JOANA RASPALL, LA FADA MADRINA

 

Tornaré quan l’aurora                   

Posi pètals de rosa

flotant entre les boires

per marcar-me el camí.

 

Deixeu-me que us comenci a parlar de la Joana Raspall, anomenant-la “fada madrina” de nois i noies. Als meus ulls, és  la viva imatge d’aquella velleta que conte històries a la vora del foc, de les àvies que trameten llegendes i tradicions, de la persona que és estimada i recordada durant tota la nostra existència.

La seva biografia ens diu que Joana Raspall i Juanola, nascuda l’1 de juliol del 1913, va ésser una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Estudià a l’Escola Superior de Bibliotecàries,  i al 1932, des de la revista “Claror”, inicià una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on residí des d’aleshores. Durant la Guerra Civil Espanyola, va contribuir a salvar molts exemplars de llibres catalans, de la destrucció.

Participà en el 1er. Congres de Cultura Catalana, i va escriure  una trilogia de obres de teatre infantil i juvenil, entre les quals, L’INVENT rep el premi Cavall Fort 1969,

L’Associació de dones Casal de la Dona, aprovà el 2004 la creació del “Concurs de relats breus per a dones Joana Raspall”, unint d’aquesta manera les dues vessants més característiques del personatge , el d’escriptora i el de defensora dels valors de la dona.

EL 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2010 la Medalla al treball President Macià.

En la seva amplia obra literària destaca la poesia, en concret la infantil i juvenil, malgrat haver escrit abastament per a adults. Títols d’algunes dels seus llibres: “SERPENTINES DE VERSOS”, “VERSOS AMICS”, “DEGOTALL DE POEMES”, “CONCERT DE POESIA”….. …

També és autora del DICCIONARI DE LOCUCIONS I FRASES FETES.

Si abans l’he comparada amb una fada madrina, no és per caprici.  Dona lluitadora,i  valenta, va protegir i enaltir la llengua catalana com si fos un tresor, Nosaltres i els nostre jovent som els seus  hereters. Ella, ens ha deixat als seus 100 anys, una veritable fortuna en llibres. Donem-los a conèixer. Regalem poesia per Nadal, serà el millor homenatge a la seva memòria.

I ara, un tastet dels seus poemes, gaudiu-ne….

 

ENDAVANT !

Respira fort que l’aire és teu

I l’aire i tot et poden prendre.

Un cop ja l’hagis respirat

és carn com tu

és alè teu que no es pot vendre.

Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!

On hi ha el teu peu no n’hi ha d’altre.

La terra té per a tothom

camins oberts.

Fuig de qui vulgui entrebancar-te.

Trepitja ferm, que el lloc és teu!.

Parla ben clar, que el mot és teu

I el pensament ningú no el mana.

Si creus la teva veritat

llança-la al vent

I que s’arbori com la flama.

Parla ben clar, que el mot és teu!.

………………………………………………

LA REL

La rel de l’arbre no sap

Que jo li estimo les branques

Perquè fan ombra a l’estiu

I a l’hivern, al foc escalfen,

Perquè puc collir-hi flors

I quan té fruita, menjar-ne.

I no li prenc res de franc!.

Que quan està assedegada

I els núvols passen de llarg,

Sóc l’amic que li dona aigua.

……………………………………….

GENER

En la nit, tres mudats

cavallers fan sa via.

Són tres reis de l’Orient

que han sortit d’un país

sense nom.

Si tens en el cor fantasia

Inventeu-ne un de bell

per al món més feliç

…………………………………………

SETEMBRE

Raïm daurat i sucós,

Raïmet atapeït,

Madures emmorenit

Pel bes de la solellada.

Tens el gra tan dolç i ros

Que sembla d’aigua emmelada.

……………………………………………..

 

Marxaré sola

Deixeu-me que ara sigui

tant amb vosaltres.

Tindré temps d’enyorar-vos:

L’eternitat és llarga

…………………

 

Cada llibre té un secret

disfressat de blanc i negre;

Tot allò que et diu a tu

un altre no ho pot entendre

……………………………

Núvol negre, núvol blanc,

Les cabòries se me’n van

amb vosaltres, cel enllà.

Si em tornessin a venir

desfeu-les en llagrimetes

I ruixeu tot el camí.

…………………………..

La nina de drap que més m’estimava

S’ha descolorit, perquè l’he banyada.

Quan la mare em renta, jo també tinc por

Que em descoloreixin, l’aigua i el sabó.

…………………………………..

No vull anar llençant bocins de vida

com fulls de calendari, tan inútils.

Vull deixar amor i somnis i paraules

que durin més que jo, al cor dels altres.

 

Joana Raspall i Juanola, 1913 – 2013.

Joana/Pal.las

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s