaris (+add yours?)

  1. montse ferrer
    des. 07, 2011 @ 00:29:16

    Molt bé Joana, ets la millor!. He retornat als meus 6 anys quan al cole varem representar “Les figures del Pessebre” de LLongueres , i em va tocar fer de “Jove mestressa que du una gallina”.En teoria la havía de dur de veritat, però com que sóc alèrgica a les plumes i les besties de pluma em feien por m’en van fer una de cartró molt “guai”. La saps la cançó de les figures? es molt maca …Nadal ja es arrivat, i amb el fred, la neu i el gebre, les figures del pessebre, una a una ja han tornat: la dona que renta, la vella que fila, el brau caçador que sempre vigila … etc. En fi quins temps aquells! Qui pogues tornar a fer el pessebre amb aquella mirada innocent dels sis anys!

    M'agrada

  2. La Sudiste
    des. 06, 2011 @ 11:24:39

    Joana, c’est un véritable plaisir de te lire, je ne m’en lasse pas.
    tu as su garder au fond de ton coeur la poésie d’un enfant, et de nous la faire partager c’est le meilleur cadeau de Noël que tu pouvais nous offrir 🙂

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s