REFLEXIONANT EN VEU ALTA – 25N 2012

La violència de gènere és un mal que la nostra societat encara no ha eradicat. El sentit de possessió del mascle sobre la dona és atàvic, sempre ha existit,  i els instints animals perduren en alguna de les espècies humanes masculines.

No fa tant de temps que els nostres mateixos avis, manaven sobre les seves dones i filles. La dona era respectada dins la llar i mal vista fora dels seus àmbits merament casolans i familiars, adquirits a la força de costum, any rere any. Ni es plantejava si allò era correcte o no. Les normes de convivència, pertanyien a una normalitat esclavitzadora ancestral i immobilista.  No fou fins l’any 1907 que van sorgir els primers moviments sobre el sufragi femení, que es van consolidar amb la campanya liderada per la Clara Campoamor.

Finalment, l’1 d’octubre del 1931 s’aprovà a l’Estat espanyol, per 161 vots a favor i 121 en contra. Encara 40 persones van voler insistir en aquella creença de que el sexe femení era immadur per a decidir. Però poc a poc, pas a pas, hem anat guanyant posicions a tots els àmbits de la societat. Hem demostrat la nostra vàlua, sovint a cops de colze, per poder actuar als camps, fins aleshores pertanyents en exclusiva  als homes.

Fixeu-vos bé que del 1931 fins ara, només han transcorregut 81 anys i la de coses que hem aconseguit…. Val a dir, que molts dels nostres companys, la majoria, actuen respectuosament i accepten, ja, la nostra aportació, tant en el mon laboral, com en el familiar. Mica en mica, actuem tots plegats, d’una forma igualitària i racional.

Però torno a parlar, ara,  d’aquell instint primari dels mascles, que els fan actuar amb violència, al sentint-se “propietari” de la seva parella, i quan creu que alguna cosa perilla a les seves relacions. Gelosia, despotisme….covardia!, en definitiva, por a perdre. I això, malauradament, serà molt difícil d’eliminar, perquè no és problema de certes classes socials. Les víctimes i botxins sorgeixen tan a Pedralbes, com al Raval. Potser, a còpia de temps, arribarem a la veritable igualtat de sexes, a la tolerància i al respecte mutu.

En aquesta la meva reflexió, no puc deixar de culpar-nos, també a nosaltres. Algunes s’aprofiten de la feblesa dels homes i fan l’impossible, per a provocar-los. Us recordeu d’aquella frase sovint comentada per les nostres pròpies mares de; “la guerra es guanya dins el llit”. (Quina pobresa d’arguments!). La frivolitat d’aquest concepte, encara avui dia, és ben vigent. Aquest instint, també tan bàsic, d’atraure, traspassant qualsevol límit, ens pot dur a la degradació de la relació. I tal vegada, a la fatalitat.

Sigui com sigui, aquest 25 de novembre, tornarem a sentir-nos solidàries de les víctimes de gènere i demanarem, plegades, conscienciació, esperant que no haguem de celebrar, mai més, aquesta funesta diada.

Per acabar, m’agradaria que llegíssiu   el meu conte, titulat: TENCANT PORTES, OBRINT FINESTRES. És la història d’una dona sotmesa als convencionalismes de l’època.

Joana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.