Sortida a Sant Joan de les Abadesses

Dissabte dia 6 de juny de 2015

Va ser un matí assolellat  amb un cel blau i net, quan una, darrera l’altre, anàvem arribant al carrer de les Monges del nostre estimat Sant Andreu, punt de trobada per totes. Ho fèiem il·lusionades per viure novament unes hores d’amistat i cultura, lligades a la terra. No obstant, l’absència involuntària però ineludible d’algunes de les nostres companyes va posar un toc de melangia a les vivències. Quan l’autocar va engegar la presencia de la Magda a la vorera, dient-nos adéu, a totes ens va deixar un polsim de tristor.

Destí, Sant Joan de les Abadesses. El Monestir i el seu entorn oberts a la nostre curiositat i ganes de saber.

11357208_10207146431242777_1643936065933842161_o

El viatge és fa curt entre converses i silencis. Tampoc falten les bromes per alguna situació propicia a elles. Una breu parada de rigor per prendre un cafetó o un petit entrepà i ja gairebé hi som.

IMG-20150608-WA0003Quan arribem al poble s’adreça a nosaltres en Pau Ortiz Santamaria, de l’Associació Alt Ter i fill de la nostre companya Anna M. Santamaria. Ell serà el nostre guia oficial. És un noi molt agradable, dinàmic i molt preparat per explicar-nos de manera planera però sense improvisacions els fets històrics i llegendes de l’entorn. El nostre amfitrió no ens decep i fa que la visita resulti enriquidora en tots els aspectes.

Camí del Monestir ens aturem davant de dos immensoIMG_9027s arbres i explica d’on són originaris. Meravelles de la naturalesa

Fem temps per entrar a l’Església del Monestir ja que ensopeguem el dia i 10662085_10207146451243277_7499703405921996494_ohora de la Missa anual queel poble dedica a la seva gent gran. Esperem fora per no entorpí l’acte i anem conversant amb el Pau, que respon amablement a les nostres preguntes.

Quan entrem el canvi de temperatura és el primer que ens sorprèn. La profunditat dels murs no deixa entrar la calor i tampoc massa la llum. La construcció del seu temps no permetia finestres, doncs l’arquitectura de l’època havia de pensar més en la magnificència i esplendor i foradar parets no era el més recomanat arquitectònicament.

Ens dirigim davant El Santíssim Misteri, grup escultòric del segle XIII que representa el davallament de Crist de la seva creu. En Pau ens fa una explicació molt acurada sobre aquesta obra d’art i també de la història que el pas del temps i els esdeveniments politics i socials ha dipositat en ella.1093966_10207146466123649_467860838037081982_o IMG_9133

El recorregut per dins del temple ens porta davant del Retaule de Santa Maria la Blanca, una bellíssima obra d’alabastre del segle XIVIMG_9146 11427384_10207146477843942_8311974251097171881_o

Seguim serenament admirant tot l’interior. A dreta i esquerra, també el sostre perquè amb els retaules i el propi mobiliari son una part de llenguatge històric.

Abans de sortir al claustre passem per la Capella dels Dolors, avui Capella del Santíssim. El presbiteri i el cambril estan decorats amb cúpules realitzades al segle XVIII per Jacint Morató. Un contrast visual amb tot el que hem vist anteriorment, més auster.

Ja en el claustre seguim escoltant les explicacions del nostre acompanyant. Si respira una pau pròpia de tots aquets indrets i son les nostres veus i moviments  els que trenquen el silenci. Fotografies, somriures, comentaris… Estem gaudint. Estimem el romànic. IMG_9084

En el Museu veiem un vídeo que escenifica la història del lloc i els personatges de Emma i les seves Abadesses.  La història diuen que acostuma a clarificar els fets.

La nostre visita és enriquidora per totes, doncs com gairebé sols a passar hi ha poc temps, molt a saber, a veure i assimilar culturalment.

El Claustre del palau abacial és més intimista, dolç i allà escoltem en Pau amb atenció.

