ACRÒSTIC 25 de Novembre

Desconcert . . , Desig . . , Esperança . . .

 

V

aig caminant pels carrers

 

I

 la pluja em mulla el rostre

 

O

 potser són les meves llàgrimes?

 

L

es coses no ens van bé

 

E

ll em crida, em menysprea, em maltracta . . .

  

N

o sé com actuar, estic desconcertada

 

C

aminaré sense esma

 

I

   fins i tot potser perdré el nord

 

A

vui no sé qui sóc, no comprenc res

 

D

esprés, al capvespre, ja calmada

 

E

sfullaré els bons o mals records

 

G

ens o molt feliços, n’hi ha de tots

 

E

speraré una trucada de disculpa

 

N

o sé si arribarà, tant mateix . . .

 

E

speraré un gest, una mirada

 

R

ecordaré el passat, oblidaré el present

 

E

speraré el diàleg, ho vull entendre

 

 

N

o sé si això passarà, però segur que

 

O

briré el meu cor a l’esperança. Segur ! ! !

                                                                                 

                                                                           Montse Ferrer Camí

 

1 comentari (+add yours?)

  1. Eugènia Fernández Espina
    nov. 09, 2011 @ 14:59:18

    La dona del poema, per cert poema maquíssim- obre el cor a l’esperança que el maltractador canvii, que s’expliqui, que dialogui, que demani perdó-

    Cal obrir el cor enfora i parlar-ho amb les amigues de confiança. Cal saber-se estimar una mateixa, empoderar-se i anar endavant d’igual a igual, sinó cada cop esdevens més petita, més poqueta cosa, tant que deixes quasi d’existir. No esperis sense fer res li diria.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s