Vida i obra literària de dues dones feministes

 

Organitzada per l’Associació de Dones Pal·las Atena, i amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya a través de la Institució de les Lletres Catalanes, i el districte de Sant Andreu de l’Ajuntament de Barcelona, el 23 de novembre de 2017, dins els actes de commemoració del Dia internacional contra la violència de gènere, es va celebrar una taula rodona per parlar de la vida i l’obra de dues escriptores catalanes que, tot i la seva pròpia singularitat, tenien punts en comú: un d’estrictament biològic –ambdues van néixer l’any 1918, per la qual cosa ens avançàvem en la celebració del seu centenari– però, sobretot, l’altre va ser el compromís amb el feminisme i amb una obra on aquest compromís hi era ben palès. La Maria Aurèlia Capmany des de la prosa i el teatre, i la Montserrat Abelló des de la poesia, ens han deixat un testimoni viu i sentit de la seva postura ideològica.

Després d’unes paraules introductòries de la presidenta de Pal·las, Magda Juvé, i conduïda per la periodista Jordina Tarré, es presentà la taula composta per Mireia Bofill, reconeguda traductora i activista feminista, filla de la Montserrat Abelló; Laura Borràs, professora universitària i directora de la Institució de les Lletres Catalanes, a qui devem el pròleg del llibre de la poeta El miracle és viure; M. Àngels Cabré, directora de l’Observatori Cultural de Gènere i autora del llibre Miralls creuats: Roig/Capmany; i Maria Martínez Vendrell, psicòloga de professió i, de vocació, escriptora i apassionada pel teatre, mitjà que li va permetre conèixer i travar una sòlida amistat amb la Maria-Aurèlia Capmany.

Cada una de les ponents exposà retalls de les vivències, tant personals com passades pel sedàs de la literatura, d’aquestes dues dones que, en molts aspectes, han representat un enllaç per a les generacions que les han seguit. La Montserrat Abelló ha estat un estímul per a les joves poetes que van trobar, en els contactes personals que ella sempre va propiciar, un mestratge indiscutible, tal com ens comentava la seva filla Mireia Bofill. La Maria Aurèlia, tossuda i apassionada com la va definir la Maria Martínez Vendrell, una persona capaç de lluitar pels seus objectius sense defallir, com va demostrar, entre molts altres aspectes que podríem destacar, en la tenacitat amb què, des de l’Agrupació Dramàtica Adrià Gual, va treballar perquè en els temps tan difícils del franquisme el teatre català pogués obrir una finestra. La Laura Borràs, que sorprengué l’auditori amb una magnífica lectura del poema “Sóc com una ombra perduda en la nit”, va parlar de la Montserrat Abelló com la persona que, a més de llegar-nos una obra poètica de primeríssima qualitat va propiciar, gràcies al seu gran coneixement de la llengua anglesa (l’autora deia que havia après a llegir abans en anglès que en català ja que, de menuda, per la feina del pare, havia residit a Anglaterra), que al públic català ens arribessin les veus poètiques d’autores com Sylvia Plath, Adrienne Rich o Anne Sexton, per citar-ne les més conegudes. La Maria Àngels Cabré destacava el pòsit cultural que, de petita, gràcies a la biblioteca familiar i a l’ambient  cultural que per força havia d’influir-li (recordem que el pare de la Maria-Aurèlia va ser el reconegut folklorista Aureli Capmany), havia fet de la Maria-Aurèlia una lectora voraç que li donà una visió polièdrica de la literatura. Per això, entre les obres de la Capmany, podem trobar llibres que van des d’Un lloc entre els morts a La dona a Catalunya.

Arribats en aquest punt, ens cal dir que aquesta és una mínima informació de tot el gran desplegament d’experiències, suggeriments i entusiasme que va propiciar aquesta taula rodona. Potser en podrem tenir una idea més precisa si ens fixem amb els comentaris més unànimes que va manifestar el públic en el col·loqui que va seguir la taula rodona: agrair a les ponents haver-nos donat a conèixer dues autores que ens han esperonat a llegir-les o rellegir-les.

La Susanna Descals, Referent de Gent Gran i Feminismes i Lgtbi del Districte de Sant Andreu, Ajuntament de Barcelona, en representació d’Elvira  Juncosa, consellera del Grup Municipal, va tancar l’acte agraint la participació de les ponents i manifestant com havia estat de plaent reviure, a través d’elles, aquestes dues figures tan emblemàtiques.

Montserrat Bayà

Associació de Dones Pal·las Atena

1 comentari (+add yours?)

  1. ma. Rosa Guri i López
    nov. 26, 2017 @ 11:23:17

    Un relat fidel d’alguns dels moments d’aquesta Taula Rodona tan interessant i emotiva. Un món de dones, explicat per dones, però amb projecció a tota aquella persona que visqui la cultura amb emoció.
    Gràcies Montserrat per deixar la constància escrita. Molt ben escrita!!
    També a totes les que heu tingut implicació en la preparació de la trobada.
    Petons
    Ma.Rosa Guri

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s