Ens queda la nostra trobada amb l’esperit del Comte Arnau.1962238_10207146463803591_9051730621948972984_o

En un espai molt adient ens projecten un àudio visual molt ben elaborat, ple de misteri i incògnites, que explica la història mítica d’aquest inquietant personatge i deixa de manifest la seva personalitat controvertida en tots els aspectes. En acabar, seguim amb el dubte del que té de llegenda o història real la seva persona i tot el que hem vist i escoltat. Però és evident que deixa un sentiment de rebuig i compassió saber d’aquesta ànima en pena, capaç de manifestar un tarannà violent i cruel i a la vegada un poder de seducció romàntic i convincent per les relacions amoroses.

Deixarem el tema en mans de trobadors, poetes, escriptors artistes plàstics…de tots els que poden culturalment transmetre’ns el coneixement sobre tan singular personatge.

Sortim a la plaça i sembla que malgrat la calor, la llum del dia resulta reconfortant.

Anem a dinar i per arribar al lloc fem una passejada pel poble. Cadascuna descobreix amb els seus propis sentits, indrets especials a la seva sensibilitat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Ja som a Casa Rudes, un lloc agradable i acollidor. Casa fundada al 1893. Conserva tot l’encant del passat i la seva cuina casolana fa que el nostre dinar sigui una festa de sabors i amistat. Hi som a gust i en acabar, alguna de nosaltres fa unes compres de productes de la comarca a l’agrobotiga que també és.

Quan sortim tenim en Pau esperant-nos. Portem a les mans el poema de Joan Maragall “La vaca cega” i ja que som davant mateix de la seva casa d’estiueig i que va ser inspirat per un fet real que el poeta va presenciar quan era un infant, li fem un petit homenatge. La Conxita Cortés llegeix vers a vers amb tot sentiment i la complaença de tots el presents.

Camí de l’autocar farem un recorregut per veure el Pont Vell, Una meravella sobre el riu Ter que ens deixa embadalides.IMG_9246

 “…Les bases d’aquest pont daten del 1138, quan es va acabar la construcció del pont romànic que donava entrada a la vila. Malmès pel terratrèmol del 1428, va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta que el converteix en el pont gòtic de més llum de la península. Al final de la Guerra Civil va ser dinamitat i el 1976 es va reconstruir fidelment, amb la volta gòtica i les petites arcades del pont romànic.”

No hi ha gaire més a dir després d’aquesta presentació que la pàgina web de l’Ajuntament fa d’ell. El romànic i nosaltres. Tot un idil·li!

Ja no ens resta més que acomiadar-nos del lloc i del company que tan amigablement ens ha fet de guia. Tot plegat ha sigut un plaer. Un dia per recordar.

Ens diem adéu amb una engruna de melangia, com tot adéu entranyable ha de tenir.IMG-20150606-WA0035

Camí de Barcelona les més “futboleres” desitgem que al capvespre el nostre Barça guanyi la Champions League.
És compleix!!

El dia ha sigut de plenitud afectiva i cultural, per això l’any vinent desitgem poder ser-hi totes.

M Rosa Guri

Associació de Dones Pal-las Atena

Sant Andreu – Barcelona

3 comentaris (+add yours?)

  1. ANGELA MEZQUITA
    set. 23, 2015 @ 23:48:04

    GRACIAS POR LAS EXPLICACIONES Y LAS FOTOGRAFÍAS.
    CUANDO ERA JOVEN ESTUVE ALLÍ POR MI CUENTA..ME GUSTO MUCHO.
    ME QUEDE CON LAS GANAS DE VOLVER Y ESCUCHAS TODO LO QUE OS EXPLICARON. Y SOBRETODO ESTAR CON VOSOTRAS.
    GRACIAS A SIDO UN POCO COMPARTIR.

    M'agrada

  2. Cèlia
    set. 20, 2015 @ 21:25:57

    Per reviure, per les que no vareu vindre, molt be Guri. Gràcies

    M'agrada

  3. Nuria Santamaría
    set. 18, 2015 @ 13:36:56

    Gracies ,tot molt bonic .

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s